La formació del Delta

Aspectes físics i geològics

La formació del Delta és producte de les condicions adequades: un riu prou cabalós com l'Ebre, que arrossega els al·luvions d'una extensa conca, i un mar relativament tranquil com el Mediterrani, amb una zona litoral de gran plataforma continental.

La distribució dels sediments -sorres, argiles i llims- i l'abundància i salinitat d'aigües dolces, salades i salobres, ja siguin freàtiques o superficials, configuren un mosaic de condicions físiques diferents que ocasionen una gran variació d'ambients i ecosistemes.

A aquestes condicions naturals, cal afegir-hi  la influència de l'home creant ambients humanitzats com les salines i, especialment, els arrossars, que inunden amb aigua dolça el 80% de la plana deltaica a l'estiu i en modifiquen la dinàmica hidrològica.

Evolució històrica del Delta

L'origen dels dipòsits deltaics data de la darrera glaciació (Wurm) fa uns 20.000 anys, amb l'ascens eustàtic del nivell del mar.

El creixement del Delta sembla que ha presentat històricament diferents fronts d'avançament sobre el mar, un en direcció sud, que es desenvolupà fins al segle VI, i un altre en direcció nord, que va avançar des del segle X fins al XVII. El darrer front es va desenvolupar en direcció est fins l'inici del segle XX, concretament els anys 30, en què es trencà la gola nord i es formà el Galatxo, que és l'actual desembocadura funcional.

Les badies i les llacunes es comencen a formar durant el segle X i es desenvolupen especialment entre els segles XV i XVIII, en què la plana deltaica creix de manera important, potser a causa de les desforestacions que es produeixen en la conca.

	Des del 2.000 aC fins al segle VI, el Delta es comença a formar, primer omplint l'estuari del riu i després avançant dins del mar en direcció sud-est.
	Al segle X el Delta obre una nova desembocadura en direcció nord.
	El 1580 el Delta ha crescut cap al nord-est, mentre que cap al sud es tanca l'anterior desembocadura i comença a créixer ràpidament la Punta de la Banya.
	El 1700 el Delta continua creixent cap al nord-est,  tot i obrir-se una nova desembocadura a l'est.
	El 1749 es tanquen les goles del nord i el Delta avança cap a l'est reforçant la nova desembocadura.
	El 1925 ja trobem un Delta semblant a l'actual, amb les puntes ben formades i la desembocadura molt avançada a l'est. Les actuals llacunes de l'Encanyissada i la Tancada se separen.
	El 1990 ja es veu el Delta actual, en què s'obre l'actual desembocadura - el Galatxo - i es tanca l'anterior , i això ocasiona una erosió de la punta est del Delta.
	Com serà el Delta el 2025?

En l'actualitat la falta de cabal sòlid en forma de sediments que experimenta l'Ebre, a causa dels embassaments construïts al llarg del segle XX, explica la regressió que experimenta el litoral del Delta, així com la subsidència o enfonsament de la plana deltaica per sota del nivell del mar.

Si, a més, tenim en compte les previsions de l'augment del nivell de mar com a conseqüència del canvi climàtic, el futur del Delta de l'Ebre és, si més no, incert.