Alcaldes i regidors de Santa Bàrbara, Alcanar, Ulldecona, Masdenverge i Godall es van reunir ahir amb el director dels serveis territorials de Medi Ambient, Víctor Gimeno, per fer balanç de la temporada de caça en barraca que acaba de finalitzar, la primera des del 1989 en què s ha autoritzat la pràctica, tot i que amb restriccions. Els alcaldes consideren «positiu» el resultat d aquesta prova pilot. «Tot i que sempre hi ha aspectes a millorar, el nombre d infractors es pot considerar minoritari si tenim en compte el gran nombre d inspeccions que s han realitzat», va afirmar l alcalde d Ulldecona, Jaume Antich. Els alcaldes també van fer arribar a Gimeno el malestar del col·lectiu de barraquers per l actuació del cos d agents rurals durant aquestes inspeccions, que els caçadors han qualificat com «d abús d autoritat» i «coacció». Els municipis catalans de la Taula del Sénia han tramès una carta al conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, on se li fan arribar «les mateixes consideracions» que van expressar a Gimeno. «El nostre objectiu és actuar com a pont entre els barraquers i l administració, perquè es pugui continuar amb la pràctica», va afegir Antich. Per la seua banda, el director dels serveis territorials de Medi Ambient va evitar fer una valoració dels resultats de la temporada i el nombre de denúncies efectuades pel cos d agents rurals i el Servei de Protecció a la Natura de la Guàrdia Civil (Seprona), tot i que va deixar entreveure que el Departament els considera «limitats». «Estudiarem les dades objectives de què disposem i serà el mateix conseller Milà qui valorarà els resultats, en una visita que realitzarà al territori el proper 20 de gener», va explicar.
El Departament de Medi Ambient ha tramitat un total de 96 denúncies, 47 a persones autoritzades per a la caça en barraca i 49 a persones no autoritzades. Dins de cadascuna d aquestes denúncies es poden incloure diferents infraccions fetes per la mateixa persona, com ara l ús de reclam elèctric o l excés de peces, entre altres. Aquestes infraccions superen els dos centenars.
De totes les denúncies, 20 han estat realitzades pel Seprona i 76 pel cos d agents rurals. D aquestes, en nou casos s han donat per un excés d exemplars, que es limiten a 15 per dia. En el més elevat, es van decomissar a un mateix caçador 137 tords, tot i que en la majoria de casos l excés només és d uns pocs exemplars. Pel que fa a les espècies protegides, s han detectat quatre captures en tota la campanya.

Els ajuntaments de La Galera, Godall, Masdenverge i Santa Bàrbara van presentar ahir, en el marc de la celebració de la Fira de l Oli Novell de Santa Bàrbara, l Agència de Desenvolupament Local de l Interior del Montsià (Adelim), un projecte únic i pioner a les Terres de l Ebre que integra les característiques i problemàtiques comunes dels quatre municipis -la proposta, però, està oberta a tots els municipis de la comarca- amb la finalitat de treballar conjuntament pel territori. En aquest sentit, l alcaldesa de La Galera, Esther Martí, qualificava ahir d «experiència positiva» el fet que ajuntaments de «diferents colors» arribessin a un acord per tirar endavant projectes conjunts que afecten el territori i defensar els interessos de cada població.
L aplicació d aquesta entitat supramunicipal beneficiarà 6.200 habitants, 344 empreses i 116 comerços, les àrees d actuació de la qual seran turisme, indústria, comerç i suport a creació de noves empreses -segons fonts de l Idescat, el número d empreses creades en els darrers quatre anys en les quatre poblacions ha estat al voltant de 40-. En aquesta mateixa línia, els principals objectius de l Adelim són fer activitats conjuntes amb vista a potenciar el territori de l interior del Montsià, millorar el teixit empresarial, ajudar i orientar persones que vulguin muntar una empresa o estiguin buscant feina i aconseguir portar empreses al territori. Aquest darrer punt és un dels més importants, assegurava Esther Martí, ja que aquesta actuació permetrà generar ocupació estable i de qualitat per als habitants de les quatre poblacions. L organisme començarà a desenvolupar activament les seves tasques a partir de l any vinent amb un pressupost inicial de 36.000 euros, quantitat que aportaran els diferents ajuntaments en funció del seu nombre d habitants.

Vinaròs acogió ayer el inicio de una serie de acciones reivindicativas para lograr la devolución de la documentación de la Guerra Civil depositada en el Archivo de Salamanca. El acto catalano-valenciano reunió a representantes de 26 poblaciones y una decena de asociaciones.
El manifiesto fue firmado ayer por alcaldes y concejales de los municipios de Camarles, la Fatarella, Alcanar, La Galera, Els Muntells, Miravet, Rasquera, l Ametlla de Mar, Mora d Ebre, Flix, Benicarló, Roquetes, Godall, Sant Jaume d Enveja, l Ampolla, Vinaròs, Ulldecona, Sant Carles de la Ràpita, Traiguera, Rossell, l Aldea, la Sénia, Tortosa, Deltebre, Morella y Amposta.

L ermita de la Pietat ha estat des de sempre punt de trobada religiós i social, tant per als ulldeconencs com per als habitants de tota la comarca. La seva proximitat a les pintures rupestres de la serra de Godall, repartides en 11 abrics i declarades Patrimoni de la Humanitat l any 1998, li obre ara noves possibilitats. I és que l Ajuntament i la Generalitat van decidir ubicar-hi el centre d interpretació del conjunt. Les obres compten amb un pressupost de 250.000 euros i començaran aquest mateix novembre, amb dos mesos de retard sobre les previsions inicials.
A banda del condicionament de l espai, el projecte contempla l adequació dels accessos als dos abrics que es poden visitar actualment (tot i que, per preservar-los, es limitarà el nombre de visitants).

