|
|
P.
J. Castellaneta
De Paul Joseph Castellaneta (1960) només coneixem el seu anterior
i únic llarg, Together alone (1991), una cosa així com
Solament junts. S'ocupava del tema de l'homo-sexualitat: va filmar en
blanc i negre una conversa entre dos homes que decideixen passar la
nit junts. En la intimitat parlen de la sida, la bisexualitat, l'avortament,
el sexe sense protecció o la recerca d'amor. El director capta
el suspens, l'entesa i la vulnerabilitat d'un encontre casual entre
dos homes que en realitat no es coneixen, són dos estranys. Així,
la crítica la va qualificar com una de les relacions més
honestes, realistes i íntimes entre dos homosexuals que mai s'han
mostrat a la pantalla.
Una mostra més d'aquest cinema independent de Castellaneta és
Relax... it's just sex (Tranqui... Es sólo sexo). Aquesta pel·lícula
va arribar al nostre país després d'haver-se projectat
amb èxit en la majoria de festivals de cinema gai i lèsbic,
el de San Francisco, Out of Africa, Out of Los Angeles, Inside out de
Toronto i els de Madrid i Barcelona. Tot i no ser excessi-vament pretensiós,
en aquest film el director utilitza la comèdia per donar una
visió força objectiva de les relacions entre gais i hetero-sexuals.
Descriu les relacions que gais i lesbianes construeixen en substitució
dels llaços de sang i, en aquesta línia argumental, parla
també del sexe i dels sentiments que l'acompanyen: la por, l'amor,
el plaer, la luxúria, el refús... sense oblidar, de nou,
temes com la sida.
En la interpretació recorre a cares conegudes com Lori Petty
(Le llamaban Bodhi, 1991, o Liberad a Willy, 1993), Seymour Cassel (Cosas
que nunca te dije) o Jennifer Tilly (Balas sobre Broadway, La novia
de Chucky, 1998, Con los ojos del corazón, o Monstruos SA, 2001).
Un
grup d'amics
L'argument es desenvolupa a la ciutat de Los Angeles, on un bar és
el lloc de trobada d'un grup d'amics que es troba en la trentena. Allí
beuen, riuen i es fan confidències. Les seves tendències
sexuals són diferents. Entre ells hi ha homosexuals, lesbianes,
heterosexuals i altres que encara no saben ben bé què
són. La comèdia gira a l'entorn de les relacions sexuals
i sentimentals del grup.
Vincey, el centre d'atenció, és un escriptor gai que busca
parella deseperadament; Sarina i Megan són una parella de lesbianes
que discuteixen per culpa d'un tercer, un home amb qui una d'elles se
n'ha anat al llit. Finalment, Tara està experimentant el despertar
del seu instint maternal, però el seu xicot, Gus, no està
predisposat al paper de pare (en diuen pànic al com-promís).
A ella, el típic personatge que en totes les colles vol ser bo
amb tothom i rep per tot arreu, li tocarà un delicat paper conciliador.
El que sobre el paper podria semblar un plantejament idoni per a una
comèdia d'embolics, sexe i cares guapes, a poc a poc traspassa
els límits de la simple comèdia i desemboca en un mar
de dubtes personals: apareixen les diferències personals i de
grup -no només per motius sexuals-, insalvables tot i tractar-se
d'amics. De la comèdia relaxant inicial es passa al drama. Ben
mirat, la combinació no és simple -lesbia-nes, homosexuals
i heterosexuals- i els humans mai han estat tolerants per naturalesa,
i menys a partir dels trenta. Els conflictes cada cop es fan més
evidents i els resultats més dolorosos, amb conseqüències
que arriben a ser dramàtiques.
Confrontació
entre gais i heterosexuals
Tot i que als Estats Units, puritans de mena, fou qualificada de R (sex
and nudity), perquè van considerar excessives les imatges de
nudisme, sexe verbal o implícit que hi apareixen, no és
una pel·lícula d'escàndol. Ni tant sols el títol
no correspon al seu veritable contingut. Relax... it's just sex és
una frase que pronuncia un dels personatges en un dels moments més
dramàtics del film.
L'objectiu del director és un altre. Castellaneta és millor
en els diàlegs que no pas en l'estructura del film. S'ha qualificat
com una pel·lícula de diàlegs, molt ben treballats
i aconseguits, combinats amb l'habilitat de saber introduir gran varietat
de personatges que s'insereixen perfectament en el relat i en relació
amb els altres. D'aquesta manera aconsegueix l'objectiu principal de
tractar el tema de l'homosexualitat, amb humor però també
amb respecte, mostrant el vessant més conflictiu i dramàtic
de les relacions entre gais, i entre gais i heterosexuals. En defintiva,
entre homosexuals i una societat que encara no els entén.
|
|
