La cooperativa de segon grau Acomont, que agrupa les societats agrícoles i cooperatives de Godall, la Galera, Mas de Barberans, Ulldecona, Sant Gregori de Santa Bàrbara i l'Olivarera del Baix Ebre de Camarles, ja té a punt la planta envasadora que permetrà la comercialització i distribució conjunta de la producció de les sis cooperatives al mercat català. El conseller d'Agricultura, Antoni Siurana, inaugurarà avui aquesta planta envasadora d'oli, l'agrobotiga i la I mostra d'oli d'oliva Acomont. La planta envasadora ha suposat una inversió de 400.000 euros, un 46% dels quals ha finançat el Departament d'Agricultura.
Cadascuna de les cinc cooperatives oleícoles del Montsià i una del Baix Ebre continuaran fent el premsat de l'oli a les seues plantes, però després aquest oli es traslladarà a la planta d'Ulldecona, on s'envasarà amb la marca Acomont (Agrupació de Cooperatives d'Oli del Montsià) i es comercialitzarà en el mercat català. «Les sis cooperatives n'han format una altra de segon grau amb l'objectiu de reduir costos i rendibilitzar la venda», va explicar la gerent d'Acomont, Pepi Cid. A més de la planta envasadora, a Ulldecona també hi haurà uns dipòsits d'emmagatzematge, amb una capacitat de 350.000 litres. «La capacitat d'emmagatzematge no és gaire important perquè la idea no és tenir estoc a la planta d'Ulldecona sinó que només es portarà l'oli que s'hagi d'envasar i després es distribuirà, seran les cooperatives les que continuaran tenint els magatzems», va dir la gerent de Soldebre. La planta ha suposat una inversió de 400.000 euros, un 46% dels quals finançats pel pla de modernització i concentració de cooperatives.

El ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, José Montilla, va signar el passat 21 de novembre amb els presidents de Telefónica i Amena, César Alierta i Luis Alberto Salazar-Simpson, respectivament, els acords que concreten les zones en les que les operadores invertiran les quantitats compromeses en el concurs de freqüències de la banda GSM de 900 Mhz adjudicades al juny.
Aquests acords suposen la posada en marxa d’un Pla d’Extensió de Telefonia Mòbil i donen resposta als tres objectius que perseguia l’atorgament de les esmentades freqüències: estendre el servei de telefonia mòbil proporcionant o millorant la cobertura a zones específiques, millorar la qualitat en la prestació del servei i incrementar la competència en aquest mercat.
Amb aquest Pla d’Extensió, la cobertura de la telefonia mòbil a l’Estat assolirà el 99%, amb el que Espanya se situarà al capdavant dels països europeus. Aquests pla proporcionarà cobertura a 2.270 nuclis de població que actualment no en disposen i la millorarà en altres 2.757.
A les zones rurals, les actuacions es concreten en tres línies:
L’extensió de la cobertura a nuclis de població igual o inferior a 1.000 habitants que no disposen actualment de cobertura de cap operadora, el que significa garantir la possibilitat de comunicació per telefonia mòbil a tots els nuclis urbans amb més de 50 habitants. D’aquesta forma, el pla proporcionarà cobertura a 2.270 nuclis de població a tot l’Estat.
La dotació de nova cobertura per a una segona operadora a nuclis urbans de menys de 1.000 habitants, amb la finalitat que existeixi una major competència i una millor oferta per als usuaris. En concret, es beneficiarà a 2.757 nuclis de població diferents als anteriors.
La realització d’actuacions prioritàries sobre els municipis afectats per les mesures urgents en matèria d’incendis forestals. Per tal d’assolir aquest objectiu, es donarà prioritat a les actuacions als municipis i nuclis afectats dintre dels plans de desplegament de les xarxes.
Respecte als municipis de la nostra província sense cobertura o amb moltes dificultats i que estan inclosos al pla d’extensió, aquests són:

...GODALL...

Godall Montsià . Un veí de Castelló de 22 anys ha resultat ferit greu aquesta nit en un accident a Godall , segons han informat els Mossos d Esquadra . El sinistre s ha produit a tres quarts d onze en el quilòmetre 7 ,7 de la carretera TP 3311 .

De novembre a febrer, les cooperatives oliveres de Catalunya donen la benvinguda al primer oli d’oliva de la temporada amb un conjunt de celebracions festives populars que inclouen rostades i altres àpats gastronòmics, així com exposicions i debats, jornades de portes obertes i la presentació, degustació i venda de l’oli nou.
Enguany les festes de l’oli nou vénen marcades per les conseqüències de les gelades del passat hivern, que van fer molt mal al camp i que aquests dies estan removent el sector amb l’anunci d’una pujada dels preus.
...Pel que fa a les festes de l’oli amb D.O Baix Ebre-Montsià, que comprèn els municipis que hi ha dins aquestes dues comarques, destaquen la Fira de l’Oli Novell, els Cítrics i la Gastronomia de Santa Bàrbara, que tindrà lloc a Santa Bàrbara (el Montsià) els dies 18, 19 i 20 de novembre de 2005 i la Festa de l’Oli i l’Espàrrec del Godall (el Montsià) que es farà l’11 i 12 de març vinent.

El Departament de Governació i Administracions Públiques donarà 438.518,86 euros a petits municipis de la vegueria de Terres de l’Ebre. Aquesta assignació forma part d’una nova línia d’ajuts que vol dotar de recursos ajuntaments amb limitada capacitat econòmica a causa del seu baix nivell de població.
Dins dels requisits per beneficiar-se d’aquests ajuts, a més de tenir menys de 2.000 habitants en el cens de l’any 2004, hi ha la condició per als municipis de disposar d’uns recursos ordinaris per càpita iguals o inferiors a la mitjana incrementada en un 20% dels municipis del seu tram de població.
L’assignació d’aquesta nova línia de subvencions es farà en funció de diferents paràmetres. Així, als municipis beneficiaris se’ls aplicaran quatre possibles complements.
1. Complement per als que tinguin uns recursos ordinaris inferiors al 75% de la mitjana. Es pretén, així, compensar les situacions de molt baixa capacitat econòmica que pateixen a tot Catalunya 196 municipis.
2. Complement per als municipis amb un percentatge alt (superior al 20% del total) de població disseminada o en nuclis agregats. Aquest complement permetrà compensar part de l’increment de despeses fixes i complementàries que suposa tenir una part important de la població municipal en habitatges disseminats en el territori municipal o la presència de diferents nuclis agregats. Aquest supòsit afecta 243 municipis catalans.
3. Complement per a municipis en els quals s’hagi produït un descens d’habitants els darrers 10 anys. El complement per descens poblacional pretén ajudar a compensar la regressió en capital econòmic i social que aquest fet suposa per als ajuntaments. Beneficia 178 municipis.
4. Complement proporcional a la superfície del municipi. Es vol compensar l’increment de les despeses associades a la gestió i custòdia del territori (xarxa de camins, custòdia de terrenys, senyalització, vigilància i prevenció als boscos, millores forestals i ambientals, infraestructures de serveis al territori, etc.). Els municipis beneficiats ocupen 15.146,14 km2, que corresponen al 47% de la superfície de Catalunya. En el conjunt de Catalunya es podran beneficiar d’aquesta assignació un total de 469 municipis, que rebran cadascun una mitjana de 13.629 euros. Aquests diners es transferiran als municipis beneficiaris a finals de l’any 2005 i seran de lliure disposició. Per tant, els ajuntaments els podran destinar a les actuacions d’inversió, manteniment o sufragi de despeses que considerin oportunes. Aquesta nova línia d’ajuts és una de les actuacions desenvolupades pel Programa de cooperació per a petits municipis del Departament de Governació i Administracions Públiques.
Pel que fa a les Terres de l’Ebre, els ajuts es distribueixen de la manera següent:
COMARCA MUNICIPI TOTAL

...
Montsià Freginals 10.219,36
Montsià La Galera 13.922,91
Montsià Godall 16.688,78

Tortosa . La Comissió d Urbanisme de les Terres de l Ebre ha aprovat aquest dijous el Pla especial urbanístic de les Pedreres d Ulldecona . Aquest pla permetrà regular l extracció de pedra de la serra de Godall , delimitant quines zones són susceptibles d acollir activitats substractives i a quines zones es prohibeix . El pla ha estat redactats pels serveis territorials d Urbanisme de la Generalitat , amb la col·laboració del DARP i de Medi Ambient , a petició de l Ajuntament d Ulldecona.

