DOCUMENTS1

                                    
FESTES DE NADAL



LES FESTES DE NADAL Davant l'agressió publicitària i consumista que reben els nostres alumnes a l'època de Nadal i tenint en compte els valors que creiem que l'escola ha de fomentar, des del Seminari d'Educadió per la Pau, us volem oferir una sèrie de propostes didàctiques per cicles, encaminades a una reflexió crítica dels alumnes enfront les campanyes consumistes dels mitjans de comunicació i de la societat en general. Pensem que des d'una visió educativa i solidària cal fer una opció per l'austeritat davant del malversament i l'abundància que eduquen negativament i amaguen l'autèntic esperit que tots volem que tingui el Nadal.


TEMA: Les Festes de Nadal: reflexionem amb els alumnes. CICLE: Educació infantil P-3. OBJECTIUS: Fer reflexionar als nens de la importància que podem tenir les persones, grans i petits, a l'hora de relacionar-nos i viure al costat dels altres. VALORS A TREBALLAR: Amistat i l'ajuda i solidaritat amb els altres. RECURSOS PER TREBALLAR AQUESTS VALORS: un joc i un conte. METODOLOGIA: En el joc treballem l'individu com a part del gran grup. El conte l'explicarem amb unes làmines que tinguin els dibuixos del conte com a suport visual i després farem una conversa del tema que treballem. ACTIVITATS: JOC:Jo vull ser amic de... El joc té com a finalitat formar una cadena amb tots els nens i les nenes de la classe de manera que ningú se senti a fora. Algú de la classe, per exemple Marc diu: el meu amic és Miquel, el va a buscar i es donen les mans. Després Marc i Miquel agafats de la mà van a buscar a un amic o una amiga de'n Miquel i també l'agafen per la mà, i així tots tres, van a buscar un amic o a una amiga de l'últim que han agafat, de manera que poc a poc vagin quedant tots els nens i les nenes de la classe inclosos a la cadena. CONTE: EL COLOM I LA FORMIGA . Una vegada hi havia un colom molt blanc que es passejava a la vora d'un rierol. L'aigua del rierol era neta, clara... Fins i tot es podien comptar les pedres rodones que hi havia al fons. El colom com que tenia molta set, s'abocà sobre l'aigua per beure. Va ficar el bec a dins i després aixecà el cap enlaire per empassar-se l'aigua. Hi havia una formigueta molt negra. S'estava passejant per l'altra banda del rierol i com que també tenia set, ella que si, es va enfilar en un bri d'herba que creixia prop de l'aigua, per poder veure millor... però amb tan mala sort que va caure a dins. I el rierol que baixava amb molta força se l'emportà lluny, lluny de la vora. La formigueta va provar de nedar, fent anar de pressa, de pressa les potes però l'aigua corria amb massa empenta i la formigueta no podia fer res. Sort que el colom veié la formiga que estava a punt d'ofegar-se. - Pobrissona! -es va dir-. L'ajudaré a sortir de l'aigua. Però, com ho faré? Si l'agafo amb el bec tan gros que tinc, li faré mal. Ah! Ja ho sé, li acostaré un bri d'herba. Podrà enfilar-s'hi i tornar així cap a terra. I ell que si, arrenca un bri d'herba verda i el llença molt a la vora de la formiga. El bri era molt llarg i tocava d'un costat la riba del rierol. La formiga s'hi enfilà i va córrer per sobre fins que arribà a terra. Llavors s'eixuga les potes ben eixugades, i va anar a donar les gràcies a l'amable colom. La formiga estava molt contenta, i el colom també perquè havia salvat la vida a la formigueta. Es van dir adéu i cadascú se'n tornà a casa seva, la formiga cap al formiguer i el colom al colomar. Però... vet aquí que mentre la formiga se n'anava cap al seu formiguer va veure un home que venia per la vora del rierol. Era un caçador. Duia una escopeta, penjada a l'espatlla, per matar ocells. El caçador va veure el colom i ell que si, agafa l'escopeta i es prepara a disparar. -Noi -va pensar-. Que bé! Ja tinc carn per poder menjar demà amb l'arròs. Però la formiga veia el caçador i veia