Tornades del cançoner: Nadal
NÚRIA ORTONEDA PEDROLA

Nadal és el moment de l'any en què trobem més rituals festius, aspectes folklòrics i tradicionals. Per molt que actualment algunes festes vagin perdent la seva essència, el Nadal tothom el viu i celebra, potser no en la seva totalitat però sí alguns dels seus elements: els àpats familiars, la Missa del Gall, els Pastorets, el vers de Nadal, els Reis, fer cagar el tió...

Tots aquests elements porten implícita una tradició musical que encara es manté viva en gran part perquè els nens en són uns dels protagonistes i, en ells, és més fàcil que hi pervisquin les cançons, els contes, els versos i les rondalles. La música i, més en concret, la cançó es manifesta en l'adoració de l'Infant Jesús durant la Missa del Gall, en el moment de fer cagar el tió, davant del pessebre, etc.

De fet el Nadal no ha experimentat grans canvis en la manera de celebrar-lo. A primers de segle, a més de la Missa del Gall, de fer cagar el tió i de l'àpat familiar, al qual el precedia el fet d'anar a besar la mà als avis i padrins, era costum anar a visitar pessebres. Els joves anaven casa per casa a visitar els pessebres i sempre hi queia alguna cançó. Després hi havia ball a les associacions recreatives del poble.

Un altre dels elements tradicionals són els Reis. A Cambrils la primera cavalcada de Reis sembla que va ser el 1912 o el 1913 i no va ser fins al 1921 que van














 

arribar per via marítima, tal i com ho fan avui dia. Abans de la Guerra Civil, els xiquets del poble tenien el costum d'anar a esperar la comitiva reial fumant llemenosa en una pipa que ells mateixos fabricaven.

Una anècdota que ens ha explicat una informant ens parla de la curiosa desaparició del rei negre en una arribada de Reis del primer terç de segle. Els reis embarcaven en un canyar a la platja del Cavet en bots on pujaven els reis vestits i mentre remaven van sentir un soroll, però no hi van donar més importància perquè anaven a les fosques i no podien veure res. Però quan van arribar a terra per desembarcar resulta que faltava el rei negre i el van veure arribar poc després per vora mar tot mullat i despintat.



Ara vénen festes
Inf.: Pilar Berengué


Ara vénen festes,
festes glorioses.
Dones curioses,
renteu los tinells
que el tió n'està ple,
de torrons d'avellana,
de torrons de pinyó.
Caga tió, si no et fumeré
un cop de bastó

 
ARA VÉNEN FESTES

Dins el repertori tradicional de Nadal en trobem moltes, de formuletes amb aquesta funcionalitat. Podem trobar altres versions amb el text lleugerament diferent, més llarg, versions quasi només recitades, etc. Aquí se'ns presenta amb una estrofa de 7 versos més una frase final recitada que formen tot el període musical.




El dia de Nadal
Inf.: Pilar Berengué


El dia de Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
el pollí dalt del pi.
Toca, toca, Valentí.
Ara vénen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
els gallinots amb sabatons.
Lo vicari fa torrons,
la Marieta els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Marieta, posa-hi sucre
que seran un poc millor.
Torrons d'avellana,
torrons de pinyó.
Caga tió que si no et fumeré un cop de bastó.


 
EL DIA DE NADAL

Aquesta cançó és coneguda amb el nom de Parenostre del tió. La informant cantava aquesta cançó i l'anterior quan era petita per fer cagar el tió. Anys més tard les va cantar als seus fills i també als seus nétis mantenint viva la tradició de fer cagar el tió.

Aquí se'ns presenta amb una estrofa de 15 versos més la frase final recitada. Igual que en l'altra melodia, Ara vénen festes, trobem unes cèl·lules rítmico-melòdiques que es van repetint i que poden tenir alguna lleurgera variació rítmica a causa del text. En aquestes melodies, el text té molta més importància que la música. Melòdicament la cançó es construeix amb la repetició d'una seqüència de tres sons (si - mi - fa#), excepte en l'últim incís, en què apareix un so nou (sol#). L'última frase de la cancó, "caga tió, si no et fumaré un cop de bastó", s'ha de dir amb molt d'èmfasi i amb un to de veu més fort, a punt per donar les garrotades al tió.



Dotze hores toquen
Inf.: Núria Bargalló


Dotze hores toquen,
són de Nadal.
A adorar el Niño
baix el portal.

Colla de nenes
ja són aquí.
Farem cantúries
al serafí.

A vós, Maria,
porto un capó,
que el braç se'm trenca
de tan grassó.

I a vós, Josep,
sou tan vellet,
jo ja li porto
un cabridet.

 
DOTZE HORES TOQUEN

Aquesta melodia és una nadala o villancet formada per quatre estrofes. Evidentment, la lletra d'aquesta cançó podrà variar en els diferents llocs on es canti.

En la versió que ens ha donat la nostra informant, hi trobem un element etnogràfic característic: un barbarisme, niño, que no és estrany al vocabulari nadalenc de la zona.




Si em voleu llogar, sóc una pastora
Inf.: Carme Martí


Si em voleu llogar,
sóc una pastora
que he vingut de nou
no fa gaire estona.
Ai, Josep vostre fill
m'enamora,
tan petit, tan petit
i no em plora.

També en sé brodar
i sé fer bona olla
i caldo també
per a la vostra esposa.
Ai Josep, vostre fill
m'enamora,
tan petit, tan petit
i no em plora.

 
SI EM VOLEU LLOGAR, SÓC UNA PASTORA

La informant va aprendre aquesta cançó de Nadal del seu pare. La cantaven sempre davant del pessebre. És important remarcar la llarga tradició pessebrista de Cambrils, tant amb els pessebres artístics amb diorames com els pessebres populars que podem trobar en moltes cases les setmanes prèvies a Nadal.


 BIBLIOGRAFIA 
 


CRIVILLÉ I BARGALLÓ, Josep: El folklore musical. Alianza Editorial, A.M., Madrid, 1983.

CRIVILLÉ, J. i VILAR, R.: Música de tradició oral a Catalunya. Documents Testimonials-Recerca directa. Fonoteca de Música Tradicional Catalana. Sèrie 1. Vol 1. Departament de Cultura / Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1991.

CRIVILLÉ, J. i VILAR, R.: Cançons d'infantesa. Fonoteca de Música Tradicional Catalana. Sèrie 2. Vol 1. Departament de Cultura / Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1998.

SALCEDA I CASTELLS, Josep: Quaranta anys d'Estampes Cambrilenques, Vol. 1. Ed. El Mèdol, Tarragona, 1998.

VIDAL I MAS, Josep Maria: El llarg camí d'un poble, Ed. Ajuntament de Cambrils, Cambrils, 1990