Els controls indignen els aficionats a aquesta pràctica de caça, prohibida per la UE
Els ànims dels barraquers s escalfen per moments davant la intensificació de les inspeccions per part dels Agents Rurals. El cos dependent de Medi Ambient ha recorregut pràcticament totes les nits d aquesta setmana les principals zones on es du a terme aquest tipus de cacera prohibida, i ha imposat les conseqüents sancions. Tot i que no s han produït incidents, l Associació Cinegègica de Barraquers de Catalunya ha demanat una reunió amb els responsables de Medi Ambient per analitzar la situació.
El malestar al voltant de la barraca creix a mesura que avança la temporada de caça. En les darreres nits, els barraquers han rebut la visita continuada dels Agents Rurals, principalment als pobles on està més arrelada: Alcanar, Ulldecona, la Sénia, Santa Bàrbara, Masdenverge, GODALL i la Galera, entre altres. La temporada es va iniciar el passat 9 d octubre, però no ha estat fins aquesta setmana que els agents rurals han sortit per localitzar i inspeccionar aquestes construccions.
Cada nit la notícia corre com la pólvora entre les barraques (a través dels telèfons mòbils), «i molts decideixen no caçar per por», explica el president de l Associació Cinegètica de Barraquers de Catalunya, Enrique Marzá.
Amb tot, els barraquers remarquen i valoren positivament que les inspeccions s estan duent a terme «de forma tranquil·la», és a dir, sense incidents com els que es van produir l any passat i que van acabar amb un enfrontament obert entre caçadors i agents.
Ningú vol parlar de nombre de denúncies imposades fins ara pel cos del Departament de Medi Ambient (que se sumen a les sis interposades pel Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil). «No és notícia», afirmà Víctor Gimeno a preguntes del Diari. I és que Medi Ambient es reserva aquestes dades per al final de la campanya.

Acomont estrena envasadora a Ulldecona mentre s ultima el projecte de Montebre
Els processos de concentració de les cooperatives d oli del Baix Ebre i el Montsià donen un pas més aquesta campanya. Acomont estrenarà al desembre una nova envasadora a Ulldecona, per unificar la producció dels sis pobles que conformen aquesta cooperativa de segon grau. Per la seua banda, Soldebre i ST Montsià tenen a punt el projecte de fusió comercial que els ha de consolidar com a principal productor d oli d oliva de Catalunya.
Tot just avui arriba a Ulldecona la maquinària que ha de permetre el nou envasat d oli Acomont. Les cooperatives de la Galera, Godall, Mas de Barberans, Ulldecona, Camarles i Sant Gregori de Santa Bàrbara inicien així una nova etapa de creixement a través de la unificació de la producció i la comercialització de la marca. La nova planta envasadora, que entrarà en funcionament a primers de desembre a l antic celler de vi de la cooperativa d Ulldecona, ha suposat una inversió de prop de 500.000 euros. La iniciativa ha comptat amb el suport decidit del Departament d Agricultura, que n ha subvencionat el 45 per cent a través del Pla de Concentració i Modernització de Cooperatives. En aquesta primera campanya, la planta preveu envasar uns 500.000 quilos d oli,«si bé l objectiu és arribar al milió de quilos d aquí a només cinc anys», segons explica el president d Acomont, Damià Rodríguez. Un oli Acomont que per primera vegada tindrà característiques i qualitat idèntiques. A més, s ha modernitzat la imatge de la marca i la línia de quatre nous envasos. «Volem donar un nou impuls al nostre oli i per això també hem ampliat el departament comercial», afegí Rodríguez. El principal objectiu és arribar a nous mercats.
Acomont representa només el vint per cent de la producció total d oli d oliva del Baix Ebre i el Montsià. Però les necessitats de concentració arriben també als grups més grans. En aquest sentit, el director dels serveis d Agricultura a les Terres de l Ebre, Antoni Espanya, destaca l esforç fet pel sector. «Fa cinc anys només existien petites cooperatives locals. Ara el panorama ha canviat molt i encara ha de canviar més, amb fusions comercials que no suposin en cap cas la desaparició de les cooperatives».

......Al nostre entendre, molt menys impactant seria el desdoblament de la N-340 (rebutjat per la majoria de polítics). El següent traçat lògic passaria pegat a l’autopista AP-7, entre la Serra del Godall i la Serra del Montsià, com a calçada lateral, en un tram on mai es plantejarà una ampliació a tres carrils de l’autopista donada l’absència de peatges i el relativament baix volum de trànsit.. No acceptem, peró, cap proposta que signifiqui esquarterar la plana de La Galera que, actualment, es un impressionant connector entre la serra del Montsià i els Ports de Tortosa, només dividit pel canal Xerta-Sénia i per carreteres relativament menors...

Tarragona.- La Junta de Govern de la Diputació de Tarragona ha aprovat definitivament el projecte de condicionament d'un tram de corbes a la carretera TV-3313 que uneix els municipis d'Ulldecona i la Galera per Godall. La Diputació invertirà un total de 299.000 euros en aquest projecte, que millorarà l'accés al nucli de Godall, garantint la seguretat dels usuaris d'aquest tram..

Ulldecona abre el complejo de arte rupestre más importante de Catalunya
Hace más de tres décadas, Joan Ruiz, un chico de sólo catorce años del grupo local de espeleología, descubrió por casualidad, en una excursión por la sierra del Godall, la primera de las pinturas del conjunto de arte rupestre de Ulldecona, considerado hoy el más importante de Catalunya y declarado patrimonio de la humanidad por la Unesco en 1998. "De todas las pinturas, ésta quizás era la más difícil de encontrar porque está en una cavidad de tres metros de profundidad", explica Agustí Vericat, actual guía del conjunto artístico. Poco después de aquel casual descubrimiento, el Grup Espeleològic Ulldecona (GEC) organizó la primera batida para localizar en la zona el resto de las pinturas prehistóricas. Treinta años después Ulldecona ha abierto este mes un centro de interpretación del arte rupestre.
En total, se localizaron pinturas rupestres, la mayoría de estilo levantino, en 13 abrigos, pequeñas cavidades formadas en la roca que los pastores utilizaban para resguardarse del frío. Su valor radica en la calidad de la conservación y, sobre todo, en la cantidad, ya que se han localizado más de 250 motivos pictóricos de la etapa precerámica (6.000 y 5.000 años a. C.), hasta llegar a la edad de bronze (entre el segundo y el primer milenio a. C.). Las pinturas están en estos abrigos, cavidades de poca profundidad, porque aquí los primeros pobladores del Montsià realizaban rituales de culto.

