Darren Aronofski
Aquesta és la seva segona pel·lícula després de l’èxit aconseguit amb Pi, el seu primer llarg, amb el qual va guanyar el premi al millor director al festival de cinema independent de Sundance. Es tractava d’un film poc convencional, en blanc i negre, que narrava la peripècia paranoica d’un matemàtic anomenat Max Cohen. Aquest personatge creu que ha trobat en els infinits dígits del número pi la veritat final sobre l’univers, assetjat per una companyia d’inversors i una secta jueva que creu que en les seves investigacions trobarà el veritable nom de Déu.
A Réquiem por un sueño narra l’espiral autodestructiva per la politoxicomania dels quatre protagonistes, exemples de la soledat, la baixa autoestima i la ceguesa de les vanes fantasies. La pel·lícula s’inspira en una novel·la escrita per Hubert Selby Jr. el 1978 amb el mateix títol. Selby és autor també d’una altra novel·la, Última sortida cap a Brooklin, que havia estat duta a la pantalla, i que va impressionar Aronofski en la seva joventut. Ja havia fet un curt basat en una altra obra d’aquest escriptor, Fortune Cookie.
El reconeixement aconseguit amb aquestes dues pel·lícules l’han portat a projectes més comercials, i actualment treballa amb Tim Burton en la darrera entrega de Batman.
Els actors
La pel·lícula està protagonitzada per cares conegudes. La veterana Ellen Burstyn (El exorcista, Jugando con el corazón), amb més de quaranta anys de professió, que va aconseguir una nominació a l’Oscar a la millor actriu pel seu paper de mare d’un junkie (addicte), que acaba també víctima de l’addicció. Jared Leto (La delgada línia roja, El club de la lucha, American psyco) explicava com durant tres mesos es va sotmetre a una dura dieta que li va fer perdre una cinquena part del seu pes. El constant desig i desesperació per menjar el va ajudar a comprendre la situació del protagonista, Harry Goldfarb. «Les seves ànsies van ser incrementades», comenta un altre dels protagonistes, Marlon Wayans (Scary movie), «quan van decidir un rigorós celibat —ni sexe ni masturbacions— durant el rodatge.» Per això Leto el tracta d’un film «dos cops més dolorós de fer que de veure, i això és dur.» La resta del repartiment el completen Jennifer Connelly (Dark city), el que fou el protagonista de Pi, Sean Gullette, i l’autor de la novel·la en què s’inspira la pel·lícula, Hubert Selby Jr., inter-pretant un vigilant de presó.
Experimentació visual
Hi ha altres pel·lícules que s’han centrat en el món de les drogues, com Trainspotting, però el que aconsegueix Aronofski a Réquiem por un sueño és fer submergir l’espectador en l’infern real de les drogues, i mostrar com l’amor, la desesperança o la soledat en queden determinats.
Reuneix tot allò que els directors han anomenat estètica cool-MTV, altres estil dark. És una pel·lícula dura, que remou els estómacs sensibles. És un bombar-deig constant de sons i d’imatges (imatges partides, lents de gran angular, vibrator-cam, dissolvències...). Es podria qualificar d’expressionista. Aquesta era la intenció del director, que diu «Aquesta era la meva intenció: bona part del cicle de l’addicció és estar atrapat en una espiral d’excés. Si l’haguéssim filmat d’una manera menys brutal hauria estat deshonest.» Per això els efectes especials —hi ha més de cent efectes digitals de la companyia creada expressament, Amoeba Proetus— i d’àudio —mescla el tecno i sons atmosfèrics— tenen un paper molt important, amb un extens equip, el mateix que a Pi. En cada presa, a més d’experimentar perquè quedés bé, es buscava que cada efecte tingués un significat.
Aronofski va voler —igual com ho va fer amb Pi— que la pel·lícula tingués una continuïtat a Internet. El web (www.requiemforadream.com) esdevé quelcom més que una plana comercial. Fou realitzada pel grup anglès hi-res! en col·laboració amb el mateix director. Mescla imatges pseudocomercials amb d’altres d’etèries i vibrants dels personatges, amb frases i símbols superposats relatius a la seva addicció.
La crítica
S’ha qualificat la pel·lícula de paranoica, de videoclip antidroga, de vacil·lació per a fashion victims o de perla negra i desesperada. A la pregunta sobre què havia sentit com a espectador en veure la pel·lícula, Aronofsky responia: «Com si hagués saltat d’un avió i a meitat del camí m’adonés que no tinc paracaigudes. I aquesta sensació acaba tres minuts després d’esclafar-me a terra.» Sens dubte sap retratar molt bé les falses esperances que generen les addiccions que tenen per finalitat escapar de la realitat. Perquè no és una pel·lícula sobre el món de la droga, sinó sobre la soledat, les falses esperances i les frustacions. El seu caràcter explica en bona part que hagués de finançar-se amb productors independents.
Se li ha criticat que la seva és una mirada massa desesperançada i morbosa en la seva crua recreació de la bogeria, la violència i la sexualitat salvatges que delimiten la degeneració moral dels personatges. El cert és que és una pel·lícula dura, molt dura —una espectadora va vomitarà la catifa vermella de Cannes—, que corprèn, que fa sentir en cada petit gest tota la càrrega dramàtica, que no deixa pauses per assimilar i esdevé paranoica i angoixant.

TÈCNICS

Director: Darren Aronofsky
Guió: Darren Aronofsky i Hubert Selby Jr.
Producció: Eric Watson i Palmer West
Fotografia: Matthew Libatique Música: Clint Mansell i Kronos Quartet
Decorats: Ondine Karady
Maquillatge: Carolyn Grifel i Laura Jean Shannon
So: Steve Baine
Efectes especials: Mark Bero, Drew Jiritano, Andrew Mortelliti, John Stifanich
Efectes visuals: Jeremy Dawson
Muntatge: Jay Rabinowitz Nacionalitat: EUA
Any: 2000
Duració: 102 min

ACTORS

Ellen Burstyn: Sara Goldfarb
Jared Leto: Harry Goldfarb
Jennifer Connelly: Marion Silver
Marlon Wayans: Tyrone C. Love
Christopher McDonald: Tappy Tibbons
Louise Lasser: Ada
Marcia Jean Kurtz: Rae
Janet Sarno: Mrs. Pearlman
Suzanne Shepherd: Mrs. Scarlini
Joanne Gordon: Mrs. Ovadia

2000 Réquiem por un sueño
1999 Pi