Pagesos vora la mar, Vilafortuny abans de la urbanització
MANEL TARÉS LAGUNAS

Fins pocs anys abans de la urbanització de la partida de Vilafortuny, les persones que vivien i treballaven en les seves terres constituïen una comunitat oberta i canviant: oberta perquè a l'estiu s'incrementava amb l'arribada dels banyistes i dels propietaris de les grans finques, i canviant a causa dels vaivens dels masovers condicionats per les clàusules dels contractes d'arrendament. Tot i l'adscripció als municipis de Cambrils i Salou, la vida i costums entorn de l'església de Mas d'en Bosch i el castell conferien personalitat a la comunitat.


Antic terme de Vilafortuny
  L'actual terme municipal de Cambrils és el resultat històric d'un conjunt d'agregacions i segregacions d'antics termes rurals. L'any 1842 la Diputació Provincial de Tarragona1 va manar la incorporació de tots aquells termes rurals als nuclis veïns més grans. D'aquesta manera Vilafortuny, juntament amb altres antics termes com Vilagrassa i Mas d'en Bisbe, passaven a formar part definitivament del municipi de Cambrils. Aquests indrets estaven en gran part despoblats i l'única població que hi existia vivia dispersa en els diversos masos que esquitxaven la totalitat d'aquests termes. En el cas de Vilafortuny, la major part de les finques pertanyien a grans terratinents que vivien moltes vegades lluny de Cambrils i que arrendaven llurs propietats a famílies de masovers i mitgers2 provinents de les localitats veïnes.

LA POBLACIÓ DE VILAFORTUNY

Entre les viles de Cambrils i Vila-seca s'estén un territori antigament parcel·lat en nombrosos termes i quadres3. Avui en dia és dificil establir amb exactitud els límits de cada una d'aquestes divisions, de les quals Vilafortuny n'era un més. De la parròquia de Santa Maria de Vilafortuny en depenien, a començaments de segle XIX, els termes de Barenys, Vilagrassa, Mas d'en Bisbe, Mas de l'Abat, les Comes d'Ulldemolins i les Franqueses, a part de Vilafortuny.4 L'actual desenvolupament urbanístic ha generalitzat el nom de Vilafortuny, tot englobant les partides de Vilafortuny, Cap de Sant Pere, Tallats, Mas d'en Bosch i Mas de Clariana. El Mas d'en Bisbe i Vilagrassa encara resten sense urbanitzar, mentre que la resta de termes que hem anomenat pertayen ara a Salou i Vila-seca.

1. SALCEDA vol. I, pàg 55.

2. Mitger: persona que conrea les terres d'altri i es reparteix amb ell els fruits a mitges (DIEC).

3. Quadra: districte especial dins el terme d'un castell termenat (DIEC).

4.FARRIOL et al. pàg. 33

5.MORELL, pàg 40 i JORDÀ, pàg. 63

6. JORDÀ, pàg. 59

7. Foc. Molts censos de l'antic règim es constituïen en relacions de cases sotmeses a l'impost de fogatge. Cada foc s'estima en uns quatre habitants.

8. El 1496 el batlle de Vilafortuny declarava davant la comissió de fogatjament que "en dit loch noy ha negú" més que un mas on hi viu Joan Oliver. Vegeu CATALÀ, pàg. 185

9. Arxiu Històric Municipal de la Selva del Camp, Fons Comunal.

10,11,12. AMCAM, Antic Terme de Vilafortuny, sense classificar.

13. BERTRAN, 1992, pàg. 16.

14. AMCAM. Padrons, VIDIELLA.

15. BERTRAN, 1989, pàg. 14.

16. Vegeu GENOVARD pàg. 49 i ESTRADA pàg. 106.

17. AMC, Padró de 1940. L'any 1940 comptabilitzem entre els masos citats 12 famílies del tipus 3b, quatre del grup 4, i dues famílies amb servents, segons la classificació de Laslett, ESTRADA 117.

18. Parcer: persona que pren o arrenda la terra a parts (DIEC).

19. Si mirem enrere, veiem que per exemple l'any 1835 la família que feia més temps que vivia a Vilafortuny hi portava set anys. La gent provenia bàsicament de Cambrils, Vinyols, Vila-seca i Riudoms, i fins i tot de Juncosa.