El primer sector productiu a Ulldecona és el de la pedra ornamental, i amb l'objectiu de potenciar-lo l'Ajuntament d'Ulldecona va plantejar al govern català la necessitat de fer un centre tecnològic de la pedra, una demanda dels empresaris del sector, ja que no hi ha cap centre d'aquestes característiques al país. Ara, el Departament de Treball i Indústria ha encarregat un estudi de viabilitat per fer un centre tecnològic de la pedra, un estudi que estarà llest a final d'any. L'estudi que farà l'Escola de Mines de Manresa determinarà el volum de pedra que es produeix a Ulldecona, on es concentra l'activitat d'extracció d'àrids del país tot i que hi ha empreses que exploten la serra de Godall i tenen la fàbrica al nord de Castelló. «A través del centre tecnològic, donarem valor afegit a la pedra d'Ulldecona i aconseguirem la creació de més llocs de treball»,

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha ampliat el servei d'autobusos amb origen i destinació a la Sénia, complint així amb una reivindicació històrica del municipi. Els nous serveis de transport –un més d'Amposta a la Sénia, i una nova línia de Tortosa a la Sénia– permetran consolidar l'arribada a la Sénia de nous alumnes per estudiar els cicles formatius dedicats al moble i la fusta, i al comerç internacional.
Els nous serveis de transport que es posen en marxa tenen l'objectiu, tal com ha explicat el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, de consolidar i reforçar l'oferta formativa que el Departament d'Educació està impulsant a la Sénia.
El nou transport públic permetrà apropar aquests cicles formatius als joves del Baix Ebre i el Montsià que es vulguin especialitzar en l'àmbit del moble o del comerç internacional, a més de donar servei als 2.000 treballadors del sector.
Els serveis que s'han posat en marxa aquest setembre són dos de transport regular, que amb origen a Tortosa i Amposta i destinació a la Sénia, atendran les demandes d'alumnes i treballadors del sector.
Concretament, el servei Tortosa-la Sénia és totalment nou, ja que fins al moment no n'existia cap que comuniqués directament aquestes poblacions. Aquesta nova línia compta amb dues expedicions. Surt de Tortosa a les 6.55 del matí i arriba a la Sénia a les 7.36. En sentit contrari, la sortida de la Sénia és a les 19.15 i l'arribada a Tortosa a les 20.05 hores. El servei Tortosa-la Sénia potencia, a més, les comunicacions entre les poblacions per on passa i para: Tortosa, Vinallop, Santa Bàrbara, Godall i la Sénia. El preu del bitllet de Tortosa a la Sénia serà de 2,85 euros, amb la possibilitat d'adquirir un abonament de deu viatges per 26,70 euros.

Tot i que la consellera de Cultura, Caterina Mieras, no l inaugurarà fins a mitjan proper mes d octubre, el centre d interpretació d art rupestre dels Abrics de l Ermita d Ulldecona obrirà portes de manera excepcional demà i dilluns amb motiu de la festa local del municipi. Per això, ahir es van accelerar els treballs per enllestir el centre, que està situat al costat mateix de l ermita de la Pietat, i des del qual es té una vista directa de la cinglera on es troben els abrics. Uns abrics que es van descobrir l any 1975 i que atresoren un dels millors conjunts de pintura rupestre llevantina de l orient peninsular.
La firma barcelonina Calidescopi és la responsable del projecte museogràfic del centre, que ha estat concebut per apropar els visitants a les pintures dels nou abrics ulldeconencs -i d altres de la serra de GODALL- davant les dificultats de poder accedir a la major part de les creacions que van pintar grups de caçadors i recol·lectors entre el 7000 i el 2000 aC. Panells informatius, fotografies, un audiovisual i calcs de les pintures, així com les reproduccions de cadascun dels nou abrics, són algunes de les tècniques que s han utilitzat per concretar els continguts museogràfics del centre, que han sufragat la Generalitat i l Ajuntament d Ulldecona.
Amb aquest centre, que juntament amb el de Montblanc i el jaciment del Cogul (les Garrigues) formen part de la Ruta de l Art Rupestre que ha creat el Museu d Arqueologia de Catalunya, es vol difondre aquest patrimoni que la Unesco protegeix des de 1998. En el cas del conjunt d art rupestre de la serra de GODALL, aquest patrimoni està format per 368 figures, més de la meitat de les quals corresponen a arquers (111) i a diverses espècies animals (82). La resta són elements vinculats a temes de caça (petjades, rastres, fletxes, etc.) i fragments que no es poden identificar. Entre les figures que representen animals, destaca el cérvol de l abric I, que ha estat triat com l emblema que identifica el centre d interpretació d Ulldecona. Com a art rupestre llevantí, les pintures de figures humanes i d animals de la serra de GODALL són l expressió d un món de creences o de relats mítics relacionats amb la cacera i en el qual participen possibles herois o personatges llegendaris, divinitats i especialistes que duien a terme els rituals, així com les diverses espècies d animals pròpies de la zona. La pintura servia així per marcar els llocs on se celebraven cerimònies i per mantenir les tradicions, part de la memòria històrica i els valors culturals dels pobladors del territori.

Poco a poco se va tejiendo la red de Rutas del Arte Rupestre que desde el Centro de Interpretación de Arte Rupestre de los Abrigos de la Ermita, en Ulldecona (Tarragona) va al yacimiento leridano de Cogul -en la Roca de los Moros-, pasando por el CIAR de las Montañas de Prades, cerca de Montblanch. Las adeministraciones locales podrán colaborar en la misma en la conservación de las escenas pintadas, en algunos casos, hace más de 8.000 años. Este nuevo circuíto artístico pretende ser integrado en la Red Europea de Primeros Pobladores y Arte Rupestre.
En la Sierra de GODALL se han localizado hasta 14 abrigos, en lo que se considera uno de los mejores de pintura rupestre levantina del oriente peninsular, en el que destacan los relatos míticos relacionados con la caza, pertenecientes a un periodo que va desde el año 7000 al 200 antes de Nuestra Era. Un acuerdo con el departamento de Agricultura permitirá desviar un camino rural que contribuya al deterioro de las pinturas cogulenses. Con todo ello, el proyecto culminará en tres años.

El Museu d Arqueologia de Catalunya (MAC) ha creat la Ruta de l Art Rupestre, que es posa en marxa aquest mateix mes de setembre i que inclou, de moment, tres conjunts i equipaments prehistòrics: la roca dels Moros del Cogul (les Garrigues) i els centres d interpretació de l art rupestre Abrics de l Ermita d Ulldecona (Montsià) i Muntanyes de Prades de Montblanc (Conca de Barberà). La ruta la van presentar ahir a Reus el director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Francesc Tarrats, i la directora del MAC, Núria Rafel. Aquest itinerari té l objectiu de difondre la importància de l art rupestre al públic general i, com a conseqüència, sensibilitzar-lo sobre la necessitat de conservar-lo.
L itinerari arrenca oficialment aquest divendres a Montblanc amb la inauguració del centre d interpretació de l art rupestre Muntanyes de Prades. En aquest centre es presenten els quinze abrics de pintures rupestres que es conserven a les comarques que conformen les muntanyes de Prades i que, a causa de la seva dispersió, no permeten de moment ser inclosos en un itinerari de visites guiades. El segon punt de la Ruta de l Art Rupestre s inaugurarà oficialment el proper 13 d octubre. Es tracta del centre d interpretació d art rupestre dels Abrics de l Ermita, a Ulldecona. Els abrics de la serra de GODALL són un dels millors conjunts de pintura rupestre llevantina de l orient peninsular. Des de fa uns anys es poden visitar, tot i les dificultats d accés. El centre d interpretació, doncs, tindrà la missió d apropar les pintures als visitants. Finalment, el tercer jaciment que forma part de la Ruta de l Art Rupestre és el de la Roca dels Moros, al Cogul, un conjunt pictòric format per 42 figures pintades i 260 elements gravats sobre la roca. L any que ve es desviarà el camí rural que existeix al peu del conjunt i que incideix directament en el deteriorament de les pintures. El MAC també ha previst crear-hi un petit centre d interpretació.

