Alresoft on line

  El portal d'internet veterÓ i en catalÓ
 

 

 

 

Inici                   
Correu gratu´t        
Disseny Web        
Illes Balears        
Franja Ponent        
Andorra        
L'Alguer        
Llengua catalana        
Hist˛ria Catalunya        
Literatura catalana        
Cerca informaciˇ        
Servei wap        
Missatges a m˛bils        
Correu gratu´t        
Esports        
Televisiˇ als Pa´sos Catalans        
La rÓdio en directe        
Humor lliure        
L'hor˛scop        
Cinema en catalÓ        
Buscar feina        
Traductor catalÓ        
PolÝtica catalana        
El temps        
Programari en catalÓ        
Xat        
Educaciˇ a Catalunya        
Correu gratu´t        
El portal
Cronologia
Perfil del visitant
Hist˛ria del portal
QuŔ Ús Alresoft?
Serveis
Contacta
Oferta
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
IRcap 7.2 DescÓrrega de l'X-CRiPt en catalÓ X-CRiPt 5.1 MeSsiEs 6 Phanatic 5
 
 
  La hist˛ria de Catalunya
 

 

La hist˛ria de Catalunya

Hist˛ria a Alresoft on line

  PaleolÝtic

    El paleolÝtic, que constitueix casi el 99% del registre arqueol˛gic mundial, va ser subdividit en tres grans fases successives: paleolÝtic inferior, paleolÝtic mig i paleolÝtic superior.

            - El paleolÝtic inferior cobreix un gran perÝode que s'inicia amb els primers ˙tils lÝtics reconeixibles trobats en jaciments d'Eti˛pia, fa uns 2'5 milions d'anys. No obstant, els primers Ússers humans van deure haber usat ˙tils molt abans d'aquesta data. Els que varen ser fabricats amb materials orgÓnics s'han desintegrat i els de pedra sense traballar sˇn irreconeixibles com instruments. Els ˙tils tallats a partir de pedres sˇn els ˙nics que permeten ser reconeguts com a tals. Els intruments lÝtics mÚs simples reben el nom de  choppers (cants treballats monofacials) i chopping tools (cants bifacials) que constitueixen la denominada cultura dels cants treballats, pr˛pia de l'Homo habilis. Van Ússer tallats mitjanšant percutors amb la intencionalitat de crear una sŔrie d'˙tils rudimentÓris apuntats o amb fils per una sola cara, fets servir sempre per tallar o perforar. De vegades es denominen instruments olduvainenses, per els trobaments del coll d'Olduvai (TanzÓnia), on es varen descobrir nombroses restes de presŔncia humana que constituien els testimonis de la tecnologia mÚs antiga i duradera de la humanitat, ja que varen permandre en ˙s durant milions d'anys. El fil d'un ˙til de sÝlex Ús extremadament xocant; es pot trencar, per˛ a la seva vegada pot ser retallat  simplement reemplašat fÓcilment per un altre instrument, donada la disponabilitat de pedra apropiada. El segŘent pas va ser el tallat de bifases, treballant blocs seleccionats de pedra per cares fins a donar-li la forma desitjada, en ocasions molt sofisticades, com la del bifaš simŔtric i piriforme, trobat en grans quantitats en el Vell Mˇn, que va ser probablement un instrument de multi˙sos (presentava un llarg fil puntiagut i tallant i un extrem engrosat a mode de cap de martell). Aquests bifases van fer la seva apariciˇ durant l'existŔncia de l'Homo erectus (abanpassat directe de l'Homo sapiens), del que se n'han trobat restes des del sud d'└frica fins el sud-est asiÓtic i que abarca un perÝode iniciat fa 1'8 milions d'anys i que es va extendre fins fa uns pocs centenars de milions d'anys Els bifases deuen ser, per tant, uns ˙tils prÓcticos i eficients. L'achelense va constitu´r una de les etapes mÚs importants del paleolÝtic inferior, encara que una etapa uniforme. Va rebre tal nom del jaciment de Saint-Acheul (nord de Franša), caracteritzat per la presŔncia de bifases. La denominada tŔcnica levallois va suposar una notable avanšada; va aparŔixer en diferents indrets i dates durant aquest perÝode, probablement de forma espontÓnea i no per aculturaciˇ. Es va denominar aixÝ per el jaciment hom˛nim localitzat a Franša. Aquesta tŔcnica consistia en traballar un nucli de sÝliex de gra fi, de tal manera que s'obtingueren gragments denominats lasques, grans, planes i amb fils tallants i xocants. El paleolÝtic inferior va comenšar a Europa a inicis del quaternari i va finalitzar amb l'apariciˇ de l'home de Neandertal fa 120.000 anys.

