FITXA TÈCNICA

TÈCNICS

Direcció: Javier Corcuera
Guió: Carlos Muguiro, Alberto Lorente, Javier Corcuera, Fernando León de Aranoa i David Planell
Producció: Puy Oria i Montxo Armendáriz
Fotografia: Jordi Abusada
Música: Daniel Zayas
Muntatge: Rori Sáinz de Rozas
Nacionalitat: Espanya
Any: 2001
Duració: 67 min

ACTORS

Exguerrillers maquis reals i els seus familiars: Esperanza Martínez, Remedios Montero, Florián García, Francisco Martínez, Manuel Zapico, José Murillo, Eduardo Pons, Benjamín Rubio, Ángela Losadas i Emilia Girón

FILMOGRAFIA

2001 La guerrilla de la memoria
2000 La espalda del mundo

La memòria de l'oblit
"Aquesta és una història sobre la memòria i, per tant, sobre l'oblit. També és la història d'un viatge amb els guerrillers antifranquistes, un viatge en el temps, cap als records, un viatge de retorn a les muntanyes i als arbres, un viatge cap a un moment de la història d'Espanya que ja ningú visita." Així va presentar Montxo Armendáriz aquest documental, que ha produït juntament amb Puy Oria. Precisament, la idea de realitzar aquest documental va sorgir arran del rodatge de Silencio roto (2001) del mateix Armendáriz, un drama de ficció que ja va contribuir a donar a conèixer aquests exguerrillers al públic general. Després del rodatge va considerar necessari recuperar la memòria d'aquells personatges que havia estat entrevistant. La guerrilla de la memoria és un documental que reconstrueix el període de lluita guerrillera antifranquista -coneguts com a maquis- entre el 1939 i els anys seixanta, a partir dels testimonis dels protagonistes reals d'aquest període històric. Per a ells mateixos, es tracta d'un document necessari perquè consideren que durant molts anys -fins i tot durant la transició- van ser silenciats.
El director peruà Javier Corcuera ja va ser present al TCC amb el seu primer llarg La espalda del mundo (2000). Ara ho fa amb aquest film, en el qual ha treballat de nou amb Fernando León de Aranoa, director de Barrio (1998) i Caminantes (2001), en la investigació prèvia i en l'elaboració del guió; i també amb Jordi Abusada, com a director de fotografia.
La pel·lícula es va presentar al festival de cinema de Gijón del 2001, que va aplegar bona part de les persones que van participar en el film. Posteriorment s'han promogut diversos actes en memòria d'aquests excombatents, amb passis de la pel·lícula, debats amb els protagonistes d'aquestes històries i l'assistència de les generacions més joves entre el públic.

La lluita antifranquista
Després de la Guerra nombrosos combatents republicans es van negar a acceptar la victòria franquista i es van refugiar a la muntanya per lluitar contra la dictadura. En foren cinc mil aproximadament, repartits en onze agrupacions per tota la península. La guerrilla de la memoria mostra que, darrere del mite i de l'oblit, hi ha els rostres i els relats d'aquelles dones i aquells homes, amb noms i cognoms: Esperanza Martínez "Sole", Remedios Montero "Celia", Florián García "Grande", Francisco Martínez "Quico", Manuel Zapico "Asturiano", José Murillo "Comandante Ríos", Eduardo Pons Prades "Floreado Barsino", Benjamín Rubio, Ángela Losadas i Emilia Girón. En ells es poden descobrir un seguit d'històries combatudes i silenciades durant el franquisme, i que encara romanen en la memòria d'aquestes dones i homes que, així, es reafirmen en el passat.
La preparació del documental va comportar un treball exhaustiu de documentació, en el qual es van emprar més de cinquanta hores d'entrevistes a uns vint exguerrillers dels quaranta que continuen censats a Espanya i França, i es van recórrer nombroses poblacions de tota la península.
És un documental curt, clar i concís -entendridor en alguns moments-, aprofundeix en les vivències d'aquestes persones, en les seves motivacions -polítiques o no-, en les seves formes de vida, en les divisions que van existir entre ells, en les traïcions, les desil·lusions i les il·lusions que encara tenen i que els mantenen jove l'esperit.
Aquesta també és la memòria de les dones, d'aquelles que van patir tota mena de vexacions i, tot i això, van resistir, mentre els seus homes eren a la muntanya lluitant per l'enderrocament d'un règim que es va mantenir. I aquest esperit de lluita per la llibertat és el que encara transmeten les seves paraules, els seus gestos -fent memòria de l'oblit- i les seves exhortacions als més joves a lluitar per transformar la societat i pels ideals de llibertat, igualtat i solidaritat.
A més d'un bona realització, la pel·lícula permet que els protagonistes, a més de recordar, puguin reflexionar, des de la distància, sobre el que ha passat des d'aquells moments. La narració va creixent en intensitat fins a arribar a un final que té un sentit d'homenatge i, alhora, un missatge per a les generacions futures.