Godall Montsià . Els veins de Godall podran pagar en tres terminis les contribucions especials , motivades per les obres d urbanització del 60% dels carrers de la localitat . Així ho va decidir ahir a la nit el ple municipal , segons ha explicat aquest matí l alcalde , Francesc Miró .

...Diumenge, 21 d'agost:
19:30 XXV Trobada i concert de Bandes de Música al Teatre municipal, amb les Bandes de GODALL i Ulldecona

El Moto Club GODALL va organitzar la tercera prova del Campionat de Motocròs de les Terres de l’Ebre, que es va disputar a la mateixa localitat del Montsià. En la categoria de 250cc es va imposar Ivan Calau (Reguers), per davant de José Manuel Pellicer (Benicarló) i Daniel Royo (Tortosa). Pel que fa a la classificació de 125cc, els tres primers van ser els independents Cristian Oliva, Gerard Bastar i Lluís Sans. Així les coses, i a manca de cinc proves per a la conclusió del certamen, en Open Superiors domina la classificació general Ivan Calau (Reguers) amb 125 punts, per davant de Daniel Royo (Tortosa) amb 108, i d’Albert Borràs (Tortosa) amb 100. En categoria Open 125 les tres primeres posicions les ocupen Lluís Sanz amb 120 punts, Josep Boyer (Perelló) amb 89, i Juan Nolla (Alcanar) amb 79. La propera prova del campionat es disputarà a Batea el dissabte dia 20 d’agost.

De les 40 àrees de pícnic que hi ha a les Terres de l Ebre en zona forestal, 35 no complixen la normativa antiincendis. La majoria no tenen net de matolls el perímetre de protecció de 25 metres que imposa la llei, algunes tampoc tenen hidrants (preses d aigua) i en d altres els mataguspires de les barbacoes no hi són o bé s han fet malbé. Un dels casos més escandalosos és el de l àrea de l ermita de Sant Blai a Tivissa, que incomplix tots els punts de la normativa amb l agreujant que està situada en un indret forestal molt estratègic on el foc es propagaria ràpidament. Aquesta ha estat, per tant, una de les barbacoes que els agents rurals han clausurat. També se n han clausurat altres de molt conegudes com ara la de la font de l Arbòs, a GODALL, perquè no hi havia mataguspires, o la de l ermita de Sant Roc, a Paüls. La de Paüls és un cas a part ja que, a banda de les barbacoes de pedra comunitàries, que, excepte pel mal estat del mataguspires, complixen la normativa, té almenys un centenar de barbacoes individuals repartides per tot l espai que no tenen ni fumeral d obra ni cap tipus de protecció.

Sant Carles de la Ràpita, que diumenge celebrava el seu darrer dia de Festes Patronals, va acollir ahir la II Mostra de Pobles de la Taula del Sénia, amb una exposició de la gastronomia, l oferta turística i cultural de cadascún dels 23 municipis valencians, catalans i aragonesos que conformen aquesta entitat...
Van delegtar al públic present nombroses bandes de música, com ara la de GODALL, Santa Bárbara, Mas de Barberans i Alcanar, i també actuaren el Grup de Gegants i Grallers d Ulldecona i Vallderrobles.
Per la propera edició d aquesta Mostra de Pobles de la Taula del Sénia es baralla el nom de Benicarló, que ha demanat poder celebrar la trobada durant la setmana de les seves Festes Patronals..

Les obres de pavimentació, serveis i senyalització urbana, previstes per l'Ajuntament de Godall per remodelar el seixanta per cent dels carrers del municipi, han revolucionat la vida d'aquest petit poble del Montsià. Bona part dels veïns es nega a pagar els imports que se'ls requereix en concepte de contribucions especials, ja que els consideren massa elevats i, en alguns casos, «inassumibles». Prop de 170 afectats han presentat al·legacions i s'han recollit unes 300 signatures contra el projecte. Però des de l'Ajuntament s'insisteix que es tracta d'una obra necessària, «per a la qual s'han buscat i encara s'estan buscant totes les subvencions al nostre abast, perquè els veïns hagin de pagar el menys possible», segons afirmà l'alcalde, Francesc Miró.
La primera fase de les obres suposarà una inversió total d'1,096 milions d'euros, dels quals 349.298 aniran a càrrec dels veïns. Segons l'Ajuntament de Godall, el càlcul dels pagaments s'ha fet tenint en compte tant els metres lineals de façana com la superfície de cada solar. «La mitjana d'aquestes contribucions se situa en els 720 euros per una casa tipus de 100 metres quadrats i deu metres de façana», afirmà l'alcalde. Però el cert és que molts veïns superen aquestes xifres amb escreix. És el cas de Josep Maria Simó, que haurà de pagar un total de 8.000 euros. «En general tots estem d'acord que les obres són necessàries, però pensem que s'hagués pogut buscar una altra fórmula i, a més, donar a conèixer el projecte amb més transparència», afirma. «Som un poble pagès i les famílies estan molt endeutades, perquè estan renovant infraestructures i instal·lant xarxes de reg, de manera que moltes no podran assumir aquests costos tan elevats», afirmà per la seua banda una altra veïna, Isabel Villalbí. Després del revol inicial i d'una recollida de signatures, molts afectats es van decidir a presentar al·legacions al projecte. Entre les demandes hi ha la que es recalculin les quantitats «de forma correcta i adequada» i que, «almenys, el pagament es pugui fraccionar en diferents terminis», segons explicà Villalbí. Un extrem que ha estat corroborat per l'alcalde del municipi. «Contestarem les seues al·legacions una per una i explicarem que els pagaments es duran a terme en tres fases al llarg d'un any», va dir. Segons Miró, la situació no és ni més ni menys dramàtica que en qualsevol municipi que s'apliquen contribucions especials. «De fet, els 120 euros per metre lineal que s'hauran de pagar de mitjana són molt menors que els 300 o 400 d'altres pobles i ciutats», afegí. A més dels costos del projecte, una part dels veïns de Godall es mostra molesta per «la manca d'informació» rebuda. Així, denuncien que se'ls ha negat conèixer el projecte de primera mà i que es van assabentar que es duia a terme quan va sortir publicat al Diari Oficial de Tarragona. «A més, en una ocasió se'ns va negar el Casal per reunir-nos», comenta Villalbí. Però l'alcalde assegura que ho van fer perquè s'havia convocat a la mateixa hora que una reunió informativa de l'Ajuntament sobre el tema.

La comissió de govern de la Diputació de Tarragona, en el decurs de la sessió del passat 1 de juliol de 2005, va aprovar inicialment el Projecte d'acondiciament d'un tram de corbes a l'accés a Godall a la carretera TV-3313 d'Ulldecona a la Galera per Godall, amb un pressupost de contracta de 300.000 euros, que conté annex d'expropiacions amb la relació de béns i drets afectats, amb indicació dels seus titulars i domicili, superfície, situació cadastral, naturalesa i aprofitament del bé o dret.
Així mateix es va aprovar iniciar el període d'exposició al públic de l'esmentat projecte pel termini de trenta dies hàbils perquè si fos necessari es pugin formular reclamacions. Transcorregut l'esmentat termini la Diputació resoldrà sobre el projecte i, si escau, sobre les reclamacions presentades.
Les obres consistiran bàsicament a acondiciar el tram de la carretera TV-3313 entre el PK 9+220 i el començament de la zona urbana de Godall (PK 9+542) . Les seccions a aplicar seran entre el PK 9+220 i el PK 9+300 una calçada de 7 metres amb carrils de 3,50 metres cadascun. Entre el PK 9+300 i el 9+415, una calçada de 7,50 metres, amb carril dret de 3,50 metres, carril esquerre de 4 metres i una vorera variable a l'esquerre. Entre el PK 9+415 i el PK 9+542, una calçada de 7,50 metres, amb carril dret de 3,50 metres, carril esquerre de 4 metres i s'aprofita la vorera existent.
El ferm estarà format per 18 centímetres de mescla bituminosa en calent sobre una capa de tot-ú de 40 centímetres de gruix. La vorera es pavimentarà amb panot , vorada i rigola amb els guals de minusvàlids i d'entrada de vehicles. En el drenatge s'han projectat reixes i embornals mixtos que desguassaran a un col·lector d'aigües pluvials de 60 centímetres de diàmetre, connectats als pous de registre amb tubs de formigó de 30 centímetres de diàmetre.
Es reposarà l'enllumenat de la vorera i s'hi col·locaran 13 noves lluminàries. Es prolongarà una canonada de subministra d'aigua de polietilè de 32 mil·límetres de diàmetre en tot el tram de vorera per al reg dels arbres existents i s'instal·laran un sistema de degoteig i Peiró amb sistema de control automàtic. Les obres es complementaran amb la demolició de la vorera existent per obrir la rasa de subministra, de reg i per a l'enllumenat, la construcció d'una tanca i la senyalització horitzontal i vertical.