El programa "Noces d'Or", impulsat pel Departament de Benestar i Família premia cada any aquelles parelles que han complert els 50 anys de casats. El premi consisteix amb una estada gratuïta vora la costa. En l'edició d'enguany, durant cinc dies aquestes parelles d'arreu de Catalunya han gaudit d'una agradable estada en un hotel de la població de Santa Susanna (Girona) i han celebrat d'una manera lúdica el 50è aniversari del seu casament.
Enguany les Terres de l'Ebre han tingut una presència important en aquesta celebració, ja que ha comptat amb l'assistència d'un total de 75 parelles de diferents poblacions de les nostres comarques, entre elles: Alcanar, Alfara de Carles, Ascó, Amposta, Batea, Benifallet, Bot, Camarles, Deltebre, Flix, Garcia, Godall, Móra d'Ebre, El Perelló, La Pobla de Massaluca, Riba - Roja d'Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Roquetes, Tivenys, La Torre de l'Espanyol, Tortosa i Xerta.

La pugna que l'associació estatal per a la protecció i el benestar dels animals (Anpba) manté amb les administracions locals de les Terres de l'Ebre per impedir la celebració dels tradicionals bou embolat i capllaçat va viure ahir un altre episodi. La protectora estatal interpreta com «un desafiament a la llei» que l'Ajuntament d'Amposta programés per a les festes majors celebrades el mes d'agost passat tres bous capllaçats i dinou d'embolats, a més del primer concurs d'emboladors, quan la llei, segons Anpba, prohibix aquestes dues modalitats taurines. L'alcalde d'Amposta, Joan Roig, assegura que són permeses.
Siga com siga Anpba continuarà la seua campanya de denúncies. Dilluns en presentarà una de global que afecta com a mínim quinze municipis, entre els quals hi ha Santa Bàrbara, Sant Carles de la Ràpita, Camarles, Masdenverge, l'Aldea, Deltebre, els Muntells, les Cases d'Alcanar, Godall, la Sénia i Ulldecona. Si Interior acaba obrint un expedient sancionador,aquests pobles haurien de pagar una multa que pot arribar als 20.000 euros.

Fecsa Endesa ha invertit 130.000 euros en millorar tecnològicament un tram de dos quilòmetres de xarxa elèctrica del Montsià per fer-la més resistent davant les condicions climàtiques adverses, com els llamps i els forts vents.
En primer lloc, s'han substituït un total de 14 pals de fusta per torres metàl·liques i s'ha renovat el cablejat, instal·lant-ne un de major secció.
Totes aquestes millores beneficiaran un total de 1.300 clients de la Companyia als municipis on han tingut lloc les actuacions, que són Godall i La Galera, a més, indirectament, de Mas de Barberans, Santa Bàrbara i Ulldecona.

Manel R.V, de 15 anys i veí d'Ulldecona, va resultar ferit greu la matinada d'ahir després que el ciclomotor que conduïa xoqués amb un altre ciclomotor a Godall. En l'accident es van veure implicades tres persones, que van ser traslladades a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Un dels altres dos joves va resultar ferit lleu, i l'altre va sortir il.lès. La topada va tenir lloc, segons els Mossos d'Esquadra, a la una de la matinada al quilòmetre 2 de la TV 3314, al terme municipal de Godall.

En la visita que dijous va fer a Ulldecona, el Conseller d'Agricultura Antoni Siurana es va reunir amb els alcaldes i la Junta del canal Xerta-riu Sénia. El Conseller va assegurar que el reg es farà i que es mantindrà la concessió actual (sense rebaixar-la), però també que hi ha un compromís del Govern de la Generalitat que el canal no servirà per a fer cap trasvasament.
Tot seguit es va traslladar a l'Ajuntament on va ser rebut per l'Alcalde i el Consistori i va signar al Llibre d'Honor. A la sortida va saludar el President local del canal Xerta-riu Sénia i membres de la Plataforma en Defensa de l'Ebre que li van agrair la posada en marxa del canal, sense reduir la concessió, però amb la garantia que no hi hagi cap trasvasament.
Després va visitar les instal·lacions de la Cooperativa Agrícola, on es farà la planta embotelladora de l'oli Acomont, que engloba les Cooperatives de Camarles, Santa Bàrbara, La Galera, Mas de Barberans i Ulldecona. Amb aquesta unió es prtén produir uns tretze milions de quilos anuals i en un futur no es descarta que s'hi puguen sumar Godall i Freginals. El projecte costarà 400.000 euros i estarà finançat en un 40% per la Generalitat (amb el pressupost del Pla de Modernització i Concentració de Cooperatives) i un 60% per les pròpies cooperatives.