20. Documentat ja el 1495 en el Llibre dels Capbreus, VIDIELLA pàg. 174.

 

Aquesta zona sempre va estar feblement poblada, sobretot quan a partir del segle XVI els atacs corsaris feren estralls entre la ja escassa població d'aquesta part de la costa, a Vilafortuny, Barenys i Salou.5 Hem confeccionat una evolució de la població de Vilafortuny a partir de les dades procedents de fogatges i censos:


 Any
Població
 Finals de segle XIV6
17 focs7
 14978
1 foc
 1515
7 focs
 1553
3 focs
 16999
3 focs
 1787
8 habitants
 1835
32 habitants

A la dreta, el castell de Vilafortuny era el nucli dels petits masos disseminats al seu voltant
(Foto: Arxiu Revista Cambrils)

Es pot observar, doncs, la forta despoblació del terme durant tota l'època moderna: durant segles la poca població vivia en petits masos disseminats, amb nucli en el castell de Vilafortuny. D'altra banda, moltes finques eren treballades per pagesos que vivien a Cambrils o Vila-seca. L'any 1839, l'alcalde10 de Vilafortuny fa notar que, axí com el Mas d'en Bisbe es trobava del tot deshabitat, Vilafortuny no es diferencia pas massa d'aquesta situació, ja que "solo varia de los enteramente despoblados que tiene tres casas de campo aisladas bien que no habitadas por sus dueños, sino por sus criados, parceros de los mismos"11. Aquestes cases eren el castell de Vilafortuny, Mas de Bosch i Mas de Clariana, on l'any 1835 es comptabilitzaven 32 persones. 12 L'embranzida demogràfica que assolí Cambrils a partir de la dècada de 187013 sembla que va menar cada cop més persones cap a les terres de Vilafortuny. Ja al segle XX, que en definitva és l'època que ens interessa aquesta vegada, l'evolució de la població empadronada fou la que podem veure al quadre següent:


Any
 Masos comptabilitzats
Habitants
Població Cambrils15

1925

 Aguiló, Bosch, Clariana, Incubadora, Oliver,
 Puig, Santgenís, Vilafortuny i Vileta


44

3.453
1930

 Aguiló, Bosch, Cap St. Pere, Carretó, Castell,
 Clariana, Gran, Puig, Vermell, Víctor, Vilafortuny
 i dos masos més

67
3.784
1937
 Bosch, Cap St. Pere, Clariana, Gran, Oliver,
 Puig, Tallats, Vermell, Vidalet, Vilafortuny i Vileta

73
-
1940
 Aguiló, Bonic, Castell, Celestino, Clanxet,
 Clariana, Clot, Corralet, Garretó,
 Incubadora, Oliver, Puig, Roca, Santgenís,
 Vermell, Vidalet, Vilafortuny i Vileta

100
3.812

Aquestes dades estan extretes dels padrons municipals i no són exhaustives ja que hi manca algun mas (no hi consten el Mas del Matalassos ni el Mas del Bitxac, entre d'altres pressumiblement habitats), però ens resulten prou útils per copsar l'evolució de la població a Vilafortuny. Aquesta es va doblar entre 1925 i 1940 i s'hi observa que durant la Guerra Civil moltes persones van fugir del poble per tal d'establir-se als masos. El Mas d'en Bosch feia temps que restava deshabitat i enrunat, només l'esglesiola seguia en servei.

La mitjana de persones per cada grup residencial és de 4,8 tant l'any 1930 com deu anys després, quantitat habitual en grups residencials de l'època.16 La major part de famílies eren nuclis conjugals simples, i eren poques les famílies que vivien amb algun altre parent.17 Algunes d'elles tenien criada i mosso, com els habitants del Mas del Vermell, de l'Aguiló o de Clariana el 1930 i del Mas del Víctor, de n'Oliver, del Santgenís i del Vidalet el 1940. La major part dels mossos i criats eren originaris de les Terres de l'Ebre així com d'altres províncies espanyoles. D'altra banda, els habitants de Vilafortuny eren famílies de parcers18 i arrendataris originaris de la comarca (Mont-roig, Riudoms, Reus, Vila-seca, Vandellòs, Ulldemolins, Tivissa) i d'altres punts de Tarragona i Lleida (terres de l'Ebre, Priorat, Maials, Juncosa), mentre que les famílies de petits propietaris provenien sobretot de Cambrils mateix.19