l'escopeta a punt de disparar. -Ui! -es va dir-. Cal fer alguna cosa perquè el caçador no mati el meu amic. Corrents va anar cap a la vora de l'home, s'enfilà al seu peu i el picà ben fort al dit gros.L'home va fer un crit: Aiii! i tombà el cap per veure qui l'havia picat tan fort. Vinga mirar i torna a mirar, però no va veure res.La formiga era molt petita i a més es va amagar per sota l'herba. Però el colom en sentir el crit, va adonar-se del caçador i se'n volà cel amunt, amunt, fins que es va perdre de vista. I quan el caçador va voler disparar ja no el va veure en lloc. Conversa del conte: -Quins animals surten al conte? -Què li passa a la formiga? -L'ajuda el colom? -Per poder sortir de l'aigua li dóna un bri d'herba o un flotador? -Estava contenta la formiga perquè el colom l'havia ajudada? -I el colom per haver salvat la formiga? -La formiga, a la vora del riu veu un home, era un caçador o un bomber? -Volia caçar al colom? -Qui el va salvar al colom? -Que li va picar la formiga al caçador, el nas o el dit del peu? -Es va poder escapar el colom? -Ja veieu que si la formigueta no hagués picat el dit del peu al caçador, el colom no hagués pogut fugir. -La formigueta com és gran o petita? -Encara que una formiga sigui petita pot ajudar els altres, com també ho podeu fer vosaltres, que sent petits podeu ajudar els grans. AVALUACIÓ: a) Avaluació dels nens: b) Avaluació de l'experiència:

TEMA: Les festes de Nadal: reflexionem amb els alumnes. CICLE: Educació infantil. P-4. OBJECTIUS: Fer reflexionar als nens de la importància que podem tenir les persones, grans i petits, a l'hora de relacionar-nos i viure al costat dels altres. VALORS A TREBALLAR: Amistat. RECURS PER TREBALLAR AQUESTS VALORS: El conte "Història d'un arbre". METODOLOGIA: Explicarem el conte amb les làmines com a suport visual,i un cop l'haguem explicat parlarem amb els nens del que ens comunica el conte. ACTIVITATS: HISTÒRIA D'UN ARBRE Quan jo era jovenet aquesta carretera, vora la qual m'estic, era un camí tranquil. De tant en tant passava alguna bicicleta o algun carro. Ara és més transitada. L'han eixamplada una mica i l'han asfaltada. Hi passen motos, cotxes, algun camió, alguna bicicleta com abans, i l'autobús que va i ve de la Jonquera. Amb el pas dels anys he anat fent molts amics. I tot i que estic arrelat aquí i no em puc moure, els amics em vénen a veure: pardals, sargantanes, gotes de pluja, volves de neu, escarabats, rossinyols, marietes... Hi va haver una temporada que cada tarda venia el mateix gos a fer el pipí a la meva soca. Èrem bons amics i de tant en tant s'ajeia a la meva ombra. Un dia mentre el gos jeia vaig veure que per la carretera s'acostava un home amb una destral. Era un empleat de l'ajuntament. Duia gorra i uniforme. Venia a tallar-me. Volien fer passar una línia d'alta tensió per allà on jo vivia. El meu amic el gos es va posar a bordar com un boig quan va veure l'home de la destral i l'uniforme. Va bordar i va bordar fins que va aconseguir espantar l'home de l'ajuntament que va fugir cames ajudeu-me. Però un altre dia va tornar a venir a tallar-me. Aquell cop venia acompanyat de tres homes més, també amb uniformes i destrals. Jo vaig pensar que estava perdut perquè el meu amic el gos no hi era, ni ell ni ningú que pogués ajudar-me! Anava equivocat. Sí que hi havia algú: el meu amic el núvol! Quan anaven a clavar-me el primer cop de destral, el núvol va fer ploure i tot ell, fet una fúria, es va desfer en trons, llamps i pedregada. De sobte un d'aquells llamps va anar a caure a la vora meu. Tots quatre homes van fugir corrents i l'ajuntament degué pensar que un lloc on queien llamps no era pas bo per fer-hi passar cap línia d'alta tensió. Mai més ningú de l'ajuntament, ni d'enlloc, no m'ha volgut tallar. I jo he procurat créixer alt i ufanós perquè els meus amics m'estimin i entenguin que jo també els estimo. Conversa del conte: - Qui és el protagonista d'aquest conte? - I els seus amics, qui són? - Vosaltres en teniu d'amics? - Qui són els vostres amics? (Se'ls pot fer la pregunta un a un) - Els vostres amics són nenes i nenes, però en teniu d'altres? - Qui sap que li volien fer a l'arbre del conte? - Qui el va ajudar? - Quins amics el van ajudar? - Vosaltres sou amics del sol? - I dels núvols? - I dels animals? - Sou amics de les plantes i dels arbres? Després de la conversa els nens poden fer un dibuix dels seus amics. AVALUACIÓ: a) Avaluació dels nens: b) Avaluació de l'experiència:

CICLE: Educació infantil. P-5. VALORS A TREBALLAR: Amistat i ajut als altres, enfocament no consumista del viure de cada dia. OBJECTIUS: Fer reflexionar als nens de la importància que podem tenir les persones, grans i petits, a l'hora de relacionar-nos i viure al costat dels altres. RECURSOS PER TREBALLAR AQUESTS VALORS: una dramatització i un conte. METODOLOGIA: Per treballar la dramatització cal que siguin 3 nens, dos són els nens i l'altre serà la mare. El conte el treballem amb una làmina-mural que tingui els dibuixos i després farem una conversa. ACTIVITATS: EL CONTE DEL CARGOL Hi havia una vegada un cargol que volia saber on vivia el sol, i va començar a buscar el forat d'on sortia i aquell on s'amagava. I buscant el forat d'on surt el sol va anar caminant dies i nits i dies... El cargol després d'haver caminat molts dies i moltes nits, de tant arrossegar la panxa per terra li va venir un mal de ventre molt fort, i per fer-se'l passar, va buscar una herbeta de poliol per poder-se curar. El cargol troba l'herba de poliol i la vol arrencar; però estira, estira i no la pot arrencar. Amb això arriba l'escarabat i diu: - ¿Què fas, cargol? I el cargol contesta: - Vull arrencar l'herba de poliol per curar-me el mal de ventre que he agafat de tant caminar anant a buscar el forat d'on surt el sol. L'escarabat s'ofereix a ajudar-lo. L'escarabat es posa darrere del cargol i l'ajuda a estirar l'herba del poliol; però no poden. Aleshores arriba la granota i els pregunta: - ¿Què feu tant enfeinats? I l'escarabat contesta: - Ajudo el cargol a arrencar l'herba del poliol; li ha vingut un mal de ventre anant a veure d'on surt el sol. I la granota contesta: - Jo us ajudaré. Es posen a estirar però no poden arrencar l'herba. Arriba l'esquirol i els pregunta: - ¿Què feu tant enfeinats? I l'escarabat i la granota contesten tot cantant: - Ajudem el cargol a arrencar l'herba; ajudem el cargol a arrencar l'herba de poliol. Li ha vingut molt mal de ventre anant a veure d'on surt el sol. L'esquirol el diu: - Jo us ajudaré. I s'agafa a la granota i la granota a l'escarabat, l'escarabat al cargol i el cargol a l'herba de poliol, i van estirant. El conill, en arribar on es troben els animals, els pregunta: - ¿Què feu tan enfeinats? I l'escarabat, la granota i l'esquirol contesten tot cantant la cançó: "Ajuden el cargol a arrencar l'herba..." I el conill diu: - Jo us ajudaré. S'agafa a l'esquirol, l'esquirol a la granota, la granota a l'escarabat, l'escarabat al cargol i el cargol a l'herba de poliol, i estiren, estiren; però l'herba de poliol no es deixa arrencar. Arriba un gat i els pregunta: - ¿Què feu tan enfeinats? I tots contesten cantant: - "Ajudem el cargol..." I el gat el diu: - Jo us ajudaré. I s'agafa a la cua del conill, el conill a la del esquirol, l'esquirol a la granota, la granota a l'escarabat, l'escarabat al cargol, el cargol a l'herba de poliol, i estiren, estiren; però l'herba de poliol no es vol deixar arrencar... Aleshores s'acosta un ruc... El ruc en veure'ls tan enfeinats estirant, els diu: - ¿Què feu? I tots contesten cantant: - "Ajudem..." I el ruc els diu: - Jo també us ajudaré. I s'agafa a la cua del gat i tots es posen a estirar; però l'herba de poliol no es vol arrencar. Després s'acosta un bou i els diu: - ¿Què feu tan enfeinats? I tots