La Diputació dins de la campanya del «Pla de millora del paviments del 2004» de la xarxa de carreteres que gestiona, ha realitzat les obres de reforç de ferm a l'accés a Godall, a la carretera TV-3313, de la xarxa de la Diputació de Tarragona a la comarca del Montsià.
En les obres de reforç de ferm realitzades a la carretera d'accés a la població de Godall des de la Galera cal destacar en primer lloc la regularització del ferm malmès amb la posterior estesa d'una capa d'uns 5 cm de gruix de mescla bituminosa en calent en tota l'amplada dels 6,30 metres de la calçada en el tram de 1.100 metres que va des del pont del barranc del Toll Roig fins a Godall, el que representa una quantitat total d'estesa de mescla bituminosa en calent de 805 tones, amb la reposició de la corresponent senyalització horitzontal.
Les obres han representat una gran millora de l'accés principal a la població de la Galera que es complementa amb les obres d'accés al nucli urbà realitzades l'any passat.
El pressupost de l'obra executada ha suposat una inversió total de 36.081,63 EUR
El termini per a la realització de les obres ha estat de 5 dies, l'empresa constructora Benito Arno, i la direcció de les obres ha estat a càrrec dels Serveis Tècnics Territorials de la Diputació de Tarragona.

Once de los diecinueve municipios de Castellón integrados en la Taula del Sénia han expresado hoy su protesta por la ausencia de representación de la Generalitat Valenciana en la I Mostra organizada por esta plataforma, que se celebra en Vinaròs. Al acto estaba invitado el presidente de la Generalitat o el representante en el que delegara.
El conseller de Agricultura de la Generalitat de Catalunya, el subdelegado del Gobierno en Tarragona, y un director general del Gobierno de Aragón, que tenían previsto asistir, han anulado a última hora su presencia como muestra de reprobación por la negativa de la Generalitat Valenciana a respaldar la iniciativa intermunicipal que han emprendido diecinueve municipios del sur de Tarragona y del norte de Castelló.
El subdelegado del Gobierno en Castellón, Juan María Calles, lamentó en el acto institucional el gesto de la Generalitat Valenciana hacia un conjunto de municipios con intereses comunes que han mostrado como mínimo su voluntad de dialogar.
Juan María Calles ha subrayado la importancia de la Taula del Sénia al señalar que “los ayuntamientos son las primeras instituciones en percibir las necesidades de los ciudadanos”, y ha añadido que “por encima de las divisiones administrativas está la voluntad de los ciudadanos de un territorio que comparte raíces y reivindicaciones”. Calles ha calificado la experiencia de positiva y ha mostrado la disposición de la Subdelegación del Gobierno de Castellón de “escuchar y colaborar”.
En la I Mostra dels Pobles de la Taula del Sénia han participado alcaldes y concejales de Vinaròs, Alcanar, Ulldecona, La Sénia, Morella, Traiguera, Rossell, Canet, La Jana, Sant Carles de la Ràpita, Godall, Mas de Barberans, La Galera, Càlig, Cervera, Castell de Cabres, Vallibona, Freginals y Benicarló. Tras el acto institucional, celebrado en el Ayuntamiento de Vinaròs, las autoridades se han desplazado al paseo marítimo, donde se han instalado casetas promocionales de cada uno de los municipios y se han realizado exhibiciones de bailes tradicionales.

La petició d'ERC de les Terres de l'Ebre de demanar que es redacte un nou projecte de regadiu per al canal Xerta-Sénia, ja que, segons ERC, l'actual està sobredimensionat i continua sent una porta oberta a un minitransvasament de l'Ebre cap al nord de Castelló, no és ni de bon tros una petició compartida per la majoria dels pobles afectats pel projecte. En una nova reunió de la comissió d'alcaldes, celebrada dilluns a Santa Bàrbara, deu d'aquests pobles -Xerta, Aldover, Tortosa, Roquetes, Mas de Barberans, Santa Bàrbara, Masdenverge, Amposta, Freginals i Godall- van subscriure un document per refermar la seua voluntat que aquest projecte tire endavant i per dixar clar: «no renuciem a cap metre cúbic d'una concessió que tant ens ha costat aconseguir». «Es tracta d'una infraestructura necessària i imprescindible que millorarà les expectatives de la pagesia de les Terres de l'Ebre», afegix el document, un escrit que no van subscriure ni Ulldecona ni la Galera, tots dos amb l'alcaldia en mans d'ERC -la resta de municipis estan governats per PSC i CiU- «No ens oposem a aquest projecte però tenim molts dubtes i així ho vam plantejar a la reunió», va manifestar l'alcalde d'Ulldecona, Josep Lluís Millan, tot assenyalant: «No podíem subscriure un document ja escrit prèviament i que no recull els nostres plantejaments». Així Millan diu que el projecte s'hauria d'ajustar a la demanda real -de les 16.500 hectàrees regables 6.000 ja es reguen-, hauria de quedar clar el cost i el preu de l'aigua, construir una canonada pròpia ja que el canal és actualment propietat de l'Estat i s'hauria de descartar qualsevol transvasament cap al sud.

TARRAGONA Más de 400 músicos de todo el país se darán cita este viernes en Vila-seca para celebrar la quinta edición de la Fira de Música al Carrer. La coincidencia con la inauguración oficial del Fòrum 2004 hará que este evento adquiera una especial relevancia, ya que se trata de uno de los muchos actos asociados al Fòrum que a partir de ahora se organizarán en las comarcas de Tarragona. En total son 18 los municipios de la provincia que se han adherido al evento, con propuestas sociales, culturales y de ocio para todos los gustos.
Albinyana, Calafell, Cambrils y Godall son otros de los municipios que se han adherido al Forum de les Cultures. Aunque con actos meramente testimoniales pero con la voluntad de contribuir a difundir los ejes de sostenibilidad, paz y multiculturalidad. Cambrils, por ejemplo, organiza este mes unas jornadas interculturales donde se incentivará la interrelación entre la sociedad civil y el colectivo de inmigrantes de la ciudad.

