Drets humans ignorats
Javier Corcuera (1967) és un director peruà de documentals, llicenciat en Ciències de la Imatge a la Universitat Complutense de Madrid, que treballa a Espanya. Entre les seves pel·lícules destaquen Minuesa, una ocupación con historia (1994), IZBJEGGLICE (Refugiados, 1995), Perú, presos inocentes (1996), Familia (Making off, 1997), Chiapas, hablan los rebeldes (1998), i Doñana, memoria de un desastre (1998). La espalda del mundo és el seu primer llarg. Van treballar amb ell, en la investigació prèvia i en l'elaboració del guió, Fernando León de Aranoa -director de Barrio i guionista de
pel·lícules com Cha-cha-chá o Insomnio- i Elías Querejeta -guio-nista i productor. Aquest darrer va posar un especial interès en el projecte que li havien presentat Javier i Fernando, i gràcies a ell va poder endegar-se. Els coguionistes expliquen que el projecte va començar a gestar-se a París, coincidint amb el 50è aniversari de la Declaració dels Drets Humans.
Inicialment, la idea era que diferents ciutadans -alguns de coneguts, altres no- poguessin llegir cadascun dels trenta articles de la Declaració. Després de setmanes i mesos de discussions, van arribar a la conclusió que era millor centrar-se en tres casos, que ells consideraven essencials: el nen, la paraula i la vida.
El nen
El primer cas és el del treball infantil. Guínder Rodríguez té onze anys, un pare, una mare i cinc germans. Viuen a Carbayllo, un suburbi a 25 quilòmetres de Lima. Com els seus amics, Guínder treballa com a
picapedrer -amb altres nens entre vuit i setze anys- i intenta combinar treball i escola.
Aquesta és la realitat que viuen al Perú quatre milions de nens que són forçats a dur a terme diferents treballs per ajudar econòmicament les seves famílies. Al món la xifra és de dos-cents cinquanta milions, la meitat dels quals treballen a temps complet sense tenir l'oportunitat d'accedir a l'educació primària.
El dret a la paraula d'un poble Layla Zana fou la primera dona kurda del Congrès turc, elegida per la ciutat de Diyarbarkir, la principal ciutat del Kurdistan turc. Durant el cop militar de 1980 fou deposada i empresonada durant setze anys. En el seu jurament va dur una cinta amb els colors de la bandera turca i va afegir un alegat a la fraternitat dels pobles en llengua kurda. Fou de nou empresonada.
Li resten encara sis anys de presó a Ankara. El govern turc li va oferir la llibertat donat el seu feble estat de salut, però ella la va refusar, si no hi havia una amnistia general per a tots els presos kurds, cosa impossible.
El seu home, el protagonista present al documental, viu a Estocolm com a refugiat polític. Està condemnat a Turquia a penes que sumen més de vint-i-cinc anys pels seus escrits i llibres en kurd. El seu somni és tornar al seu poble un dia a prendre te amb la seva gent, els seus dos fills, que estudien a París, i la seva dona, Layla.
El dret a la vida
Hi ha un especial èmfasi en el tema de la pena de mort. Thomas Miller-El té cinquanta anys, en porta vint-i-cinc al corredor de la mort a l'estat de Texas i ja ha patit l'angoixa d'haver tingut fixades deu dates d'execució pospo-sades en el darrer instant. Sempre ha mantingut la seva declaració d' inno-cència davant l'acusació de robatori i assassinat. Ara de nou s'ha fixat data per al mes de febrer. L'equip de la pel·lícula i un grup de suport a Miller van endegar l'any 2000 una campanya per reobrir el cas i
denunciar l'arbi-trarietat, la violència policial i el racisme que han acompanyat aquest cas i que caracteritzen el sistema judicial americà.
Miguel Flores va tenir menys sort: era un reclús mexicà que fou executat la matinada del 9 de novembre del 2000. El llavors governador de Texas, George W. Bush, candidat a la presidència, va denegar la seva petició de clemència. Havia estat acusat de la violació i assassinat d'una estudiant. Tant sols entre el 3% i el 5% dels condemnats aconsegueixen que se'ls commuti la pena per cadena perpètua.
L'esquena del món
Corcuera diu: «aquesta és la història sobre la vida a l'esquena del món, on viuen els altres, els que no tenen drets, els que no tenen res. Nosaltres buscàvem fer un film sobre ells, amb ells. Vam començar a treballar amb personatges de ficció però aquests ens van portar a un altre camí, en què la realitat imposa les seves regles. Vam aprendre sobre les seves històries i ells ens van mostrar què hi ha darrere de la cara que mostra el món: cares silencioses, però també d'altres que acusen i es defensen de l'altra cara,
en qualsevol lloc».
La pel·lícula no pretén criticar ningú en particular, afegeix Fernando León. Es pretén un apropament als protagonistes i familiars. Es refusa la veu en off per centrar-se en els testimonis dels veritables prota-gonistes. «El tema no es tracta de manera oportunista, la càmera s'apropa a aquesta realitat terrible per contemplar-la i descriure-la», afegeix Querejeta. Per això els protagonistes van esdevenir els veritables coguionistes del documental, explicant les seves vides.
El film és el resultat d'un gran treball d'investigació que els va dur al Perú, a introduir-se clandestinament a l'Iran, ajudats per amics de Layla, o a filmar en presons dels Estats Units. És curiós que després de presentar-se la pel·lícula fossin prohibits tots els permisos per filmar a les presons americanes.
El film va rebre molt bones crítiques i va guanyar el Premi de la Crítica Internacional al Festival de Cine de San Sebastià. Els temes estan ben reflectits, amb la inevitable parcialitat, però sense dramatitzar. La càmera no vol mostrar-se tècnicament o estèticament, sinó mostrar realitats polítiques i condicions humanes ignorades. Corcuera conclou: «Pensava al començament que sortiria una pel·lícula dura, que em trobaria amb tres víctimes, tres derrotats. En canvi, vam trobar tres lluitadors. Ells posen l'esperança. Guínder Rodríguez, el nen de Carbayllo, per exemple, un nen sotmès a unes condicions dificilíssimes i impròpies de la seva edat, em va dir: «jo no faig cap pel·lícula si no surto fer volar el meu estel, jugant a
fulbito amb els meus amics.»

TÈCNICS

Director: Javier Corcuera
Guió: Elías Querejeta, Fernando León de Aranoa i Javier Corcuera
Productor: Elías Querejeta - Media Pro
Fotografia: Jordi Abusada
Muntatge: Ivan Fernández i Nacho Ruíz Capillas
So: Julio Recuero, Ivan Martín i Polo Aledo
Nacionalitat: Espanya
Any: 2000
Duració: 89 min

ACTORS

Nen picapedrer : Guínder Rodríguez.
Altres nens:Raúl Sánchez, Martín del Álamo, Cuti del Álamo, Michael Mendoza, Hermanos Quesquen Espinoza.
Exilat: Mehid Zana.
Condemnat a mort: Thomas Millar.
Parents de presos: Tomás Rangel, Chayo Flores, Antonia Rangel, Martha Glass, Irene Gutiérrez,
Sandra Críster, Lidia Barashenga.

2000 La espalda del mundo