contesten cantant la cançó: - "Ajudem..." El bou els diu: - Jo també us ajudaré. I s'agafa a la cua del ruc, el ruc a la cua del gat, el gat a la del conill, el conill a la de l'esquirol, l'esquirol a la granota, la granota a l'escarabat, l'escarabat al cargol i el cargol a l'herba de poliol; i estiren, i estiren... ...i tant i tant van estirar, que l'herba de poliol van arrencar i tots van caure a terra desmanegats, menys el gat... i aquest conte s'ha acabat. Conversa del conte: - Qui és el protagonista del conte? - Què buscava? - Què li va passar? - Com es diu l'herba que buscava el cargol? - Qui el va ajudar a arrencar-la? - Ho van aconseguir? - Qui va arribar després? Els va ajudar? - Van aconseguir arrencar-la? - Quins animals van venir més? - Tots els van ajudar? - Quan tu no pots fer una cosa, o no et surt bé, qui t'ajuda? - T'agrada que t'ajudin? - Has ajudat alguna vegada a un amic teu o als teus pares? - Com? - Aquest cargol ha aconseguit arrencar l'herba perquè l'han ajudat, sol no hagués pogut fer-ho. - Quina cançó cantaven els animals? - Estaven contents de poder ajudar el cargol? Després de la conversa es pot fer un dibuix del conte, de manera que els nens puguin plasmar-hi el que han viscut del conte, allò que realment els ha arribat. Dramatització: "Un nen que mira molt la "tele", li demana a la mare una joguina, després una altra... i així fins que en té tantes que no sap a que jugar i s'aborreix. Un dia anaven de passeig amb la mare i veu un nen que jugava molt content a fer carreteres a la sorra i tenia un cotxe que corria per les carreteres. Li pregunta: -Què fas? -Jugo. -A què? -Mira tinc un pàrking que m'he construït jo i ara estic fent les carreteres. -Em deixes jugar? -Si. Juguen una estona i quan se'n van el nen li diu a la seva mare: -Hem jugat molt bé. M'agrada més el pàrking i les carreteres que Jordi s'ha construït que les joguines que jo tinc". AVALUACIÓ: a) Avaluació dels nens: b) Avaluació de l'experiència:

TEMA: Les festes de Nadal: reflexionem amb els alumnes. CICLE: Inicial. OBJECTIUS: - Habituar els nens a seleccionar les deixalles, assabentant-los del seu reciclatge. - Aprofitar al màxim els elements que en ofereix la natura. VALORS QUE ES TREBALLEN: Respectar la natura i evitar l'excessiu consumisme. RECURSOS PER TREBALLAR AQUESTS VALORS: El conte "Res no es perd". METODOLOGIA: Treball oral en gran grup. ACTIVITATS SUGGERIDES:- Representació i vivència del conte. -Recollida de paper, plàstic, vidre,.. per a portar-ho tot als respectius contenidors. AVALUACIÓ: a) dels nens: avaluar, sobretot el seu interès. b) de l'experiència. CONTE: RES NO ES PERD Es el temps en què els ocells perden les plomes. I en Becbrú es posa de malhumor. - Les que ens surten després són molt més boniques -li diu en Plumfli. Però ell segueix emmurriat. Tot passejant, la marieta troba les plomes que perden els ocells. - Que boniques!- pensa- què en podria fer?... Potser ...Un vestit?. - Oh! Ets tu de debò? -diu la formiga. - Es clar -fa la marieta, satisfeta. - Veniu, correu -diu la formiga als seus companys- ja veureu quina sorpresa! - Ei!, marieta, on ets? -crida la formiga. - Em cridaves? -diu ella. I surt de darrera un arbre, caminant majestuosament. Tots els animalons es queden bocabadats en veure-la tant guarnida. Tot d'una arriben els ocells. - Què és això, que feu teatre? - Però... si són les plomes! -s'enrabia en Becbrú. - Eren les teves plomes -diu en Plumfli. - I què! Amb quin dret ... - No siguis beneit! No veus que tu no en pots fer res!. En Plumfli té raó. I, ben mirat, si serveixen per alguna cosa, potser no és tan trist perdre-les. - Me'n dónes alguna a mi? -diu la formiga. - Jo també em vull disfressar! - diu el centpeus. Uns es disfressen i els altres s'ho miren. Fan una bona gresca. I representen personatges. Gairebé com en una autèntica obra de teatre. ... I aquí s'acaba la història.