GODALL. Un choque frontal entre un turismo de marca Mercedes y un camión Man ayer por la mañana en la carretera TP 3311, a la altura del término municipal de Godall, se saldó ayer con la muerte del conductor y único ocupante del primer vehículo, Juan Pedro D. P., de 48 años y vecino del núcleo de Jesús (Tortosa). El conductor del camión resultó ileso. El siniestro tuvo lugar poco antes de las 10.30 horas de la mañana en el punto kilométrico 8 de esta vía que une las poblaciones de Santa Bárbara y la Sénia. Los Mossos d Esquadra tuvieron que cortar la circulación mientras se retiraban los vehículos siniestrados de la calzada. Por otra parte, la lluvia de ayer contribuyó a dificultar el tráfico por las carreteras de Tarragona donde se produjeron varios pequeños choques, que no causaron heridos. / Redacción.

Els municipis encara esperen que la Generalitat Valenciana faci un gest favorable a les seves peticions .

La Taula del Sénia gairebé en ple va plantejar ahir al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, quines són les necessitats comunes dels municipis situats a ambdós costats del riu Sénia i que pertanyen a la demarcació de Tarragona i Castelló, per tant, a dues autonomies diferents. Aquesta agrupació començarà a treballar en breu en taules sectorials d'infraestructures, ensenyament i sanitat, entre altres, en espera d'una resposta de la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló, que encara no han mostrat cap voluntat de col·laborar per solucionar les mancances d'aquesta zona.

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va fer ahir el primer gest de col·laboració amb la Taula del Sénia assistint a un dinar on aquest col·lectiu va exposar-li quines són les mancances dels municipis que en formen part. La més important, però, és «la necessitat de diàleg entre les diverses administracions que haurien d'implicar-se en les nostres reivindicacions», segons va apuntar el secretari provisional de la Taula, Jaume Antich.

La Taula del Sénia aplega 18 municipis que es troben a banda i banda del riu i que pertanyen al Principat i al País Valencià i que tenen problemàtiques comunes que volen solucionar conjuntament. Per aquest motiu crearan diverses taules sectorials per estudiar a fons quins són aquests problemes. Per Antich, «la fonamental és la relativa a les infraestructures, però també en constituirem d'altres de caire més social com d'ensenyament, sanitat, turisme o comerç, per exemple». Un primer pas és la primera trobada formal de la Taula el 27 de juny vinent organitzada per Vinaròs i que vol tenir la presència dels presidents d'ambdues comunitats autònomes, Pasqual Maragall i Francisco Camps. Precisament Camps encara no ha respost a la petició de reunió de la Taula del Sénia, així com tampoc ho ha fet la Diputació de Castelló. Aquest fet no preocupa excessivament els municipis, però sí «voldríem que hi hagués una col·laboració estreta amb totes les administracions implicades». La Taula del Sénia, que es va crear l'estiu passat, està formada pels alcaldes de Vinaròs, Alcanar, Ulldecona, la Sénia, Morella, Rossell, Traiguera, la Jana, Canet, Sant Carles de la Ràpita, Godall, Mas de Barberans, la Galera, Càlig, Cervera, Castell de Cabres, Vallibona i Benicarló.

La reunió de la Taula del Sénia prevista per avui, dimecres, a Alcanar tractarà l'entrevista que han de mantenir aquest diumenge amb el President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, a Tortosa i repassarà altres temes d'interès dels municipis situats al dos costats del riu Sénia.

La Taula del Sénia està formada pels Alcaldes de Vinaròs, Alcanar, Ulldecona, La Sénia, Morella, Rossell, Traiguera, la Jana, Canet, Sant Carles de la Ràpita, Godall, Mas de Barberans, la Galera, Càlig, Cervera, Castell de Cabres, Vallibona i Benicarló.

La Taula ha nascut i és un punt de trobada entre els pobles situats al dos costats del riu Sénia i aposta pel treball en comú per tal de millorar les condicions de vida dels habitants d'aquests territoris. És conscient i accepta la seva realitat administrativa (dues Comunitats Autònomes) però, a la vegada, creu necessari impulsar la coordinació entre les administracions en benefici de totes les persones que hi viuen.

Els temes que, inicialment, ha començar a treballar són: carreteres i autopista, ferrocarril, riu Sénia, sanitat, educació, serveis socials, activitats culturals, esportives i cíviques, turisme, patrimoni natural i històric.

Es van demanar entrevistes amb els responsables de totes les administracions. Ja es van tenir reunions amb el President de la Diputació de Tarragona i amb els responsables de Sanitat de Tortosa i Benicarló. Ara, passades les Eleccions, s'ha concretat una reunió-dinar amb el President de la Generalitat de Catalunya, M. H. Sr. Pasqual Maragall, el proper diumenge 28 de març a les 14:00 hores a Tortosa i, per tant, es convoca una reunió prèvia.

La Cooperativa per motius de modernització i amb l'afany de poder donar un adequat servei als seus socis, el Consell Rector va proposar a l'Assemblea General de socis el trasllat i la millora de l'Almàssera havent-se aprovat per una amplia majoria el projecte de construcció de un nou molí a les afores de la població.

La Secció Almàssera, dins de la Agrícola Catalana i Secció de Crèdit de Godall, des de la seva construcció l'any 1950, ha anat funcionant pel sistema tradicional, havent-se reformat i adaptat en diverses ocasions per perfeccionar·la, situada fins ara a l'interior del nucli urbà, ocasionant aquesta situació problemes de tràfic en la zona i altres molèsties al veïnat.

