| |
|
Edward
Yang
El nom vertader d'Edward Yang és Te-Chang. Va néixer el
1947 a Shangai (Xina) i actualment té la nacionalitat taiwanesa.
Va estudiar a Taipei (Taiwan), on dibuixava mangas. Després dels
estudis va marxar als Estats Units, on va estar deu anys treballant,
a Seattle, en sistemes microinformàtics. El 1981 torna a Taipei
i decideix dedicar-se al cinema. És considerat un dels pioners
de la nova fornada taiwanesa.
La seva primera experiència en el cinema fou com a guionista
a The winter of 1905. Després, va seguir la seva primera pel·lícula
com a guionista i director, Haitan de yitian (The day, on the beach,
1983), que va guanyar els premis a la millor pel·lícula,
millor direcció i millor guió als Premis de la Crítica
de Taipei. Amb Yi Yi va obtenir el premi al millor director a Cannes
2000 i així es va confirmar el creixent reconeixement internacional
del cinema asiàtic.
Yang
i la situació taiwanesa
El cinema xinès actual té problemes amb les institucions
oficials i, en el cas de Yi Yi, el motiu que no arribés als circuits
comercials és que les distribuïdores no van creure en l'èxit
de taquilla de la pel·lícula. Això explica que
la major part de pel·lícules a Taiwan siguin coproduccions.
Alhora que el cinema està aconseguint un reconeixement internacional,
la indústria del país es troba en decadència i
la producció s'ha reduït a vint pel·lícules
l'any. Les inversions es concentren en els productes televisius, molt
més rendibles. Malgrat tot, a l'illa segueixen sorgint directors
de cinema de gran talent: Hou Hsiao-hsien, Edward Yang i Tsai Ming-liang,
o el més conegut i popular Ang Lee.
Pel que fa a Yang, a més, té problemes amb les autoritats
taiwaneses des de fa temps, de les quals no accepta cap ajuda financera.
El seu esperit crític li ha portat també conflictes amb
els mitjans de comunicació sensacionalites de Taiwan. "El
1998 va passar una cosa greu. Quan començava a treballar en Yi
Yi, el China Times, el diari amb més tirada de l'illa, va anunciar
en una de les seves pàgines de cultura que jo havia matat un
home perquè conduïa de forma temerària. Era mentida
i vaig trigar sis mesos, i fent pressió, a aconseguir que em
demanessin excuses. Només demanava excuses, mai diners. Es tracta
d'una questió de principis que també s'aplica a les meves
pel·lícules, que fan tanta nosa com jo. Yi Yi destaca
la dificultat de formar part de la societat xinesa."
Pensa que la funció d'un escriptor o d'un cineasta és
recordar a la societat que té punts dèbils. "Al meu
país hi ha una pressió contínua sobre el poble
per què estigui sempre d'acord amb tot. Escapar a això
és un combat diari."
La
societat del benestar
Yi Yi és la història d'una família taiwanesa presentada
com l'encarnació al·legòrica de la societat del
benestar capitalista de l'illa. Es fa evident que els mitjans capitalistes
són paradoxals, fins a cert punt imaginaris, fluïds i neurotitzats
com les inversions de borsa. La història familiar que planteja
comença amb una boda i acaba amb un funeral. La narració
és reposada, els enquadraments calculats i amb un missatge clar:
prou hipocresies amb el supercreixement econòmic.
La boda és el punt de partida d'una família que desenterra
el passat i les forces adormides. La narració fluctua entre una
ironia neuròtica i consumista, i la melanconia pròpia
d'una cerimònia que transporta els protagonistes al temps passat.
N.J. (Nien-Jen Wu), el pare de la família, retroba la seva antiga
xicota, Sherry, actualment casada amb un nord-americà de Chicago.
Acabat el casament, l'àvia pateix un atac que la deixa en coma.
Aquests dos motius principals parlen del que s'ha perdut, de les exaspe-racions
d'un temps de benestar construït sobre l'oblit i sobre la imposició
d'infinitat de necessitats. A més, hi ha una mirada doblement
al·legòrica: l'antiga nació que decau i dorm, i
la nova, "casada amb un [poder] nordamericà" que es
fa impossible d'aconseguir, i que només reapareix en la il·lusió
de recuperar el temps perdut.
Entorn a aquest plantejament central, es teixeixen altres històries,
ben construïdes i relacionades, que van de la ironia a la melanconia,
en les quals participen la resta de familiars: la dona de N.J., Min-Min,
el seu cunyat Ah-Di, els seus fills Ting-Ting i Yang-Yang.
Yi
Yi
"Aquesta pel·lícula tracta senzillament de la vida,
retratada en el seu sentit més íntim. Des de la meva perspectiva
d'escriptor, la simplicitat és el que se situa en la base de
tot i les complicacions són una cosa superposada. El títol
de la pel·lícula en xinès és Yi Yi, que
literalment es tradueix com U-U, i u-u significa en xinès individualment.
Això vol dir que el retrat de la vida que es fa en la pel·lícula
va fixant-se en cadascun dels protagonistes de principi a fi."
El cinema de Yang és realista, manté el contacte amb la
societat. Així, al llarg de dues hores i mitja, recrea cada personatge
i la seva relació amb la resta, plens de tristesa i felicitat,
amor i desamor, esperança i desesperació, i moltes altres
coses que es van descobrint al llarg de la pel·lícula. |
|