TEMA:Les festes de Nadal: Reflexionem amb els alumnes. CICLE: Mitjà OBJECTIUS: .Comparar l'excessiu consum que es fa durant les festes de Nadal amb les necessitats reals. .Reflexionar com en la pròpia escola, població o societat en general coexisteixen grups de persones amb un poder adquisitiu de vegades oposat. .Relacionar la reflexió a què es fa referència en l'objectiu anterior amb la diferència entre països rics i països pobres econòmicament. .Fomentar la solidaritat i potenciar l'esperit crític davant del consum i de la publicitat que el provoca. VALORS QUE ES TREBALLEN: .El consumisme com a consum excessiu i innecessari. .L'esperit crític davant el "comprar per comprar". .La publicitat com a eina utilitzada per uns especialistes, la feina dels quals consisteix en fer-nos veure la necessitat d'un producte (que no sempre ho és) i sobretot, que el comprem. .El sexisme com a valor potenciat per molts fabricants de joguines. RECURSOS PER A TREBALLAR AQUESTS VALORS: .Publicitat sobre les joguines (recollir material de televisió i premsa) .Materials diversos per a la fabricació de joguines. METODOLOGIA: .Jocs de rol i de simulació .Reflexió en petits grups i posterior posada en comú .Cal tenir en compte que a començaments del cicle mitjà molts nens i nenes encara creuen en els Reis, mentre que d'altres no. Cada mestre/a ha de tenir molt clara la seva postura davant d'aquest tema. Nosaltres ens inclinem a mantenir la "mentida" mentre se la creguin, però creiem que és cada mestre/a qui té l'última paraula. ACTIVITATS SUGGERIDES: 1-Treball d'observació del material de propaganda: .El llenguatge, les frases, com varia segons a qui va dirigit, com aquest llenguatge indueix a la compra,... .A qui va dirigit l'anunci? En què es nota? .Fer classificacions de joguines. 2-Joc de les ulleres (descrit al dossier d'Educació per la Pau del nostre Seminari) .Des de la vessant optimista: Buscar les qualitats de cada joguina. .Des de la vessant crítica: Comparar les qualitats que li hem trobat amb les que ens fan veure a l'anunci; Contrastar l'anunci amb la realitat. 3-Comparar preus .Reflexionar sobre si tothom pot comprar-les, què passa en les famílies que no poden. (En aquesta activitat cal tenir molt en compte la creença o no dels nens i nenes en els Reis Mags, ja que aquesta circumstància ens variarà molt el desenvolupament de l'activitat). .Podem provocar aquesta reflexió a través d'un joc de rol en què es representin les diferents famílies. També es pot fer amb diferents països, i veure què passa en els països on no tenen ni per menjar. Com a resultat d'aquesta reflexió cal que surti la necessitat de ser més solidaris. 4-Reflexió en grup i posterior posada en comú sobre: .Hi ha d'haver joguines per a nens i joguines per a nenes? Les feines de les dones són menys importants? Cal "ser home" per ser capaç d'aprendre certes coses? .És interessant aprendre a matar? És necessari que trepitgem els altres per poder tenir èxit a la vida? O potser és millor col.laborar? 5-Treball de plàstica: construcció d'una joguina. .Individual o en grup .Un cop construïda pot ser per prendre a casa, per deixar a la classe o per oferir-la a alguna entitat. .Es poden construir jocs de taula, titelles,... .Procés: -Elecció de l'objecte a construir -Fer-ne un esquema: dibuix material mesures procés d'elaboració -Recollir material -Construcció de la joguina -Jugar-hi La construcció d'aquesta joguina, a més de la seva utilitat com a treball de plàstica, s'ha d'aprofitar per reflexionar sobre la diferència entre el valor i el preu de les coses. AVALUACIÓ: a) dels nens i nenes .Tot i que el treball sobre valors no es pot avaluar de manera immediata, sinó que els resultats s'observen a llarg termini, potser seria possible observar si hi ha hagut algun canvi d'actitud a l'hora de demanar les joguines per Nadal o Reis. Per això caldria fer un sondeig previ sobre les intencions dels nens i nenes i comparar-lo amb les peticions finals. També seria interessant observar si la reflexió treballada a classe arriba a les famílies. b) de l'experiència TORNAR AL MENÚ ANTERIOR