Avui en dia la recol·lecció d'olives s'ha mecanitzat, entrant molta quantitat d'olives diàriament. Amés, la Cooperativa prima les olives collides al "vol" en xarxes (borrasses) que al no tocar a terra la seva graduació es mes baixa i es pot arribar a envasar l'Oli d'Oliva Verge Extra i de la Denominació d'Origen (recentment aprovada), el qual es pensa que serà de mes qualitat i a més, mes competitiu.

Actualment la Cooperativa fa uns mesos a posat en marxa, amb molt d'esforç de tots els socis (97), un nou molí d'oli, situat al Camí Vell d'Amposta, s/n, amb un procés de recepció, molturació, emmagatzematge i envasat més modern, que té com a resultat una major qualitat del producte final "l'oli d'oliva", en les seves dues varietats "Oli d'Oliva Verge" i "Oli d'Oliva Verge Extra".

Per aquest motiu es treballa en dos línies separades, una amb un decanter de 75 tn/dia per les olives plegades del terra i un altre de 45 tn/dia per les olives collides al "vol" en xarxes.

Actualment es recull una mitjana de 2.500 tn/campanya d'olives bàsicament del propi terme municipal i dels confortants sent les varietats més implantades en la zona d'influència la Morruda 40%, la Sevillenca 40% i la Farga 20%. Amb una mitjana de 500 tn/campanya d'oli i 50.000 lts. envasats.

La repercussió soci econòmica que s'espera a la zona d'influència de la Cooperativa, serà molt favorable ja que es disposarà en el municipi d'una Almàssera amb una instal·lació amb equipament modern, condicions tècniques sanitàries adequades, i amb uns costos racionalitzats que faran que es pugui oferir al mercat un oli d'oliva verge de les varietats existents en el municipi amb condicions similars amb els altres centres productors de la comarca i per tant ser competitiu en el mercat. Això també repercutirà favorablement en l'economia rural de cada una de les famílies dels socis oleicultors de la Cooperativa que hi lliuraran les collites d'olives.

Acomont
La finca on està ubicat el nou Molí d'Oli comprèn una única parcel·la cadastral de 1,2965 Hes., amb una nau de 48 mts. de llargada per 16 mts. d'amplada, alçada interior fins 8,50 mts., lo que representa una superfície construïda de 768 m2 i un volum edificat de 6.604,80 m3.

L'oli envasat es comercialitza amb el nom "ACOMONT" (Agrupació de Cooperatives del Montsià). L'Oli Verge en envasos de plàstic, d'un, dos i cinc litres, l'Oli Verge-Extra, amés en botelles de vidre de 0,750 cc, i en un futur immediat l'Oli Verge-Extra D.O., en botelles de vidre de 0,750 cc.

Ara, el proper dia 6 de Març de 2.004, a les 12 del migdia, al Molí d'Oli, el Sr. ENRIC FONTS i MARTÍ, Enginyer Agrònom, que ha portat les obres, farà la inauguració juntament amb tots nosaltres, algun membre de l'administració i el companys de les Cooperatives del Montsià i Baix-Ebre. Després d'una petita visita a les instal·lacions i acompanyats per l'Agrupació Musical de Godall, ens traslladarem als locals de la Cooperativa Agrícola, dins al poble, i ho celebrarem amb un petit refrigeri.

«L'alcalde és molt vàlid per al poble, però amb això d'escurçar el carnaval s'està tirant la terra als ulls», va afirmar ahir un dels impulsors dels carnavals alternatius de Godall, Abel Matamoros. El jove godallenc també és el responsable de la difusió per Internet del programa dels carnavals alternatius, a través de la pàgina www.carnavals.tk. De fet, després de veure-la penjada a la xarxa, un grup d'internautes de Godall va decidir imprimir el programa i repartir-lo pels altres pobles del Montsià. «Sobretot, ens interessa que se'n faci molta difusió, perquè la gent sàpiga que la gran majoria dels veïns de Godall estem a favor de mantenir el model tradicional dels nostres carnavals.» En aquesta línia, Matamoros també ha informat d'una carta que l'alcalde i l'equip de govern de Godall van enviar el 19 de febrer a la presidenta de l'Associació de Mestresses de Casa, advertint-la de la seua responsabilitat sobre el que puga passar durant els actes organitzats per demà i dimarts, al marge del programa oficial.

L'Associació de Mestresses de Casa lidera un grup de veïns que s'oposen a escurçar els dies de festa.

Godall serà el poble de les Terres de l'Ebre en què enguany el carnaval serà, més que mai, el símbol de la transgressió del poder establert. Un grup de veïns, vertebrats a l'entorn de l'Associació de Mestresses de Casa, ha decidit desafiar l'Ajuntament i ha organitzat uns carnavals alternatius, que duraran -com sempre- fins dimarts que ve. L'origen del conflicte, que ha dividit el poble, és la decisió de l'equip de govern i la comissió de festes d'escurçar les dates tradicionals. El carnaval de Godall, amb la seua coneguda guerra de farina, podria continuar més enllà d'avui diumenge, dia de la cloenda oficial.