Josep Balaguer de Sant Carles de la Ràpita compaginava la feina de pescador amb el de nanser o fabricant de nanses, un artilugi fet amb joncs que s'utilitzava per pescar sípia i altres espècies aqüàtiques. A la imatge es poden veure dues d'aquestes nanses, i un tercer objecte que tot i que sembla una nansa és un maniquí, i és que Balaguer als anys 90 va descobrir un nou ús per al seu producte: moltes mares li demanaven per exposar el vestit de comunió de les seues filles.
L'aparició del plàstic va representar un cop molt dur per als artesans, un dels que més se'n van ressentir va ser el llauner. Francesc Soler representa la tercera generació que treballa la llauna a la Galera, encara que ara només a temps parcial. Així fabricava objectes domèstics -embuts o cetrills- i eines agrícoles com la motxilla d'arruixar.A diferència de la majoria d'oficis, el de puntaire ha sofert els últims temps una gran revifalla, impulsat per les associacions de mestresses de casa. La foto és de principis del segle passat i mostra un conjunt d'alumnes que aprenien a fer punta de coixí.
La foto mostra una barana de balcó fabricada artesanalment per Fermí Palos, ferrer de Godall. La seua professió tot i que encara fa per encàrrec alguna peça artesanal ha evolucionat i s'ha transformat en una feina industrial.

El passat dissabte dia 11 es va celebrar a la serra de Godall la vuitena edició del a 8ena edició d'aquest esdeveniment organitzat per l'associació esportiva de la Policia Local d'Amposta amb el partenariat de la regidoria de governació de l'Ajuntament d'Amposta i l'Ajuntament de Godall.
Els participants d'aquest any pertanyien a: GU Barcelona, PL Hospitalet de Llobregat, PL Alcoi, PL Molina de Segura, PL Caravaca e la Cruz, PL Hellin, PL Benicarló, PL Xerico, PL Sagunt, PL Castelló, Club esportiu Mossos d'Esquadra, Bombers de Reus, Bombers d'Alcoi, Exercit Espanyol (unitat d'esquí alta muntanya), Centre Penitenciari de Castelló i evidentment PL Amposta L'edat dels participants va estar entre 22 i 64 anys.
El circuit d'11 KM., força dur i tècnic, es desenvolupava per la serra e Godall amb desnivells de fins al 16% . Els corredors de menys de 40 anys van tenir que completar 3 voltes mentre que els de més de 40 sols havien de fer dos voltes. El guanyador absolut va se un membre de Bombers de Reus que va completar la competició amb poc mes de 58 minuts.

L'Ajuntament d'Ulldecona ha aprovat el pla especial de les pedreres, un pla que ha estat elaborat pels serveis d'Urbanisme de la Generalitat, i que fixa la cota màxima d'extracció de les pedreres a la serra de Godall a 300 metres en lloc dels 200 que establia el pla territorial parcial de les Terres de l'Ebre. Les empreses del sector han valorat molt positivament aquest pla especial, ja que els permetrà fer ampliacions i obres que durant els darrers anys han estat prohibides.

A més de la promoció turística de la ruta per les oliveres mil·lenàries del Montsià, el Consell Comarcal també promou una ruta per la Via Augusta, anomenada així perquè es farà sota el mandat de l'emperador romà August. Al Montsià aquest itinerari es divideix en dues parts després de creuar l'Ebre: la del litoral, que passa per Amposta, i la de l'interior, que travessa el pla de la Galera. És la ruta de l'interior, la qual ara es promocionarà i s'ha senyalitzat. El recorregut comença a Sant Joan del Pas -on enllaça amb l'itinerari que ja està senyalitzat al País Valencià- i transcorre pels municipis de Godall, la Galera i Santa Bàrbara fins a connectar-se amb la senyalització rural d'aquesta mateixa via a la comarca del Baix Ebre. Es tracta d'un recorregut pla i lineal de divuit quilòmetres, ideals per fer a peu o amb bicicleta.

Han senyalitzat i condicionat un itinerari de tretze quilòmetres i han editat 5.000 tríptics informatius
El Consell Comarcal del Montsià promocionarà dues rutes turístiques a l'interior de la comarca, una de dedicada a les oliveres mil·lenàries, que recorrerà els termes d'Ulldecona, Godall i la Galera, i una altra que transcorre per la Via Augusta. L'objectiu del Consell és potenciar ofertes municipals conjuntes de productes i recursos turístics i afavorir les pràctiques d'un turisme de qualitat i sostenible. Així, les oliveres, que actualment tenen un rendiment baix, es poden convertir en un atractiu turístic. A més de senyalitzar i condicionar els tretze quilòmetres de l'itinerari, el Consell Comarcal també ha editat 5.000 tríptics informatius que es distribuiran a través de les oficines de turisme i a les fires de promoció turística...
...La senyalització i adequació de la ruta turística ha tingut un cost de 9.000 euros. «Hem recuperat uns camins que havien quedat en desús», va explicar l'alcalde de Godall, Francesc Miró. També s'han editat 5.000 tríptics de la ruta que es distribuiran a les oficines de turisme.

La Generalitat, a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, ha signat un conveni de col·laboració amb els operadors Amena, MoviStar i Vodafone per estendre la cobertura de telefonia mòbil a les zones que presenten dèficits a la comarca del Montsià.
L'actuació més immediata es concretarà al municipi d'Ulldecona, encara que també es preveu cobrir el dèficit de cobertura de telefonia mòbil que hi ha als municipis de la Galera, Godall i Mas de Barberans.

Dos años han pasado desde la última edición de la Copa Tarragona de BTT. En las dos últimas temporadas la competición hubo de suspenderse. Ahora, gracias al apoyo de la Federació Catalana y la ayuda de los clubs, este próximo mes de junio vuelve al calendario de la competición de BTT. Los problemas organizativos llevaron a su práctica desaparición del calendario de la BTT. La provincia de Tarragona se quedó sin competición ya que las desavenencias y la desidia acabaron con la Copa Tarragona. Ahora, la delegación de la Federació Catalana de Ciclisme vuelve a apostar por esta carrera, a la que se quiere potenciar. La Copa Tarragona Costa Daurada será una competición Open de BTT, por lo que se podrán inscribir no sólo corredores federados y englobados en los clubs, sino también aquellos aficionados que quieran probarlo. Serán seis pruebas a lo largo de los próximos cuatro meses aunque en agosto no se competirá. Lo más complicado ha sido encontrar jornadas para disputarse asegura uno de los promotores, Juan Carlos Rosa y es que el calendario no tenía demasiadas fechas para poder hacerse. Seis carreras, organizadas por seis clubs diferentes de la provincia y que comenzará el próximo 5 de junio, después de que se aplazase debido a la celebración del Campeonato de Catalunya, en Godall y la competición terminará en Montblanc, prueba organizada por el Behr Montblanc. Todas las pruebas comenzarán a partir de las 10 horas, y para inscribirse podrá hacerse antes del inicio de cada carrera. La competición se divide en las categorías de cadetes, júniors, sub 21, sub 23, elite, Máster 30, veteranos, féminas. Las inscripciones cuestan, para cadetes y júnior, 3 euros, y 10 euros para el resto de categorías. Los no federados podrán participar si abonan, además, ocho euros más como importe del seguro deportivo. Se espera que participen más de 100 corredores en cada una de las seis pruebas de que consta el calendario. La organización quiere relanzar la competición y busca la continuidad de esta renovada Copa Tarragona Costa Daurada de BTT.

