| |
Philip
Kaufman
Director i guionista nascut a Chicago, Illinois, el 23 d'octubre del 1936.
El seu treball inclou pel·lícules d'estils tan diferents
com westerns, thrillers i adaptacions de llibres aparentment inadaptables.
La seva primera pel·lícu-la, feta amb baix pressupost, Goldstein
(1965), guanya el Prix de la Nouvelle Critique al Festival de Cannes.
Kaufman es guanya la reputació d'original i intel·ligent
dirigint el 1972 The Great Northfield, Minnesota Raid i The White Dawn
el 1974.
La seva obra mestra és la imponent adaptació de Milan Kundera
La insostenible lleugeresa del ser el 1988, que va ser nominada per a
l'Òscar al millor guió.
Al 1990 finalitza la pel·lícula Henry and June , que explica
la relació entre l'autor Henry Miller i Anaïs Nin, i serveix
per crear el tan discutit índex NC -17 americà.
Kaufman es confirma com un dels pocs directors d'Amèrica que tracta
temes eròtics a les seves pel·lícules. Irònica-ment,
aquest individualista escriptor director va escriure el western The Outlaw
- Josey Wales que se suposava que acabaria dirigint, però va ser
substituït per Clint Eastwood.
Aquest cineasta tan especial té una carrera d'historiador, la qual
li ha permés perdre la por a les grans obres literàries.
Adapta tranquil·lament Milan Kundera (La insostenible lleugeresa
del ser), Tom Wolfe (Los Elegidos), la històra de Henry and June
i ara, s'encara amb la vida del marquès de Sade, basada en el llibre
de Dough Wright, amb la sort que el mateix Wright s'interessa per escriure
el guió.
L'Església
Coulmier és el jove sacerdot encarregat de l'asil per a dements
de Charenton,on es troba reclòs el marquès de Sade. Creient
que tot el que pot escriure és una cura per exorcitzar els dimonis
interiors, el marquès té llibertat per sentir-se com a casa.
Pot tenir llibres, objectes personals i, el més important, paper,
tinta i plomes per escriure. A més, pot conversar amistosament
amb Coulmier i fins i tot dirigir una obra de teatre amb una troupe molt
especial.
El poble
Madeleine és una jove i sensata bugadera que actua amb el marquès
a canvi de monedes. Li serveix d'interme-diària amb l'editor. Encara
que es troba al mig, ella es manté pura, tot i que pensi en Coulmier
i ell, potser, també en ella.
La censura
Els llibres del marquès aviat incomoden l'emperador Napoleó,
el qual envia el doctor Royer-Collard, amb la missió d'impedir
a Sade que continuï escrivint. Personificant la crueltat i la maldat
oficial la seva roba s'anirà enfosquint a mesura que el seu odi
creixi.
La societat
La jove esposa del doctor serà seduïda per les paraules del
llibre Justine i ubicarà en una altra persona la clau del seu plaer,
i això farà dirigir tots els ànims de venjança
del doctor cap al marquès.
L'art
L'esperit creador no pot ser limitat, la degradació podrà
continuar més enllà, però la insolència del
marquès, també.
Els cinc eixos de la vida
A Letras Prohibidas, no hi ha res a l'atzar: cada postura, línia,
moviment, cada escena enregistra la posició des de la qual el director
ens indueix a llegir la seva obra.
A la pel·lícula queden plasmats els cincs eixos que marquen
la vida del marquès de Sade (representant de qualsevol de nosaltres):
l'art (Sade), la censura (Dr. Royer-Collard), l'Església (Coulmier),
la societat (l'esposa de Sade, la jove esposa del Dr. i l'arquitecte)
i la massa ignorant (Madeleine). Veurem com el director els articula amb
una intenció primordialment dramàtica per evitar caure en
el paper de document històric. El rol protector i comprensiu de
l'arten relació amb la massa ignorant és totalment orquestrat
ja que ells no podien accedir a la lectura: l'escena es comportarà
com a únic còmplice de l'espectador.
Polèmica
La manipulació de Kaufman sembla racional, s'allunya de la influència
intel·lectual i de la polèmica del personatge per triar
una mirada més àmplia i comercial. La màxima aproxi-mació
als continguts profans de la literatura de Sade és produeix quan
el marquès llegeix el seu text a Madeleine i juga amb ella.
Immortalitat
El seu pla arriba a commoure: el cos pot destruir-se però les idees
mai.
Quills és una pel·lícula necessària que s'ha
de veure amb exactitud crítica, ajuda les ments obertes a descobrir
una mica aquell racó del nostre cervell on ningú es va atrevir
a entrar. Ell el va transformar en la seva llar, on la seva ment va trobar
la llibertat que tant buscava el seu cos.
|
|