.Godall feia mesos que arrossegava una polèmica pel canvi de dates del carnaval, proposat per l'equip de govern i la comissió de festes. Segons va explicar l'alcalde Francesc Miró (PSC) al setembre del 2003, el canvi de dates estava motivat per potenciar un dels carnavals més representatiu del territori, que fins enguany començava en divendres i finalitzava en dimarts. En un ple, el consistori va aprovar que els carnavals del 2004 se celebressin entre el dijous 19 de febrer i avui diumenge, 22 de febrer. «Els hàbits de la gent han canviat, i avançant els dies forts al cap de setmana ens assegurem que hi participin els joves que estudien, o bé la gent que treballa fora», va dir l'alcalde. Però la proposta no va agradar tothom, i un grup de veïns amb l'Associació de Mestresses de Casa al capdavant van promoure una recollida de signatures en favor de les dates tradicionals. Segons va explicar ahir un dels veïns col·laboradors, Abel Matamoros, les mestresses de casa van arribar a recollir unes cent seixanta signatures, que van ser entregades a l'Ajuntament. «L'equip de govern no va acceptar-les, però es van comprometre a convocar una consulta popular», va recordar Matamoros. El veí, partidari de recuperar un model de carnaval tradicional, «que aconseguia atraure moltíssima gent de fora de Godall», va detallar que l'Ajuntament va tardar dues setmanes a donar a conèixer els resultats definitius. «Van emportar-se els vots a casa, i van trigar quinze dies només per comptar-los i dir-nos que havien guanyat ells, partidaris d'escurçar el carnaval, per només 5 vots de diferència, 65 a 60», va denunciar.

La comarca del Montsià és una de les capdavanteres del país pel que fa a la gestió dels residus sòlids urbans i una de les poques que ha complert escrupulosament el pla marcat per l'anterior Junta de Residus, que establia que tots els municipis de més de 5.000 habitants havien d'implantar la recollida de la fracció orgànica abans del 2004. Ara el Consell Comarcal s'ha marcat un nou repte: que els dotze municipis de la comarca tinguen contenidors soterrats per al 2008. Es tracta d'un ambiciós pla que representarà una inversió de més de 6 milions d'euros. Per tirar-lo endavant ja s'han sol·licitat ajuts del PUOSC i el Feder.

El Consell Comarcal del Montsià ja ha sol·licitat una subvenció al Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) d'1.100.000 euros per a la primera fase del soterrament de contenidors a la comarca del Montsià, que afectaria els municipis més petits -Freginals, Godall, la Galera, Mas de Barberans i Masdenverge-. L'objectiu, segons va explicar ahir el president comarcal, Miquel Alonso, és que les obres puguen començar enguany. «Amb aquest projecte millorarem d'una banda la imatge dels nostres pobles i d'una altra fomentarem encara més la recollida selectiva», va manifestar Alonso, tot assenyalant que els contenidors soterrats concentren en un mateix punt totes les fraccions que s'han de reciclar, de manera que es facilita al ciutadà la recollida selectiva. El Consell també ha sol·licitat una altra subvenció de 2.190.000 euros al Feder per desenvolupar una segona fase que afectaria la resta de municipis de la comarca, mentre que els tres milions d'euros restants se sol·licitarien al Ministeri d'Administracions Públiques. L'objectiu és que el 2008 tots els pobles de la comarca tinguen els contenidors soterrats, cosa que també permetria abaratir el cost d'explotació del servei en gairebé un 30% i així amortitzar en poc temps la inversió.

Aquest cap de setmana ho ha de tenir clar: tregui's complexos de sobre, posi's una màscara o disfressa i surti al carrer. Aquest cop no cal anar gaire lluny per passar-s'ho bé; la festa és ben a prop de casa. La majoria de les poblacions de la demarcació celebren al llarg d'aquest cap de setmana, i especialment el dissabte, els actes centrals del carnaval. La festa, doncs, és al carrer, i els protagonistes són vostè mateix -estimable lector-, els seus amics i veïns. I la festa consisteix en el fet que vostè -persona ja adulta i assenyada- decideixi, que ja se sap que el fet d'anar amb la cara tapada i la permissivitat pròpia del carnaval inciten a cometre alguna bojeria. Dins d'un ordre, és clar.

Cal ressenyar que determinades poblacions de la demarcació tenen veritables especialitats en forma de guerres en què no hi ha víctimes mortals ni -esperem-ho- danys col·laterals. A Reus, les armes són les tomaques, mentre que a Godall -en un dels carnestoltes més destacats de les Terres de l'Ebre-, ho és la farina. Però recordin: la festa és al carrer i la festa la fan vostès. .

Tot i que la paraula carnaval encara tardarà molts segles a aparèixer, Xavier Fàbregas constatava que la supervivència de les festes de disfresses al voltant del solstici d'hivern es podia resseguir fins al quart Concili de Trento, l'any 633, precisament a través de les prohibicions. Aquestes celebracions havien recollit elements de diferents festes d'època romana. Així, la figura del Carnestoltes seria una continuació del rei de les festes saturnals; les màscares que, amb diferents estris, fuetegen els espectadors -vives en les santantonades dels Ports i el Matarranya- coincideixen amb rituals de les festes lupercals; o bé la inversió de papers i de poders pròpia del carnaval i d'altres festes com Santa Àgueda -Ribera d'Ebre i Terra Alta- és paral·lela a la de les matronàlies romanes.
Carnavals ancestrals

El 1937 es prohibia el carnaval en el territori controlat per les tropes franquistes, i el 1939 amb el triomf de les forces faccioses, a tot l'Estat. Godall i Vilanova, però, van continuar celebrant-lo, de vegades discretament sota el nom de festes d'hivern.
A finals dels cinquanta ja van celebrar-se les comparses o guerres de caramels -documentades a finals del XVIII-, i el dimecres l'enterrament. Altres poblacions també havien continuat celebrant el carnaval com a festes de primavera, com Palafrugell, amb les carrosses més espectaculars de Catalunya. En el tombant dels 60 als 70 començà l'explosió del carnaval a Sitges, en què intervingueren notablement els homosexuals. La democràcia féu que la gran majoria de carnavals prenguessin el model burgès i espectacular de la segona meitat del segle XIX.