LA VIDA QUOTIDIANA. L'ESTIUEIG

Les persones que van viure en aquella contrada durant els anys immediatament anteriors a la Guerra Civil de 1936 coincideixen totes elles en la gran bellesa del seu paisatge. El terme de Vilafortuny davalla suaument cap al mar des de les terres de l'interior, Vilagrassa i Mas d'en Bosch. Davant del castell hi havia un frondós passeig de plataners, lledoners i moreres a la banda de dalt, i xops i baladres a la part de més avall, que baixava cap a la platja, i un camí estret comunicava amb el Mas d'en Bosch. Des de les terres a sota del Mas de Clariana fins a l'Esquirol, un extens pinar s'estenia arran de mar.20 En canvi, la zona del Cap de Sant Pere estava coberta de canyissars i aiguamolls, i els pagesos hi construïen sèquies que evacuaven l'aigua sobrant en uns gorgs a la vora del mar, on a més s'hi podien pescar anguiles. Més endins, el camí de Vilafortuny unia Cambrils amb Salou i encara ho fa avui en dia. En aquells anys ningú recorda que hi hagués cap camí vorejant la costa, tot i que és plausible que el caminet de Sanitat la recorregués en una època més antiga.


Els antics propietaris del mas de la Formigueta portaven també les teres del ja enrunat Mas d'en Gran (foto de 1925 ca.) (Arxiu Anjub)

Les zones de conreu s'estenien principalment de la via del tren cap amunt. Les terres de Vilafortuny, Tallats i Cap de Sant Pere tenien regadius alternats amb conreus de secà. Nombrosos pous i mines, amb les corresponents sínies mogudes per rucs, i més tard per motors de benzina, dotaven d'aigua els conreus. Un informant que va viure al Mas de la Vileta, sense cap intenció d'exhaustivitat, ens anomena les mines, ara totes elles eixutes, que regaven aquelles terres: la mina del Castell, del Mas de Clariana, del Mas d'en Bosch, del Mordiu, de Sant Josep i de l'Escopeteta, entre d'altres. Les terres més altes eren secanes, sobretot les del Mas d'en Bosch, i més amunt encara, el Mas d'en Bisbe i la Vilagrassa. Es conreava sobretot vinya (de les varietats esquitxagós, macabeu i garnatxa), olives, garrofers i cereals. Als regadius s'hi feien molts melons i fesols, entre d'altres cultius. Hi havia qui recollia les pinyes dels pins de Vilafortuny i en separava els pinyons per a vendre: als anys de la postguerra venien cada any tres homes de Granollers a recollir les pinyes i separaven els pinyons amb llur closca davant del mas de la Vileta.21

La gent de Vilafortuny es desplaçava a Cambrils (a menys d'una hora a peu) o a Salou (a poc més de mitja hora a peu) per tal de comprar, visitar-se al metge o anar a col·legi. Amb tot, un cop per setmana, després de la guerra, un home amb un carro passava pel castell i altres masos a vendre tota mena de queviures. Els veïns també s'intercanviaven productes del camp, com recapta o llet que produïen les vaques dels parcers del castell de Vilafortuny. Així mateix, algunes dones de pescadors de Cambrils, transportant grosses paneres de peix sobre els seus caps, s'acostaven diàriament als masos per mercadejar amb els productes del mar. Moltes vegades el comerç amb les peixateres es feia sense moneda, a través del bescanvi.

Els nens anaven a escola a Cambrils, però algú també va anar a Salou, que en la dècada dels anys 1930 consistia en unes poques cases, a més dels xalets dels estiuejants reusencs.22 L'assistència era força irregular, ja que "un dia feiem festa


21. És curiosa la referència que ens mena la Montserrat Vidiella en la seva Onomàstica..., pàg. 174, del permís per recollir pinyes del pinar de Vilafortuny, que es concedeix a una persona procedent de Barcelona.

