Philip Kaufman
Director i guionista nascut a Chicago, Illinois, el 23 d'octubre del 1936. El seu treball inclou pel·lícules d'estils tan diferents com westerns, thrillers i adaptacions de llibres aparentment inadaptables. La seva primera pel·lícu-la, feta amb baix pressupost, Goldstein (1965), guanya el Prix de la Nouvelle Critique al Festival de Cannes.
Kaufman es guanya la reputació d'original i intel·ligent dirigint el 1972 The Great Northfield, Minnesota Raid i The White Dawn el 1974.
La seva obra mestra és la imponent adaptació de Milan Kundera La insostenible lleugeresa del ser el 1988, que va ser nominada per a l'Òscar al millor guió.
Al 1990 finalitza la pel·lícula Henry and June , que explica la relació entre l'autor Henry Miller i Anaïs Nin, i serveix per crear el tan discutit índex NC -17 americà.
Kaufman es confirma com un dels pocs directors d'Amèrica que tracta temes eròtics a les seves pel·lícules. Irònica-ment, aquest individualista escriptor director va escriure el western The Outlaw - Josey Wales que se suposava que acabaria dirigint, però va ser substituït per Clint Eastwood.
Aquest cineasta tan especial té una carrera d'historiador, la qual li ha permés perdre la por a les grans obres literàries. Adapta tranquil·lament Milan Kundera (La insostenible lleugeresa del ser), Tom Wolfe (Los Elegidos), la històra de Henry and June i ara, s'encara amb la vida del marquès de Sade, basada en el llibre de Dough Wright, amb la sort que el mateix Wright s'interessa per escriure el guió.
L'Església
Coulmier és el jove sacerdot encarregat de l'asil per a dements de Charenton,on es troba reclòs el marquès de Sade. Creient que tot el que pot escriure és una cura per exorcitzar els dimonis interiors, el marquès té llibertat per sentir-se com a casa. Pot tenir llibres, objectes personals i, el més important, paper, tinta i plomes per escriure. A més, pot conversar amistosament amb Coulmier i fins i tot dirigir una obra de teatre amb una troupe molt especial.
El poble
Madeleine és una jove i sensata bugadera que actua amb el marquès a canvi de monedes. Li serveix d'interme-diària amb l'editor. Encara que es troba al mig, ella es manté pura, tot i que pensi en Coulmier i ell, potser, també en ella.
La censura
Els llibres del marquès aviat incomoden l'emperador Napoleó, el qual envia el doctor Royer-Collard, amb la missió d'impedir a Sade que continuï escrivint. Personificant la crueltat i la maldat oficial la seva roba s'anirà enfosquint a mesura que el seu odi creixi.
La societat
La jove esposa del doctor serà seduïda per les paraules del llibre Justine i ubicarà en una altra persona la clau del seu plaer, i això farà dirigir tots els ànims de venjança del doctor cap al marquès.
L'art
L'esperit creador no pot ser limitat, la degradació podrà continuar més enllà, però la insolència del marquès, també.
Els cinc eixos de la vida
A Letras Prohibidas, no hi ha res a l'atzar: cada postura, línia, moviment, cada escena enregistra la posició des de la qual el director ens indueix a llegir la seva obra.
A la pel·lícula queden plasmats els cincs eixos que marquen la vida del marquès de Sade (representant de qualsevol de nosaltres): l'art (Sade), la censura (Dr. Royer-Collard), l'Església (Coulmier), la societat (l'esposa de Sade, la jove esposa del Dr. i l'arquitecte) i la massa ignorant (Madeleine). Veurem com el director els articula amb una intenció primordialment dramàtica per evitar caure en el paper de document històric. El rol protector i comprensiu de l'arten relació amb la massa ignorant és totalment orquestrat ja que ells no podien accedir a la lectura: l'escena es comportarà com a únic còmplice de l'espectador.
Polèmica
La manipulació de Kaufman sembla racional, s'allunya de la influència intel·lectual i de la polèmica del personatge per triar una mirada més àmplia i comercial. La màxima aproxi-mació als continguts profans de la literatura de Sade és produeix quan el marquès llegeix el seu text a Madeleine i juga amb ella.
Immortalitat
El seu pla arriba a commoure: el cos pot destruir-se però les idees mai.
Quills és una pel·lícula necessària que s'ha de veure amb exactitud crítica, ajuda les ments obertes a descobrir una mica aquell racó del nostre cervell on ningú es va atrevir a entrar. Ell el va transformar en la seva llar, on la seva ment va trobar la llibertat que tant buscava el seu cos.

TÈCNICS

Direcció: Philip Kaufman
Guió: Doug Wrigh
Fotografia: Rogier Stoffers
Muntatge: Peter Boyle
Música: Stephen Warbeck
Vestuari: Jacqueline West
Nacionalitat: EUA
Idioma: anglès
Durada: 124 minuts

ACTORS

Geoffrey Rush: marquès de Sade
Kate Winslet: Madeleine LeClerc
Joaquin Phoenix: pare Coulmier
Michael Caine: Dr. Royer-Collard
Billie Whitelaw: Madame LeClerc
Patrick Malahide: Delbené
Amelia Warner: Simone
Jane Menelaus: Reneé Pelagie
Stephen Moyer: Prouix
Tony Pritchard: Valcour
Michael Jenn: Cleante
Danny Babington: Pitou
George Yiasoumi: Dauphin
Stephen Marcus: Bouchon
Elizabeth Berrington: Charlotte

2002 Liberace
2000 Quills
1993 Rising Sun
1990 Henry and June
1988 La insostenible lleugeresa del ser
1983 Escollits per a la glòria
1979 The Wanderers
1978 La invasió dels ultracossos
1974 The White Dawn
1972 The Great Northfile, Minnesota Raid
1967 Fearless Frank
1965 Goldstein