La 1a Festa de l'oli i l'espàrrec de Godall, s'inaugurarà el proper dia 6 de Març, a les 18 hores i durant el dia 7 estarà oberta tot el dia a partir de les 10 del mati, on apart d'organitzar un esmorzar popular hi hauran diferents activitats: concursos, jocs infantils, rutes per diferents indrets... tot per atraure el màxim de gent possible i donar a conèixer el poble i sobretot l'oli d'oliva de Godall.
Des de la Cooperativa s'ha pensat que una de les maneres per donar a conèixer les virtuts nutricionals, terapèutiques i culinàries d'aquest oli d'oliva com a element essencial dins la dieta mediterrània, era, organitzar una festa de l'oli i com a complement l'espàrrec, també típic del nostre terme.
La inauguració oficial serà a càrrec del Sr. Josep Pau i Pernau, Secretari General de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, de la Generalitat de Catalunya.
La Cooperativa fa uns mesos va posar en marxa, amb molt d'esforç de tots els socis (97), un nou molí d'oli, situat al Camí Vell d'Amposta, s/n, amb un procés de recepció, molturació, emmagatzematge i envasat més modern, que té com a resultat una major qualitat del producte final "l'oli d'oliva", en les seves dues varietats "Oli d'Oliva Verge" i "Oli d'Oliva Verge Extra".
Per aquest motiu estem treballant en dos línies separades, una amb un decanter de 75 tn/dia per les olives plegades del terra i un altre de 45 tn/dia per les olives collides al "vol" en xarxes.
Actualment es recull una mitjana de 2.500 tn/campanya d'olives bàsicament del propi terme municipal i dels confortants sent les varietats més implantades en la zona d'influència la Morruda 40%, la Sevillenca 40% i la Farga 20%. Amb una mitjana de 500 tn/campanya d'oli i 50.000 lts. envasats.
L'oli envasat es comercialitza amb el nom "ACOMONT" (Agrupació de Cooperatives del Montsià). L'Oli Verge en envasos de plàstic, d'un, dos i cinc litres, l'Oli Verge-Extra, amés en botelles de vidre de 0,750 cc, i en un futur immediat l'Oli Verge-Extra D.O., en botelles de vidre de 0,750 cc.

El proper diumenge 7 de març Godall acullirà la Primera festa de l'oli i l'espàrrec de la vila, que començarà amb un esmorzar popular a la Cooperativa fins la una del migdia. A aquest el seguirà la degustació de l'oli Novell, Verge i Extra-Verge i la demostració d'elaboració d'all i oli, i tast, aprofitant l'ocasió.

Durant tot el dia hi haurà diferents activitats per a tota la família. A les 11 hores, el concurs d'espàrrecs. Per als més petits hi haurà jocs tradicionals; per als nostàlgics i curiosos, dues exposicions, una d'eines antigues, i una altra de fotografies dels tradicionals carnavals. També rutes per diferents indrets del terme amb Quad's, i aquells que ho desitgin podran realitzar una visita guiada al nou molí d'oli.

A més, durant tota la jornada hi haurà stands amb productes de diferents expositors. S'hi podran trobar articles del Forn de pa "Sant Salvador", Carns Laura, Carns Imma, Terrissa Cortiella, Boutique Stil-Marga, la Cooperativa Agrícola de Corbera d'Ebre, Agrofuser, S.L., Joan Bort i Queral, S.L., Quesos naturales San Per de Teruel, Tot Tractor, Atomitzadors Ballester, Zafiro Tous, S.A, i Verd i Fresc Lleonard.
La Primera festa de l'oli i l'espàrrec de Godall, que s'inaugurarà el dissabte 6 de març a les 18 hores, està patrocinada per l'Ajuntament de Godall, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Montsià, i compta amb la col·laboració de diferents entitats locals i d'altres relacionades amb la vila i la festa.

Amb aquesta celebració, la població del Montsià se suma a la tradició firarie de la zona, i confia amb que la iniciativa suposi un impuls per a la vila, tot aprofitant la inauguració del nou molí d'oli de Godall.

Durant l'any 2003 va realitzar 170 actuacions, entre les quals destaquen la redacció de projectes i memòries valorades per al pla de subvencions de Pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC) i per al Fons europeu de desenvolupament regional (FEDER); l'embassament d'aigua potable a Vimbodí, d'uns 35 milions de litres; la remodelació de la façana fluvial de Benifallet del riu Ebre; la remodelació de l'avinguda Catalunya de Gandesa; la renovació del paviment a Godall; el cobriment del torrent de les Piles, per a la construcció d'una nova plaça pública amb l'embassament de l'actual barranc i el nou clavegueram del nucli d'Albarca, a Cornudella de Montsant...