22. La població de Salou era de 418 habitants l'any 1940, MORELL pàg. 23.

23. Joan Oriol.

24. Fer replans consistia en netejar d'herba i pedres i aplanar una zona entorn de l'avellaner. D'aquesta manera, un cop esdevinia la recollida a mà de les avellanes la feina es podia dur a terme amb més comoditat.

 

perquè plovia, l'altre perquè feia fred, un altre dia no teníem espardenyes".23 Ara bé, durant uns anys després de la guerra, el senyor Pahí del Mas del Puig (anomenat actualment Mas de l'Avi), damunt del camí del Mas d'en Bosch, va contractar una mestra que baixava des de Reus perquè instruís la seva fillada en el mateix mas durant dues o tres hores diàries, cosa que va permetre que altres nens i nenes de la contrada, tant de Vilafortuny com de la Vilagrassa, anessin a col·legi en aquest mas a canvi d'una petita aportació econòmica o en queviures.

El jovent es divertia a Cambrils o també al cafè de cal Sisquet de Salou, on s'hi feia sonar una gramola, i a ca l'Agustí, on a més hi havia el servei de taxi. En canvi, la canalla es reunia al castell de Vilafortuny per jugar al passeig o a l'era, sobretot els diumenges. Però l'època de més concurrència era l'estiu, quan les platges i pinars de Vilafortuny rebien estiuejants procedents de Reus i Riudoms. Aquests arrivaben o bé amb tartana, o bé a peu des de l'estació de Salou, on el Carrilet deixava la gent de Reus. Els de Riudoms acostumaven a venir per Sant Jaume, un cop enllestits els replans dels avellaners.24 Els estiuejants es repartien sota els pins de Vilafortuny, davant del Mas de la Vileta (Mas de la Remei) o les oliveres del Cap de Sant Pere, al ras o sota uns tendals. Es proveïen de verdura, fruita i aigua dels masos de la zona, i hi passaven uns quants dies. Algun any, els de Riudoms, arribaren a llogar una orquestra per fer ball allà mateix al pinar. També els novicis de la Salle de Cambrils s'arribaven fins a Vilafortuny en les seves passajades tot vorejant la via del tren i es banyaven a la platja de sota del castell. Només a ells se'ls permetia el pas del camí que baixava a la platja des del castell. La resta de gent trobava el pas tallat per una cadena.25 Encara més, després de la guerra, els amos del castell i l'alcalde de Tarragona organitzaren unes colòies d'estiu de la Falange per a nens i nenes alternadament, que venien de Saragossa i s'estaven en una sala del castell coneguda ja com "les colónies", al costat del celler, acompanyats d'un grup de monges i religiosos. Hi tenien un home llogat per vigilar els nens, el Xaparro de Tarragona.

L'ESGLÉSIA DE VILAFORTUNY I LA FESTA MAJOR

L'església del Mas d'en Bosch o de Santa Maria de Vilafortuny havia estat sufragània26 de Santa Maria de Cambrils des del 1575, quan l'arquebisbe de Tarragona va permetre els masovers de Barenys i Vilafortuny que construïssin una nova església allunyada de la línia de costa.27


Església de Mas d'en Bosch que junt amb el castell eren el centre identificatiu de la comunitat d'habitants de Vilafortuny
(Arxiu Revista Cambrils)

Tornant de nou al segle XX, el capellà de l'església vivia a Cambrils i els diumenges i els dies assenyalats es desplaçava a l'església de Mas d'en Bosch per tal de celebrar la missa a les dotze del migida, i la trobava ja arranjada amb flors que un grup de xiquetes de Vilafortuny havien vingut a portar el dia abans. Les claus de l'església les guardaven al Mas d'en Puig. Just abans de la guerra, el rector de la parròquia era Mn. Rafael Queralt28, "mossan Rafel" que vivia al carrer de les Creus de Cambrils. Un cop finalitzat el conflicte, arribà el nou rector, Mn. Simó Vallverdú, "mossan Simó". La imatge que es venerava a l'ermita del Mas d'en Bosch representava la Mare de Déu de la Immaculada.29 Tot i això, la imatge original del segle XIV sembla que va desaparéixer de l'església i encara es conserva avui en dia al Museu Diocesà de Tarragona.30 Durant la guerra civil iniciada el 1936, la imatge de la Immaculada va ser destruïda i acabada aquesta es va organitzar un col·lecta entre els veïns dels masos dels voltants de l'església de Vilafortuny per tal d'adquirir una nova imatge. Es va fer una festa el dia de la restauració de la imatge i hi van assitir en Carles Roig i el senyor del castell, entre d'altres.

