LA MUGRE Y LA FURIA · The Filth and the Fury, Julien Temple, 2000 · dj04 abr · 22.00h · Antiga Audiència
 
                     

Documental que reconstrueix la vida de la banda de rock dels Sex Pistols, fugint del mite per explicar la veritat del grup.

 
                     

Sex Pistols: el mite
Després dels ensucrats seixanta de The Beatles, als setanta els Sex Pistols serien un grup de rock que canviaria les concepcions musicals posteriors, per les seves lletres, per la seva estètica i pel seu comportament. El grup fou un producte del mànager rapaç Malcolm McLaren, propietari d'una tenda de roba anomenada Sex. Va néixer el 1975 de la proposta de McLaren de formar un grup a partir de The Swankers, ja existent, nom que poc després van canviar per Sex Pistols. Estava integrat pel guitarrista Steve Jones, el bateria Paul Cook i el cantant John Lydon -més tard Johnny Rotten (podrit)-, tots ells clients habituals de la tenda. Se'ls uniria Matlock com a baixista. Van començar a tocar per clubs i locals, amb interpretacions provocadores, temes plens de crítica social i política, contra tot allò institucionalment establert.
Anarchy in the UK fou el seu primer i únic senzill amb EMI -segell del qual van ser expulsats a causa dels escàndols continus - i l'únic en el qual col·laborà Glen Matlock, que fou substituït per Sid Vicious (John Simon Ritchie). Van seguir el conegut i gran èxit God save the Queen, Pretty Vacant i Holidays in the sun, editats per Virgin. Els seus concerts eren molt violents i provocaren dues reaccions oposades: d'una banda, censures de tot tipus; i, de l'altra, el seguiment cada cop més massiu.
El mític elapé Never mind the bollocks, Here's The Sex Pistols (1977) els va dur a una gira americana que va comportar la seva dissolució. Un any més tard, el 1979, moria d'una sobredosi d'heroïna Sid Vicious, després d'haver estat acusat de l'assassinat de la seva xicota, Nancy Spungen. Tot i això, McLaren va intentar fer reviure la banda i treure'n el màxim profit possible. Per això va produir la pel·lícula i la banda sonora de The Great Rock and Roll Swindle (La gran estafa rocanrolera, 1980), dirigida per Julien Temple.
El 1996 els membres originals de la banda, amb Glen Matlock i al marge de McLaren, van protagonitzar una gira europea i nord-americana amb el títol The Filthy Lucre Tour (La gira del lucre brut), en què no van amagar mai la intenció lucrativa de la reaparició.

Els films sobre el grup
Julien Temple fou testimoni del naixement i la caiguda del punk i del camí vital dels Sex Pistols, grup que va representar com cap altre la filosofia del moviment. Entre 1975 i 1977 va assistir als seus concerts, va entrevistar els seus components i va gravar tot allò que la televisió va emetre sobre el grup i el fenomen punk. Llavors Temple estudiava a la National Film School i el projecte, The Great Rock and Roll Swindle, es va estrenar el 1980.
Temple sempre l'ha considerat com el seu pecat de joventut. Va deixar que McLaren imposés la seva visió. Fou una mescla de documental i de drama -una mena de collage documental-, de veritats i de mentides, que inclou vídeos musicals i animacions. El paper principal era el de McLaren, com a narrador. També hi intervenien Steve Jones i Sid Vicious cantant alguns temes. També participaren Cook i Rotten, només en preses documentals, i Matlock, en forma de dibuix animat. Anys després, el 1985, Alex Cox va fer Sid and Nancy, interpretada per Gary Oldman i Chloe Webb, que se centrava en la vida privada del grup.

The Filth and the Fury
Temple paga ara un deute que tenia amb els components de la banda. A The Great Rock and Roll Swindle McLaren mostrava Sex Pistols com uns analfabets que no haurien arribat enlloc si no hagués estat per la seva habilitat per als negocis i pel fet d'haver-los donat una base ideològica. Ara, amb La mugre y la furia, intenta respondre els interrogants que sempre van existir sobre el grup: si foren coherents amb el seu discurs, en relació amb el seu comportament, i quin paper real va tenir McLaren. Un muntatge intel·ligent li permet retratar, d'una banda, la crítica dècada dels setanta al Regne Unit, el desgavell polític i la misèria social, i el fenomen del no future per als joves. De l'altra, confrontar -amb la distància i reflexió que hi posa el temps- la història amb el mite, entrevistant els components vius i inserint-hi una entrevista feta en la seva època a Sid Vicious.
Temple defuig la mirada neutra com a director i documentalista, i s'atreveix a parlar de la banda amb humor, fins i tot amb tendresa, i amb referències a Shakespeare. Així, selecciona intencionadament plans de Ricardo III de Laurence Olivier per parlar del poder, la manipulació i les enveges que sintetitzen l'essència del mite i, per extensió, la història de molts altres grups de rock.

Del mite a la veritat
El film pretén esclarir la veritat. A partir de les entrevistes es va visualitzant l'enfrontament entre les postures de McLaren i de Lydon. El primer, amb la seva companya Vivienne Westwood, foren en el seu moment el motor del grup. Ara, les lletres i el so que després tants grups imitarien no els va escriure McLaren, sinó ells. La suma va suposar un moviment contracultural que volia lluitar contra l'hegemonia de les bandes de rock simfònic de l'època. També van encunyar el lema "fes-ho tu mateix", que tants artistes (plàstics, d'arts escèniques, literats i músics) seguirien anys més tard. Sid Vicious va inventar el ball del pogo. Van reaccionar contra l'atur i les nefastes polítiques socials. I, alhora, van atreure l'atenció dels grans mitjans.
El moviment punk -tot i que el terme fou encunyat després dels Sex Pistols- ha passat, però resta vigent el missatge que cada individu ha d'actuar per ell mateix, enfront d'una societat que ens vol uniformar i alhora individuar, vendre coses que no necessitem i anul·lar la nostra capacitat de pensament. Fou el darrer gran moviment contracultural. La pel·lícula és important per a aquells que són fans dels Sex Pistols o van conèixer aquella època, perquè és molt esclaridora. Però també per a aquells que no coneixen el grup o no van viure aquella època, perquè introdueix al grup i a tota la realitat d'una època.

 
   
 
FITXA TÈCNICA
   
 

TÈCNICS

Direcció: Julien Temple
Guió: Julien Temple
Producció: FilmFour Ltd., Jersey Shore, Nitrate Film Prods., Sex Pistols
Música: John Lydon
Muntatge: Niven Howie
Nacionalitat: Gran Bretanya, Estats Units
Any: 2000
Duració: 107 min

 

ACTORS

Paul Cook, Steve Jones, John Lydon, Glen Matlock, Malcolm McLaren, Siouxsie Sioux, Nancy Spungen, Sting, Andy Summers, Sid Vicious, són ells mateixos

   
         
    FILMOGRAFIA    
   

2001 Pandaemonium
2000 La mugre y la furia
1999 Vigo: Historia de una pasión
1996 Bullet
1991 At the Max
1989 Las chicas de la Tierra son fáciles
1987 Aria
1986 Principiantes
1984 The Secret Policeman's Private Parts
1983 Mantrap
1982 The Secret Policeman's Other Ball
1980 The Great Rock 'n' Roll Swindle

   
                   
   
Text: Ivan Favià
       
                   
      LA MUGRE Y LA FURIA            
             
                     
LA MUGRE Y LA FURIA · The Filth and the Fury, Julien Temple, 2000 · dj04 abr · 22.00h · Antiga Audiència
Tarragona 08/04/02 - Associació cultural Anima't