A banda del foc de Palma d'Ebre, altres incendis forestals també van afectar ahir les comarques de Tarragona. Segons els Bombers de la Generalitat, el foc que va cremar més extensió de terreny es va declarar a la serra de Godall. En aquest cas, en les tasques d'extinció hi van participar vuit vehicles terrestres i dos mitjans aeris. En total, les flames haurien cremat prop de vuit hectàrees de matoll i garrofers.

Aquest diumenge, al circuit del Moto Club Perelló, començarà a celebrar-se el Primer Campionat de Motocross Terres de l’Ebre. Aquest certamen comportarà una sèrie de vuit carreres en diversos punts de les nostres terres, on hi haurà dues categories Open 125 (125cc 2t i 250cc 4t) per a pilots amb llicència cadet, júnior o sènior, i Open Superiors (250cc 2t i 4t superiors) per a pilots amb llicència júnior, sènior o veterà. Després de la cita perellonenca, es celebraran les següents carreres organitzades pels moto clubs de les respectives poblacions: Deltebre (17/07), GODALL (07/08), Batea (20/08), la Sénia (11/09), l’Aldea (25/09), Alcanar (09/10) i els Reguers (30/10). Aquest campionat estarà coordinat pel Moto Club l’Aldea, que serà qui centralitzarà tot el que comporta l’organització. Coneixent l’afició que hi ha a les Terres de l’Ebre per aquesta modalitat, és segur que les cites comptaran amb un bon nombre de seguidors.

Els alcaldes dels municipis del Baix Ebre i el Montsià Xerta, Aldover, Tortosa, Roquetes, Mas de Barberans, Santa Bàrbara, Masdenverge, Amposta, Freginals, Ulldecona, la Galera i Godall, han signat un manifest on desautoritzen "qualsevol manifestació de persona o grup que, en nom d'aquests municipis, vulga seguir qüestionant la legitimitat i la viabilitat del regadiu Xerta-Sénia". El document també mostra el suport dels alcaldes a les tretze comunitats de regants locals, i a la general del regadiu Xerta-Sénia.
El comunicat signat per la dotzena d'alcaldes continua assegurant que aquests ajuntaments volen contribuir a la posada en marxa d'aquest regadiu, tot i que reconeixen com a veu autoritzada i legitimada per parlar a la Comunitat General de Regants del Xerta-Sénia.
Els representants màxims dels municipis que es beneficiaran del reg del canal es mostren convençuts que aquest regadiu permetrà assegurar la collita del pagès, incrementar la renda per càpita, i afavorirà a un millor reequilibri i una major fixació de la població rural. El manifest reconeix també que posar en marxa aquest canal no és cosa fàcil; però, en clares al·lusions als portaveus de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, rebutgen que es "qüestione permanentment, no sabem en nom de qui i de què, la seua legitimitat i viabilitat per al territori".
En aquest sentit, els alcaldes han recordat que el projecte es planteja com un regadiu de suport "força respectuós amb la utilització de l'aigua i amb criteris de sostenibilitat amb l'entorn mediambiental" i es mostren confiats que el govern de la Generalitat continue treballant perquè el canal es pose en marxa al més prompte possible.
Cal recordar que el mateix dia que el Congrés votava favorablement la modificació de la llei del PHN que eliminava el transvasament de l'Ebre, la Plataforma en Defensa de l'Ebre va reiterar que el projecte del canal Xerta-Sénia (inclòs en l'annex de la llei del PHN), tal com està plantejat, és la porta a un transvasament cap al sud.

El sindicat agrari Asaja Tarragona ha alertat el sector ramader de les Terres de l'Ebre que pot ser víctima d'una estafa per part d'una persona que s'està fent passar per tècnic del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP). Asaja s'ha assabentat d'aquest fet després que alguns ramaders del territori ho hagin denunciat al sindicat. «Els primers afectats han estat professionals de Godall, la Galera, Mas de Barberans, i també d'alguns pobles del Baix Ebre», segons va explicar un dels representants d'Asaja, Albert Castelló. El presumpte estafador és una persona de prop de seixanta anys, amb el cabell canós i un parlar que no és propi de les Terres de l'Ebre, segons explicaren des del mateix sindicat.
El modus operandi d'aquesta persona és el següent: diu a les víctimes que ve a realitzar una inspecció de les seves instal·lacions, segons ell encarregada pel DARP, per controlar que tot estigui correcte dins l'explotació ramadera.
L'estafador demana als ramaders documentació de l'explotació: el llibre de l'explotació, els fulls de dades, i altres documents.
Un cop acaba la visita, fa pagar unes taxes als ramaders que, segons han denunciat al sindicat, oscil·len entre els 300 i els 600 euros.
«El problema és que és una persona que coneix perfectament la normativa que regeix el sector. Potser es tracta d'un exfuncionari o d'algú estretament relacionat amb l'Administració», assegurà Albert Castelló.

El ingeniero Joan Fages está al frente de empresas que tienen dos de los seis parques eólicos que funcionan en Catalunya los de Colladetes , que explota la empresa Enervent , y el de Calobres , con Electra Mestral . Ambos están en El Perelló Baix Ebre . Fages lleva 20 años vinculado a las energías renovables como consejero delegado de Hidrowatt también fundó la patronal de la energía eólica , la Asociación de Pequeños Productores y Autogeneradores de Electricidad con energías renovables APPA , y la asociación europea de energías renovables EREF , de la que es presidente . Empresas de Fages , que es un militante histórico de CDC , han solicitado autorización para otros tres parques eólicos en GODALL y Gandesa . El sector de la energía eólica está atomizado en una multitud de pequeñas sociedades . En los registros no aparecen los grandes bancos o las compañías eléctricas que , según los ecologistas , están detrás de estas sociedades , aunque haberlos haylos el pasado 2 de noviembre , Gas Natural anunció la compra de las participaciones de Banc Sabadell en parques eólicos , aunque no aclaraba cuáles . Según el actual director general de APPA , Manuel de Delàs , los bancos no quieren compañías grandes , sino financiar parque por parque , para limitar el riesgo . A pesar de que el Ministerio de Industria , la Generalitat y la propia APPA tratan de animar a los promotores asegurando que se trata de una inversión muy segura , De Delàs apeló al riesgo regulatorio Ahora hay un precio del kilowatio subvencionado , con una venta asegurada y el cobro también , pero ¿qué pasa si cambia la normativa en perjuicio del negocio . La energía eólica está considerada un elemento estratégico de desarrollo por parte de la Unión Europea . Las eléctricas están obligadas a comprar la energía que generen los parques , que además cuentan con una prima por kilowatio producido que puede alcanzar el 40 por ciento del precio . Asimismo , los bancos tienen líneas de crédito específicas para esta clase de inversiones , en condiciones muy ventajosas . El problema , según los ecologistas del Gepec , está en que para conseguir la máxima rentabilidad se buscan emplazamientos muy agresivos .