El 15 d'agost se celebrava la diada de Vilafortuny, la festa major de l'Assumpció de la Mare de Déu o Mare de Déu d'agost. A l'època de "mossan Rafel", al matí se celebrava missa i es feia venir un predicador de Reus. La gent dinava fora, prop del lledoner del mas31, i a la tarda, la gatzara era segura al voltant de l'ermita. Els nens representaven petites obres de teatre

25. Fins i tot els marquesos de Samà organitzaven excursions al pinar de Vilafortuny. Així mateix ho explica l'historiador Francesc Gras Elies en una narració en vers de finals del segle XIX.

26. Església sufragània: que depèn de la jurisdicció d'una altra parròquia.

27. Citat per JORDÀ pàg. 65, ORTIGA pàg. 20 i SALCEDA pàg. 278

28. SALCEDA, Revista Cambrils núm. 305, desembre 1996

29. MARTÍ f. 31

30. SALCEDA vol. I pàg. 345

31. MARTÍ f. 27

32. SALCEDA vol. I pàg. 345

33. Equivalents a aproximadament 250 hectàrees.

34. Sembla ser que a principis de segle XIX els propietaris del Mas d'en Bosch van demanar permís per construir-hi un oratori privat. Citat a GRAU.

35. Joaquim Roca i Cornet (1804-1873). Escriptor i pensador barceloní. Estiuejava a Cambrils, on la seva família hi tenia diverses propietats, entre elles el Mas d'en Bosch on hi va ser sepultat. Per a un resum biogràfic, vegeu SALCEDA 1998, vol. I pàg. 183-184.

36. Tota aquesta informació és extreta d'ANTON CLAVÉ pàg. 121 a 125, així com de la seva font, CURT.

 

en català, recitaven versets, es feien cucanyes i es repartien refrescos. Hi participava el jovent d'Acció Catòlica de Cambrils, i hi venia molta gent de Cambrils i Salou, juntament amb els veïns de Vilafortuny. També es passava el rosari i es feia processó.32 Durant una època, la mestra del Mas d'en Puig feia assajar una obreta de teatre a la canalla de la contrada per tal que la representessin en aquell dia. No tenim cap notícia que es fes ball, però si que sabem que la festa s'acabava amb un petit espectacle de coets. Una vegada abans de la Guerra Civil el mossèn va oferir un refrigeri al pati del Mas d'en Bosch amb botifarra i tupí. L'aplec es va interrompre durant la Guerra Civil, quan l'església va ser ocupada per les brigades internacionals. Acabat el conflicte es va reprendre la celebració de l'aplec, tot i que amb els anys es va anar perdent.

Als corrals del castell de Vilafortuny els masovers hi criaven vaques
(Cedida per Domingo Capafons)

Els ve´ns dels masos i finques de Vilafortuny compartien els banys amb els estiuejants (foto de 1955 ca.)
(Cedida per Domingo Capafons)

 

EL CASTELL DE VILAFORTUNY I LA GUERRA CIVIL

En aquells anys les terres del castell representaven més de cent jornals.33 Al mateix castell hi vivien dues famílies de masovers, de cognom Folch les dues: uns vivien al cos central de l'edifici i els altres a la torre del castell. A prop, a la mateixa propietat, hi vivia una tercera família, els Capafons. Dues altres finques més dintre de la propietat eren portades per d'altres pagesos. La família propietària del castell era la Castellarnau de Tarragona, però en morir l'amo ho va adquirir la marquesa de la Mesa de Asta.