           - El paleolÝtic mig Ús un perÝode mal definit que va comenšar en diferents dates segons les zones. EstÓ identificada amb l'anomenat tecnocomplex musteriense (nom derivat de l'abric rocˇs de Le Moustier, al sud-oest d'└sia), que es va extendre des de fa 180.000 fins fa 40.000 anys, i va coincidir Ómpliament amb la presŔncia dels neandertals. El musteriense es va caracteritzar per el desenvolupament i perfeccionament dels ˙tils ja coneguts, els quals varen redu´r el seu tamany, i la fabricaciˇ d'objectes sobre lasques: puntes, raderes i bifases. Aquest perÝode es denominat a └frica edat mitjana de pedra i abarca des de fa 150.000 anys fins fa 30.000 anys. En aquest continent no s'han localitzat bifases perý sÝ s'han trobat ensamblats diversos ˙tils de petit tamany, denominats microlits. Alguns d'aquests ensamblatjes estÓn associats a restes d'humans anat˛micament moderns.
            - El paleolÝtic superior europeu correspon ja a la presŔncia de l'ome modern i estÓ associat a una Ómplia varietat d'˙tils de pedra, os, cornamenta i marfil, incluits propulsors, arpons i agulles. L'utillatge lÝtic d'aquest perÝode comprŔn una extensa varietat d'instruments molt especialitzats realitzats principalment sobre fulles i lÓmines. El paleolÝtic superior a Europa estÓ dividit en tres grans etapes: l'Etapa └uricai la perigordiense; el solutrense i el magdaliense. A Catalunya no se n'hi observen gaires; en canvi, en el sur d'EuropaEn el sur de Europa, durant el solutrense, es varen fabricar puntes planes i primes en forma de fulla treballades per cares. En l'hemismeri nord, el paleolÝtic superior es va acabar fa uns 10.500 anys amb la fi de la desglašada. A └frica aquest perÝode rep el nom d'Etat de pedra final i es va extendre fins l'Edat dels metalls o inclus fins a temps hist˛rics, incorporant-se d'aquesta manera al que s'en diu el Vell Mˇn es denominia NeolÝtic. A AmŔrica, l'etapa mÚs antiga de presŔncia humana es anomenada perÝode paleoindi, que va iniciar-se fa 15.000 anys (alguns autors remonten el seu inici fins fa uns 50.000) i va concloure fins el 5000 a.C. aproximadament. EstÓ caracteritzat per una sŔrie de puntes cuidadosament tallades en pedra com les puntes Clovis i Folsom en el nord i les puntes de cua de peix en el sud.

            AixÝ doncs, les caracterÝstiques principals del PaleolÝtic sˇn aquestes:

i.bmp (3310 bytes) Els Ússers humans eren n˛mades, vol dir que no tenien domicili fix, cada poc temps tenien una llar nova.
i.bmp (3310 bytes) Vivien de la caša i de la pesca.
i.bmp (3310 bytes) Es vestien en pells d'animals.
i.bmp (3310 bytes) Vivien en coves, generalment al costat dels rius.
i.bmp (3310 bytes) Vivien en tribus (20, 30 persones).
i.bmp (3310 bytes) La vida era molt curta (30 - 40 anys).
i.bmp (3310 bytes) Eren politeistes. Vol dir que creien en molts dÚus.
i.bmp (3310 bytes) Hi havia molta mortalitat infantil.
i.bmp (3310 bytes) VÓren descobrir el foc.
i.bmp (3310 bytes) PintÓven les coves dels animals que cašaven.

Endarrere 

 

 

 

 

 

 Correu gratu´t
Accedeix al servei
 Directori d'interŔs

* Webs interessants

 'Scripts' en catalÓ

IRcap 7.2 catalÓ
X-CRiPt 5.1 catalÓ
MeSsiEs 6 catalÓ
Phanatic 5 catalÓ

 Altres idiomes

English
Deutsch
Italiano
Castellano
Franšois
Portuguŕs
Euskara
Galego
AranÚs

 F˛rums

Pa´sos Catalans
Compra-venda
Relacions-lligar
Dubtes Linux

 Xats

Catalanisme
Ajuda en general TemÓtica Linux

 Altres recursos en catalÓ

Windows XP catalÓ
MSN Messenger
Programari catalÓ

 Serveis diversos

Llibre de visites
Enllašos d'interŔs

 Contacta i altres

Escriu al portal   Actualitzaciˇ

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  Alresoft 1997-2003. Alresoft Ús una marca registrada.
Actualitzaciˇ: Dimarts, 20 de juny de 2003 | Fonts d'informaciˇ  | Any: VII