Ara , només hi manca la part museística plafons , murals , mobiliari , projector , vídeo , etc . que es preveu que estigui a punt pel proper mes de juny . El centre ocupa una superfície de 300 metres quadrats i constarà d una recepció de visitants i una botiga , una sala d exposicions amb panells informatius que explicaran als visitants la importància de l art rupestre mundial , l art rupestre de l arc mediterrani , l art rupestre català i , finalment , el conjunt d abrics i pintures de la serra de GODALL . També hi haurà una sala per a projeccions audiovisuals . Tenint en compte que bona part dels visitants seran grups d escolars , el Departament de Cultura prepara també material didàctic sobre l art rupestre català . El projecte està finançat íntegrament per la Generalitat , que hi ha destinat 200 .000 euros per a l obra , i aportarà 60 .000 euros més pel mobiliari . El gremi de la pedra d U lldecona ha colálaborat amb l aportació de pedra per a la construcció del centre per valor de 18 .000 euros . Ulldecona compta amb el conjunt de pintures rupestres més important i ben conservat de Catalunya , i el centre d interpretació servirà per difondre i promocionar aquest art , protegir degudament els abrics i afavorir la conservació i estudi de les pintures per part dels experts .

La retirada del centre de Madrid de l estàtua del dictador Francisco Franco ha fet revifar en molts municipis la polèmica per la presència de símbols franquistes . Les Terres de l Ebre no en són una excepció . El grup municipal d ERC a Amposta ha presentat una moció al ple de l Ajuntament per demanar que s identifiquin i s eliminin els vestigis i els noms feixistes que encara hi ha a la ciutat , com és el cas del carrer Ruiz de Alda , cofundador de la Falange Española . Trenta anys després de la mort de Franco , la presència de símbols franquistes a les Terres de l Ebre és encara notòria i abundant a moltes localitats , des de monòlits aixecats per l exèrcit franquista fins a monuments als caiguts , pintures amb la cara de Franco i Primo de Rivera , i escuts i plaques amb el jou i les fletxes , símbol del Movimiento Nacional . La comarca de la Terra Alta , escenari dels més cruents enfrontaments de la batalla de l Ebre , és on més monuments , escultures i símbols franquistes es conserven . A Gandesa , el monòlit del Coll del Moro aixecat per l exèrcit franquista manté una placa de pedra on es pot llegir La provincia de Tarragona , al Caudillo de España , que recorda la presència en aquest punt del general Franco a mitjan agost de 1938 per inspeccionar i dirigir la batalla . El monòlit es conserva intacte , tot i que cobert de pintades i insults . També a Gandesa es pot trobar un altre monòlit dedicat als falangistes i legionaris , situat al Pic de la Mort , i una imatge amb el rostre de Franco , pintada a la part posterior de la casa familiar de Serrano Súñer , el cuñadísimo de Franco , que fou ministre de Governació i d Afers Exteriors durant la dictadura franquista . De fet , fins l any 2003 , Gandesa encara conservava el nom de Serrano Súñer en un dels carrers del municipi . De monòlits franquistes , a la Terra Alta n hi ha molts més a la Fatarella , a Prat de Comte , a Bot . Força curiós resulta , en aquest últim municipi , veure a la façana d una casa particular una pintura amb el retrat de Primo de Rivera . Si bé el temps i la pluja l han anat esborrant , encara es pot llegir al seu costat el lema franquista España , una grande y libre . Però un dels més grans monuments de l època franquista es troba a Tortosa . Situat enmig del riu , aquest gran monument als Caiguts fou inaugurat pel propi caudillo l any 1966 . Els símbols franquistes del monument foren retirats amb l arribada de la democràcia , però una placa encara recorda que Franco inaugurà l obra , i als murs del riu es manté la placa en memòria de les víctimes únicament del bàndol franquista . Aquest és també el cas de les plaques als caiguts que encara es conserven en moltes esglésies . Les de Bot i Freginals en són un exemple . Altres restes de la dictadura són les plaques amb el jou i les fletxes en edificis promocionats per l antic Ministeri de la Vivenda , que es conserven encara tant a Tortosa com a Amposta . Carrers amb noms franquistes Malgrat que la majoria d ajuntaments catalans , un cop arribada la democràcia ,van canviar els noms dels carrers i places que recordaven la dictadura , el cert és que encara se n conserven alguns en molts pobles . El cas més flagrant , als Muntells , un dels pocs municipis que encara conserva un carrer amb el nom de Generalíssim . GODALL té un carrer dedicat a un dels ministres de Franco , Gual Villalbí i Amposta , en té uns quants un dedicat a Julio Ruiz de Alda , cofundador de la Falange Española i a García Morato i García Valiño , aviador i alt comissari franquistes , respectivament . El grup municipal d EA ERC a l Ajuntament d Amposta ha estat el primer a reaccionar , i presentarà en el proper plenari ordinari del mes d abril una moció perquè s eliminin les denominacions i els símbols feixistes del municipi . Els republicans consideren que mantenir plaques i noms de carrers i places que commemoren personatges d ideologies feixistes no correspon a una societat democràtica , segons manifestà el portaveu d ERC , Carles Gonzàlez . ERC vol que el govern es posicioni i es desvinculi completament d aquests símbols del passat .

Godall celebra aquest cap de setmana la segona Festa de l'Oli i l'Espàrrec. En aquesta ocasió, el municipi ha allargat una jornada més la celebració que va inaugurar ahir el godallenc Josep Huerta. Amb aquesta celebració, els godallencs volen donar a conèixer les virtuds nutricionals, terapèutiques i culinàries del seu oli, sobretot el provinent del nou molí, posat en marxa fa poc més de sis mesos per la cooperativa, i també dels espàrrecs.

Desprès de l'èxit de la passada edició de la Festa de l'Oli, en la que va ser visitada per 3.500 persones, Godall està preparant la 2ª Festa de l'Oli i l'Espàrrec, enguany s'ha allargat un dia mes la Festa, així seran els propers dissabte i diumenge, 12 i 13 de Març.
Una de les maneres per donar a conèixer les virtuts nutricionals, terapèutiques i culinàries d'aquest oli d'oliva com a element essencial dins la dieta mediterrània, era, organitzar una festa de l'oli i com a complement l'espàrrec, també típic del nostre terme.
Apart d'organitzar un esmorzar (en productes típics del poble) i hauran diferents activitats, tot per atraure el màxim de gent possible i donar a conèixer el poble i sobretot el nostre estimat oli d'oliva.
La inauguració oficial, serà el proper dia 12 de Març, a les 11 del mati, a càrrec del Sr. Josep Huerta Álvarez, Godallenc de sentiment i gran impulsor del nostres olis, Verge i Verge-Extra. Desprès hi haurà una petita actuació per part de l'Agrupació Musical de Godall i la visita als diferents expositors.
La Cooperativa de Godall fa uns mesos a posat en marxa, amb molt d'esforç de tots els socis (100), un nou molí d'oli, situat al Camí Vell d'Amposta, amb un procés de recepció, molturació, emmagatzematge i envasat més modern, que té com a resultat una major qualitat del producte final "l'oli d'oliva", en les seves dues varietats "Oli d'Oliva Verge" i "Oli d'Oliva Verge Extra".
Per aquest motiu s'està treballant en dues línies separades, una amb un decanter de 75 tn/dia per les olives plegades del terra i un altre de 45 tn/dia per les olives collides al "vol" en xarxes.
Actualment es recull una mitjana de 1.500 tn/campanya d'olives bàsicament del propi terme municipal i dels confortants sent les varietats més implantades en la zona d'influència la Morruda 40%, la Sevillenca 40% i la Farga 20%. Amb una mitjana de 500 tn/campanya d'oli i 60.000 lts. envasats.
L'oli envasat es comercialitza amb el nom "Molí Clapises" dins d'ACOMONT (Agrupació de Cooperatives del Montsià). L'Oli Verge en envasos de plàstic, d'un, dos i cinc litres, l'Oli Verge-Extra, a més en botelles de vidre de 0,750 cc, i en un futur immediat l'Oli Verge-Extra D.O., en botelles de vidre de 0,750 cc.