El castell tenia premsa d'oli i de vi, celler, mina d'aigua amb la seva bassa, uns grans corrals de porcs i pastures per a vedells i vaques. A més, el castell disposava d'una capella on se celebrava missa quan venien els amos o quan hi havia colònies. Aquesta capella tenia algunes imatges, però durant la Guerra Civil fou incendiada. Una informant que va habitar el castell recorda com havia celebrat la seva primera comunió en aquella esglesiola, i sembla que durants uns anys també s'hi va ensenyar doctrina católica.34

A l'inici de la guerra, l'any 1936, un grup de joves de Tarragona i de Cambrils van entrar al castell, se n'emportaran objectes i destruïren la capella. Més tard, un grup de milicians republicans el van ocupar, fins que foren desplaçats pels soldats de les brigades internacionals. La vintena o trentena que formaven la plana major ocuparen les sales dels senyors del castell, mentre que la resta de soldats es repartiren als seus voltants, a l'era, al paller, al Mas d'en Puig i al pinar de la platja, sota unes barraques de canya. Al Mas d'en Grau hi havia els soldats de la columna de xoc. La cort dels porcs va servir per instal·lar la cantina del campament, mentre que al mas del Xaranga hi havia l'hospital. L'interior de l'església del Mas d'en Bosch fou destruït i la tomba d'en Joaquim Roca i Cornet35 fou profanada. Sobre el cementiri de l'església hi ha instal·lada la cuina, tot i que n'hi havia una altra prop del castell. A la mateixa església fou on va funcionar el col·legi per als nens de la zona. Els mestres eren el Sr. Barba i el Sr. Garagall, i al cap de poc més d'un any de fer classes sembla ser que els dos van ser empresonats a la torre del castell, i l'escola ja no va prosseguir. També venia una dona de Cambrils per ensenyar costura a les xiquetes, i un soldat ensenyava cançons patriòtiques acompanyant-se d'un piano. A més, els col·legials que ho desitjaven podien quedar-se a dinar amb els soldats. Uns dies després de l'acabament de les classes es va organitzar un dinar en un envelat sota la via del tren i els nens i les nenes de l'escola hi foren convidats. La diada va acabar amb un ball al castell.

D'entre els soldats hi havia alguns metges estrangers, i una informant recorda encara com algun cop havia anat al castell a guarir-se. Els masovers de la zona, a més, aprofitaven per intercanviar productes del camp per sucre, conserves de carn o llet suïssa amb els soldats encarregats de la cuina. Dues garrofes es bescanviaven per un cigar que després es canviava per patates o altres queviures a la plaça del poble.

Els soldats van construir trinxeres de fusta amb espitlleres per canons al pinar de Vilafortuny per tal de defensar la costa, així com nius de metralletes al Cap de Sant Pere i a la riera de Riudoms. Mentrestant, els pagesos havien cavat els seus propis refugis sota els masos o sota un garrofer. Quasi tothom havia construït el seu, tot i que per exemple el Mas Aguiló no en va tenir. Un exemple de com era el refugi és el que van fer els del Mas de la Formigueta. Aquest consistia en un forat quadricular a terra, al qual s'accedia a través d'uns esglaons practicats en les parets del forat. Un cop cavat el forat, es buidava un túnel i a banda i banda d'aquest uns orificis picats a les parets servien de jaç per a cada membre de la família. Un tipus de refugi més elaborat era reforçat interiorment amb maons i podia ser força gran, com el del castell. Curiosament el castell de Vilafortuny no va ser mai bombardejat durant la guerra; en canvi van caure dues bombes al Mas d'en Puig i al d'en Grau que no arribaren a parar projectils antiaeris que es llançaven des de Reus.

Poc abans que el bàndol franquista ocupés la comarca, les tropes que s'allotjaven al castell de Vilafortuny van fugir cap al nord. Un dia va arribar un llarg tren que s'aturà davant del castell i fou carregat amb tota mena de queviures i artefactes, com sacs d'arròs, màquines d'escriure o mobles, que s'havien emmagatzemant al castell. El dia 15 de gener de 1939, els nacionals ocupaven el Camp de Tarragona, i un petit grup de militars es va arribar al castell per anunciar el canvi de règim.