La passada setmana s'iniciaren a Tortosa, Amposta i Gandesa, a les seus dels respectius consells comarcals un seguit de reunions per informar els alcaldes, regidors i tècnics municipals d'aquestes comarques, de tot un seguit d'accions que poden emprendre per impulsar l'ocupació a la demarcació. Aquestes sessions de treball pretenen donar un nou impuls al Pacte de Santes Creus per tal d'encoratjar a tots els ajuntaments a participar en el pacte i donar un impuls a l'ocupació als municipis interessats.A les esmentades reunions van assistir representants dels ajuntaments següents: Amposta, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Santa Bàrbara, Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d'Ebre, Pinell de Brai, Gandesa,...

La XVI Assemblea General de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) va aprovar ahir per unanimitat una moció presentada per diferents ajuntaments de les Terres de l'Ebre, en defensa dels municipis ebrencs i per una nova cultura de l'aigua. La moció va ser presentada de manera consensuada pels ajuntaments de Miravet, Tortosa, Tivenys, Batea, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Godall, Mas de Barberans, la Sénia, Ulldecona, Móra d'Ebre, Flix i Gandesa. La proposta aprovada recorda la importància històrica de l'Ebre com a motor de creixement i desenvolupament econòmic de les Terres de l'Ebre, i evidencia que amb la llei del Plan Hidrológico Nacional (PHN) es perjudica el medi natural i l'economia del territori. L'assemblea de l'FMC farà arribar l'acord als governs estatal i català, a la Comissió Europea i a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

Las medidas anunciadas por la Generalitat de Cataluña para paralizar el trasvase del Ebro se unen a la iniciativa de seis alcaldes de la provincia de Tarragona que, a nivel particular, han presentado ante la Audiencia Nacional un recurso con el fin de solicitar la suspensión cautelar de las obras del Plan Hidrológico. A juicio de los dirigentes en los ayuntamientos de Tortosa, Roquetes, Mas de Barberans, La Galera, Godall y Ulldecona, las obras a su paso por dichos términos municipales producirán daños irreparables en el medio ambiente de la zona. Asimismo, estos seis municipios, junto con otros 16 de la misma zona del Delta del Ebro, han presentado un recurso contencioso-administrativo ante la Audiencia Nacional solicitando la paralización de las obras.

«Tot plegat és un desgavell», va manifestar ahir el portaveu de la PDE, Francesc Gas, tot assenyalant que si bé el 9 de gener els ajuntaments dels dotze pobles del Xerta-Sénia havien de tenir els censos electorals per exposar-los al públic ahir al Mas de Barberans encara no havia arribat cap cens, a la Galera va arribar el dilluns i a Godall, el dia 16. «Amb aquestes condicions no tenim temps de revisar els censos per presentar candidatures», va dir Gas tot afegint que «a la Plataforma estem convençuts que el canal Xerta-Sénia s'utilitzarà per trasnvasar aigua cap al sud i no podem permetre que les comunitats de regants estiguen controlades per gent transvasista». En la mateixa línia es va mostrar Joan Montesó, d'UP, que va titllar d'«antidemocràtics» els tràmits electorals, alhora que va assenyalar que tampoc s'entén que el sistema de vots siga diferent, segons la comunitat. Tant UP com la PDE ja han plantejat al nou delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, la seua petició del fet que s'ajornen les eleccions a les diferents comunitats i que les tutele, a través del Departament d'Agricultura, el govern català per impedir possibles irregularitats.

Ulldecona. L’Ajuntament d’Ulldecona ha ordenat la paralització immediata dels sondatges que estava efectuant a la serra de Godall l’empresa Vigiconsult per disposar d’informació geològica de la zona i construir un túnel subterrani de 5,5 quilòmetres, necessari per al transvasament de l’Ebre, previst en el Pla Hidrològic Nacional. El decret de l’alcaldia, d’ERC, afirma que l’empresa no compta amb la “corresponent llicència municipal d’obres”. (Agències)

Abans que s'acabi el termini per recórrer, que expira el dia 20, els ajuntaments ebrencs aprovaran per decret d'alcaldia sumar-se als contenciosos que, fa unes setmanes, ja va presentar l'Ajuntament de Tortosa. L'anterior govern català ja va presentar dos recursos contenciosos administratius en el mateix sentit.
Els recursos es fonamenten sobre els nombrosos estudis científics que han aparegut en els últims anys, i que rebutgen amb contundència la viabilitat tècnica, econòmica i ecològica del transvasament. A banda, argumentaran casos específics sobre l'afectació que poden tenir les obres. Sobre el municipi de Tortosa, per exemple, s'assegura que l'estació de bombeig de la illa de Bous -qualificada com a zona de protecció especial- podria perjudicar greument l'ecosistema de la zona. És per aquest motiu que alguns ajuntaments directament afectats per les obres del transvasament, com el mateix de Tortosa, però també el de Roquetes, Mas de Barberans, Ulldecona, la Galera i Godall demanaran la suspensió cautelar de les obres.
L'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, es va mostrar favorable a acudir als tribunals perquè es visualitzi l'oposició dels ajuntaments de les Terres de l'Ebre al projecte, i va informar que la intenció del front institucional és adherir-se a les accions jurídiques que puguin emprendre tant el govern com la Plataforma Antitransvasament.
Els representants d'ajuntaments reunits ahir a Tortosa van decidir també concertar una reunió amb els tècnics del govern per saber fins a quin punt els consistoris han de col·laborar en els procediments d'expropiació de terrenys que el govern central iniciarà a partir d'ara. En aquest sentit, l'alcalde d'Alcanar, Ricard Bort, va denunciar que a l'altra banda del riu de la Sénia, a Vinaròs, el govern central ha començat les expropiacions sense tenir en compte tots els tràmits legals.