La consellera d'Educació, Marta Cid, ha entregat al president del Parlament, Ernest Benach el Mapa de llars d'infants de Catalunya 2004-2008, que preveu la creació de 30.000 noves places públiques. D'aquestes, 450 aniran al Montsià, 390 al Baix Ebre, 165 a la Ribera d'Ebre i 120 a la Terra Alta. Aquesta última, malgrat ser la comarca que en rebrà menys, és la que veurà un major increment, ja que passa de les 30 places ja existents a tindre'n 150.
Pel que fa a la comarca del Montsià, passarà de 117 places a 567. Les poblacions de Sant Carles de la Ràpita i Amposta n'aconseguiran 90 més de les que ja tenen, mentre que Sant Jaume d'Enveja i la Sénia, 30 més.
També n'hi ha algunes que, si bé fins ara no en tenien cap, ara en tindran algunes. És el cas d'Alcanar, que en tindrà 60; Ulldecona, amb 45; Santa Bàrbara, amb 30, i Godall i Mas de Barberans en tindran 15 cadascuna.

Carnestoltes ja és aquí. Fins diumenge, els carrers de la majoria de poblacions de les Terres de l Ebre s ompliran de rues, música i, sobretot, molta festa. A GODALL, aquesta tradició (mantinguda fins al temps de la dictadura) continua amb tota la vitalitat que li donen les batalles de farina i el misteri sobre la identitat de les màscares. Enguany, l Ajuntament ha recuperat per aclamació popular la festa del dimarts, suprimida l any passat.
GODALL inicia el Carnaval aquesta mateixa tarda amb una festa infantil. Avui també se celebrarà el primer dels balls de disfresses, que continuaran dissabte, diumenge i dimarts a la nit (tots amb l entrada gratuïta). «Es tracta d una festa que es viu molt, tant si ets de GODALL com visitant. Els GODALLencs elaboren ells mateixos les disfresses i fan participar els forasters de la festa, ja que la tradició mana que les màscares han de traure a ballar els que no van disfressats», comenta l alcalde del municipi, Francesc Miró. Una altra de les peculiaritats del Carnaval de GODALL són les batalles de farina, que tindran lloc demà i dimarts a partir de les cinc de la tarda, a la plaça Major. Una activitat física que s acompanya de cremat i, només demà, també de cóc en sal. Després del cap de setmana, la festa culminarà dimarts amb una paella popular i una nova sessió de ball, per donar pas al dimecres de Cendra.

«Madrid ja ens considera interlocutors vàlids però cal buscar una fórmula legal que ens permetiga treballar millor pel nostre territori». Ho diu Jaume Antich, alcalde d'Ulldecona i secretari de la Taula del Sénia. Encara no és clar quina serà aquesta fórmula jurídica que permetiga institucionalitzar la Taula del Sénia, però ahir el ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla, es va comprometre a trobar-la. Així Sevilla va explicar que es podria crear una mancomunitat, però va preferir no tancar-se en una única possibilitat. «No estem tancats a res i tampoc volem trencar res», va assenyalar per la seua banda el secretari de la Taula del Sénia, que va desvincular la creació d'una mancomunitat o consorci per coordinar l'estratègia dels 20 pobles adherits a la Taula del Sénia de la creació de la futura vegueria de l'Ebre. «No té res a veure una cosa amb l'altra», va afirmar Antich, alhora que va valorar molt positivament les reunions mantingudes amb el president del Senat, Javier Rojo, el secretari d'estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, el ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla, i el d''Indústria, José Montilla. Tots quatre van lloar l'exemple de la Taula del Sénia, on municipis de tres comunitats autònomes han sabut unir-se per defensar els seus interessos.
Els vint municipis que estan adherits a la Taula del Sénia superen els 105.000 habitants i són Alcanar, la Sénia, Ulldecona, Sant Carles de la Ràpita, Godall, Mas de Barberans, la Galera, Santa Bàrbara i Freginals, al Montsià i Vinaròs, Morella, Traiguera, Rossell, Canet, la Jana, Càlig, Cervera, Castell de Cabres, Vallibona i Benicarló, al nord de Castelló. A més cal afegir els divuit pobles de la comarca aragonesa del Matarranya. Pertanyen a diferents grups polítics: independents, socialistes, ERC, CiU i n'hi ha un del PP. Es tracta d'un territori allunyat dels centres neuràlgics de poder i amb un fort dèficit d'infraestructures. Entre les seues reivindicacions hi ha la millora de la carretera de Vinaròs a Tortosa, 45 quilòmetres que pertanyen a tres administracions diferents i que fins ara no s'han coordinat gaire en el seu manteniment, una millor coordinació sanitària. No té sentit enviar veïns d'Alcanar a l'hospital de Tortosa a 40 quilòmetres quan tenen el de Vinaròs a 5. També reclamen la perllongació de l'autovia interior de la Plana dins Catalunya, que paren més trens al seu territori, així com una major coordinació en temes de promoció turística amb projectes com la Via Augusta, les oliveres mil·lenàries, l'art rupestre del litoral mediterrani, o el massís dels Ports.

- El Consell Comarcal del Montsià ja té enllestida la primera fase del projecte per soterrar els contenidors de recollida de brossa als 12 municipis de la comarca. Es tracta d'una iniciativa pionera a Catalunya, ja que la instal·lació de contenidors soterrats s'ha fet només a alguns municipis puntuals i sovint per motius d'estètica. Per contra, al Montsià, amb el soterrament dels contenidors es pretén, sobretot, abaratir costos i incentivar la recollida selectiva a la comarca, ja que en un mateix punt es concentraran els diferents tipus de contenidors: fracció orgànica, paper, vidre, envasos i rebuig. En total se'n posaran 900.
La primera fase del projecte afecta els municipis més petits de la comarca -Freginals, Godall, la Galera, Mas de Barberans i Masdenverge- i té un pressupost d'un milió d'euros. En aquests municipis es distribuiran uns 120 contenidors agrupats en 24 àrees diferents, intentant que els usuaris no hagen de recórrer més de 150 metres per tirar la brossa. L'objectiu del Consell a l'hora d'impulsar aquest ambiciós projecte és incentivar encara més la recollida selectiva. Ho explica Mercè Mariano, tècnica del Consorci de Residus del Consell Comarcal, que assenyala que en concentrar en un mateix punt els cinc tipus de contenidors que actualment es fan servir -fracció orgànica, vidre, paper, envasos i rebuig- «estàs facilitant a l'usuari que recicle», diu. «El que també pretenem és abaratir costos», afirma Josep Aragonés, director del Consorci, assenyalant que com que els contenidors tindran més capacitat -de 3.000 a 5.000 litres- no serà necessari fer la recollida de la brossa diàriament. Altres avantatges són l'eliminació d'olors, la desaparició d'horaris per tirar la brossa i l'eliminació de la mobilitat dels contenidors, un tema important en una zona ventosa com és el Montsià. La instal·lació d'aquests primers contenidors soterrats als municipis petits del Montsià es farà a partir del 2006, ja que tot i les negociacions del Consell, el govern català no ha avançat el milió d'euros del PUOSC amb el qual s'ha de finançar la primera fase. Així ho va explicar el president comarcal, Miquel Alonso, que va assenyalar que ara les gestions del Consell se centren a buscar finançament per a la segona fase, que afectaria els municipis grans i costaria 5 milions d'euros -500.000 podrien arribar del Ministeri d'Administracions Públiques.