CLOENDA

Mica en mica, els masovers dels voltants del castell de Vilafortuny anaren establint-se principalment a Cambrils, amb estades més llargues durants els mesos d'estiu. El mes d'agost de 1960, el grup Curt, pertanyent al hòlding Rumasa, comprà a la maquesa de la Mesa de Asta, aleshores propietària del castell de Vilafortuny, una finca de 10 hectàrees. L'any 1962 s'havia drenat el sòl i ja s'aixecava el primer edifici d'apartaments, mentre que l'any següent es començava a construir la nova església (avui, parròquia de Santa Maria de Vilafortuny) així com l'actual carretera que uneix els nuclis de Salou i Cambrils. El grup Curt, a més va rehabilitar els edificis històrics del Mas d'en Bosch i el castell de Vilafortuny36, mentre que altres masos s'han anat perdent. D'aquesta manera s'iniciava la urbanització de l'antic terme de Vilafortuny, procés que encara continua actiu actualment de manera força intensa. La transformació fou simplement dràstica, no només per l'enorme canvi paisagístic practicat (s'haurà perdut ja la magnífica vista del castell i del passeig que es veia des del camí del Mas d'en Bosch), sinó per la desaparició de les activitats que duien a terme un bon grapat de persones en aquelles contrades del nostre municipi.

Vilafortuny presentava una escassa demografia molt repartida, que treballava extensions mitjanes de terra en règim de parceria i arrendament. El castell i l'església del Mas d'en Bosch constituïen el centre de la comunitat. Avui en dia, els conreus, els erms, els pinars i els aiguamolls s'han convertit en zona urbana, i any rere any s'enruna algun dels antics masos del terme: el darrer ha estat el Mas de l'Oliver.


 BIBLIOGRAFIA 


ANTON CLAVÉ, Salvador: Diferenciació i reestructuració de l'espai turístic. Processos i tendències al litoral de Tarragona. Edicions El Mèdol. Tarragona, 1997.

BERTRAN, Josep: Cambrils, Dictadura i República (1923-1939). Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 1989.

BERTRAN, Josep: Aspectes sòcio-econòmics del segle XIX i inicis del XX a Cambrils. Edicions El Mèdol. Tarragona, 1992.

CATALÀ, Pere (dir.): Els castells catalans, volum IV, R. Dalmau editor. Barcelona, 1993.

CURT, Francisco: Urbanizar. Promotores de Vilafortuny. Cambrils 1979.

ESTRADA, Ferran: "La casa al Pla d'Urgell. Transformacios socio-econòmiques i canvis en els models familiars", dins Família i canvi social a la Catalunya contemporània. Ed. Eumo. Vic, 1994.

FARRIOL, Ramon et al.: Antics territoris del municipi de Vila-seca i Salou. Agrupació Cultural de Vila-seca i Salou. Vila-seca i Salou, 1998.

GENOVARD, Bàrbara: Tall de dones. Institut d'Estudis Baleàrics. Mallorca, 1989.

GRAS Y ELÍAS, Francisco: La Quinta Samá. Recuerdos de una excursión. Barcelona 1892.

GRAU, Josep M.T. i PERIS, Sabí: "Documentació sobre Vilafortuny en arxius públics de Tarragona i Reus", dins Anjub Quadern de Cultura Tradicional i Popular, núm. 5. Cambrils 2002.

JORDÀ, Antoni: Barenys i Emprius de Salou: aspectes econòmics i socials (segles XII-XVIII). Agrupació cultural de Vila-seca Salou. Vila-seca i Salou 1981.

MARTÍ, Gerard: 'L'església de Mas d'en Bosch de Cambrils', treball d'antropologia, 1990.

MORELL, Josep i VAQUER, Pineda: Vila-seca. Cossetània Edicions. Valls, 2001.

ORTIGA, Ramon: Història Gràfica de Cambrils. Edicions El Mèdol. Tarragona, 1991.

SALCEDA, Josep: Quaranta anys d'estampes cambrilenques. Edicions El Mèdol. Tarragona, 1998.

VIDIELLA, Montserrat: Onomàstica de Cambrils i del seu terme municipal. Ajuntament de Cambrils, 2000.


 FONTS ORALS 


Montserrat Rofes, Josefina Folch, Josep Massagué "Pepe Barenys", Domingo Capafons, Joan Oriol