|
|
Patricio Guzmán
El director xilè, nascut el 1941, ha treballat com a productor,
director i guionista en més d'una trentena de films documentals
realitzats a diferents països llatinoamericans, entre ells Xile,
i també a Espanya, Itàlia, França i Anglaterra.
És conegut per la trilogia filmada durant el govern de Salvador
Allende, La Batalla de Chile: la lucha de un pueblo sin armas. Després
del cop d'estat del general Augusto Pinochet fou detingut i empresonat,
però el mateix 1973 va poder abandonar el país amb tot
el material filmat. Entre 1974 i 1979 va viure a Cuba, on va poder realitzar
el muntatge del film amb la col·laboració de l'Instituto
Cubano del Arte e Industria Cinematográficos. La batalla de Chile
és un clàssic del cinema llatinoamericà i es considera
entre els deu millors films polítics de tots els temps.
Guzmán no va tornar a Xile fins al 1986, i ho va fer amb passaport
espanyol, per tal de rodar En nombre de Dios, un documental sobre la
defensa dels drets humans per part de l'església xilena. Durant
els anys vuitanta realitza diverses produccions per a Televisió
Española, com la sèrie documental El proyecto ilustrado
de Carlos III (1987), o La cruz del sur (1988-1992), sobre les religions
ancestrals dels indígenes americans. Entre 1996 i 1997 torna
a Xile per filmar La memoria obstinada, sobre la realitat de Xile després
de la dictadura, produïda també per Yves Jeanneau per a
Sept ARTE.
Des del 1997 dirigeix el Festival Internacional de Cine Documental de
Santiago de Chile. Opina: "Un país que no té cinema
documental és com una família que no té àlbum
de fotografies." Es confessa un apassionat dels films documentals,
des d'adolescent, per tot allò que comporta de filmar la posada
en escena de les vides mateixes, sabent que la realitat és també
una il·lusió. "No tots els documentalistes som caçadors
d'esdeveniments, sinó que tractem de trobar en el temps i en
l'espai reals les petjades de la gent, fins i tot les més íntimes."
El cas Pinochet
El cas Pinochet és una coproducció espanyola, francesa,
xilena i belga. Se centra en el període que va des de la detenció
de Pinochet a Londres, al setembre de 1998, fins a la detenció
domiciliària decreatada pel jutge Juan Guzmán, al gener
de 2001, a Xile. Gira entorn de tres blocs: la situació que va
dur Pinochet al poder després del cop militar de 1973; el camí
que va dur el fiscal Carlos Castresana i el jutge Baltasar Garzón
a demanar l'extradició del general; i els treballs del jutge
xilè Guzmán per implicar Pinochet en la desaparició
i assassinat d'unes tres mil persones al llarg de la seva dictadura.
Ressegueix pas a pas tot el que fou el procés judicial i hi intercala
les explicacions de persones que el van viure de prop: el periodista
d'El País Ernesto Ekaizer; l'empresari i amic personal del dictador,
Peter Schaad; l'exministre britànic, defensor de Pinochet, Normand
Lamond; l'advocat de la corona anglesa i especialista en extradició
Clive Nichols, i el principal advocat espanyol de les víctimes,
Juan Garcés. Castresana i Garzón també hi van col·laborar,
tot i no aparèixer al film. A més, les entrevistes a familiars
de desapareguts i antics presoners polítics, homes i dones, testimonis
que més enllà dels relats manifesten els sentiments de
sofriment, d'impotència i incomprensió.
Un cas impossible
"Quan va començar el cas Pinochet em va cridar molt l'atenció
perquè era com un accident, una sorpresa, un fet imprevisible,
una cosa que mai ningú no va calcular: enxampar un dictador vint-i-cinc
anys després de la seva irrupció al poder." "Llavors
vaig començar a averiguar com s'havia produït aquesta història
i em vaig trobar amb un grup extraordinari, de poques persones, que
ho van fer possible. El fiscal Castresana, a qui se li va ocórrer
posar una denúncia contra els militars argentins i contra Pinochet;
l'advocat Juan Garcés, antic assessor de Salvador Allende, i
el seu col·lega argentí Carlos Slepoy, i, finalment, el
jutge espanyol Baltasar Garzón." "Durant dos anys,
van desfilar centenars de testimonis dels règims xilè
i argentí per les corts espanyoles, de manera que quan Pinochet
fou detingut ja havien testificat dues-centes persones."
Guzmán utilitza el cinema per contar aquesta història
impossible i demostrar com la responsabilitat individual -de ciutadans
normals que decideixen dir no- pot cambiar el curs de la història.
"Penso que al final el seu cas -a Xile- serà abandonat i
a causa de la seva edat, segurament, el deixaran lliure. Però
allò important és haver-lo humiliat, haver-lo privat de
llibertat, retingut a Londres més d'un any, que la Cambra dels
Lords li denegués la immunitat i que el Tribunal Central de Londres
aprovés la seva extradició a Espanya. Em sembla molt bé
que no pugui tenir estàtues equestres seves a Xile ni res d'això."
El caso Pinochet es va estrenar, després de dos anys llargs de
treball, a la Setmana Internacional de la Crítica del Festival
de Cannes el 2001. Va obtenir un èxit i un nombre d'espectadors
poc usual per a un documental. A més, va obtenir el Gran Premi
del Festival Internacional de Documental de Marsella aquest mateix any.
Patricio Guzmán valorava així la importància del
documental: "Emprant una expressió de Jorge Semprún
quan va sortir d'un camp de concentració de l'Alemanya nazi i
li van demanar que parlés dels patiments soferts, va dir: el
testimoni tindrà més valor si es transforma en una obra
d'art."
|
|
|
|
|
TÈCNICS
Direcció: Patricio Guzmán
Guió: Patricio Guzmán
Producció: Yves Jeanneau, Richard Copans, Christine Pireaux,
Paco Poch, Javier Atance, Patricio Guzmán, Arlette Zylberberg,
Hugues Lepaige
Fotografia: Jacques Bouquin
So: André Rigaut
Muntage: Claudio Martínez
Nacionalitat: Espanya, França, Bèlgica i Xile
Any: 2001
Durada: 110 min
|
|
ACTORS
Persones reals: Carlos Castresana, Baltasar Garzón, Clive Nichols,
Peter Schaad, Norman Lamond
|
|
|
|
