Aquests són alguns dels textos fonamentals per a tot educador que vulgui seguir les pautes de l'educació per la pau. Anirem posant nous títols més endavant. Si vols pots enviar-nos referènices a la nostra bústia electrònica.

Tot i que la bibliografia sobre l'Educació per la Pau tendeix a sorgir i créixer en èpoques de conflictes bèl.lics i notícies de forta transcendència informativa en els mitjans de comunicació de masses -Guerra del Golf, conflicte als Balcans, referèndum sobre l'OTAN..., - cal pensar que la paues construeix dia a dia, amb la reflexió crítica, la denúncia i, si cal, ambl'acció social de les situacions de injustícia i desigualtat, que , a la fi, són les generadores dels estats de guerra. Per això hem inclòs en aquesta bibliografia obres de reflexió personal i crítica sobre diferents temes que, aparentment, poden semblar allunyats del que ens ocupa, però que creiem fonamentals per a la formació del docent en la reflexió crítica del fet educatiu.

S'ha intentat fer una mínima classificació de les obres seguint la temàtica principal que tracten. Tot i així és molt probable que més d'un títol hagués de pertànyer a diferents apartats. Segur que pot ser així. Segurament deixem obres al tinter. Ni de lluny és descortesia. Tampoc oblit. L'enorme quantitat de treballs que sorgeixen cada dia superen les nostres minses capacitats de llegir-ho tot. D'altres vegades simplement desconeixem la publicació de l'obra que hauria de figurar aquí. Demanem disculpes des d'aquí alhora que us convidem a fer-nos avinent qualsevol material que cregueu important per al tema.

TEXTOS BÀSICS

AJUNTAMENT DE BARCELONA (1991): Per a la Pau: llibres, revistes i cançons. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Recull de materials i bibliografia sobre l'Educació per la Pau.

CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JUVENIL (1992): Educació per la pau. Bibliografia. Barcelona. Ed. Generalitat de Catalunya. Impressionant recull bibliogràfic amb centenars de referències sobre el tema que podem trobar en el Centre de Documentació Juvenil

EDUCACIÓ PER LA PAU BASTIDA, A. (1994): Desaprendre la guerra. Barcelona. Ed. Icària. L'autora, seguint el discurs de la conferència publicada en aquest mateix dossier, presenta un detallat i amè estudi sobre el tractament de la guerra en l'àrea de Ciències Socials, de com aquest tractament ha estat al servei de mòbils bèl.lics a més d'aportar alternatives d'acord amb l'Educació per la Pau.

EIBL-EIBESFELDT, I.(1987): Guerra y Paz. Barcelona: Salvat. Llibre amè en el que aquest zoòleg i filòsof austríac de reconegut prestigi examina des d'una perspectiva etnogràfica la pau i la guerra en
diverses cultures.

GALTUNG, J. (1981b): "Hacia una definición de las investigaciones sobre la paz". a UNESCO: Investigación sobre la paz. Tendencias recientes y repertorio mundial. París: UNESCO. També a MONCLÚS, A.(Comp) (1987): Educación para la Paz. Madrid: Cruz Roja Española. Article base en el que s'expliciten els fonaments del corrent Investigació per la Pau, iniciat per l'autor i, a l'actualitat un dels més representatius i progressistes.

GALTUNG, J. (1985): Sobre la Paz. Barcelona: Fontmara. És considerat com un dels reformadors de les teories de violència i pau clàssiques. En la seva visió es considera la pau no sols com l'absència de guerra sinó com la construcció de l'estat de justícia social que permet acabar amb les diferents formes de violència indirecta que a la llarga acaben en conflictes bèl.lics interns o externs. En aquest llibre trobareu desenvolupada la seva teoria. Imprescindible.

GALTUNG, J. (1987): "Sobre l'educació per la pau. Interrelacions entre investigació, acció i educació". Punt Diari, 25-12-87. Suplement Nadal'87. Pàg. 21-23. En poques paraules posa les coses en el seu lloc: critica a la funcióselectiva i discriminatòria de l'escola actual. És difícil de trobar; en tot cas adreceu-vos al CIDOB de Barcelona (veure ANNEX 1 d'aquest dossier)

GRASA, R. (1989): Educació i drets humans. Idees i propostes. Barcelona: Centre Unesco.Com el seu nom indica Rafael Grasa, un incansable treballador de l'Educació per la Pau, ens presenta una sèrie de reflexions idees ipropostes per treballar el tema dels Drets Humans.

GRASA, R., PERIFÈRIA i AJUNTAMENT DE BARCELONA (1990): ABC de l'Educació per a la Pau. Barcelona: Impremta Municipal. És un petit llibretó que distribueix gratuïtament l'Ajuntament de Barcelona. En ell trobem excel.lentment resumides les idees fonamentals referents a l'Educació per la Pau: concepció, història, tendències, bibliografia, adreces i, fins i tot, alguns recursos pràctics per a portar a l'aula. Val la pena tenir-lo.

HICKS, D. (1993): Educación para la paz.. Cuestiones, principios y práctica en el aula. Madrid: M.E.C. - Ed. Morata Una de les darreres publicacions fonamentals aparegudes en el nostre país sobre el tema. David Hicks treballa a Anglaterra i ha publicat nombrosos treballs i investigacions sobre el desenvolupament pràctic de l'Educació per la Pau. En aquest cas fa de recopilador de les experiències portades a terme per educadors de diferents indrets. Hi trobem diferents temes com el tractament de conflictes, ensenyament de les ciències socials, educació per al desenvolupament o la concreció curricular de l'Educació per la Pau.

JARES, X.R. (1991): Educación para la paz. Su teoría y su práctica. Madrid: Editorial Popular s.a. Xesus Jares és un dels autors del nostre país que més ha publicat sobre Educació per la Pau. Professor de la Universitat de Santiago de Compostela i dedicat a la formació del professorat, podem considerar-lo com a una autoritat en el tema. En aquest llibre desenvolupa un ampli marc històric i conceptual. També ofereix una panoràmica d'actualitat i, el que és més interessant, respostes a la implicació curricular de l'Educació per la Pau.

LEDERACH, J.P. (1984): Educar para la paz. Barcelona: Fontamara. Aquest és un dels primers títols que van aparèixer sobre Educació per la Pau. Molt en la línia dels defensors del corrent Investigació per la Pau de Johan Galtung, en aquest llibre, a més d'apropar-nos al veritable sentit de la paraula pau, s'ofereix una nova manera d'entendre els conflictes segons la qual, aquests no únicament no s'han d'evitar, sinó que són imprescindibles en l'evolució de qualsevol organització.

SEMINARI PERMANENT D'EDUCACIÓ PER LA PAU DE BADALONA: Plecs de Pau. Badalona: Ed. Ajuntament de Badalona Plecs de Pau són uns quaderns de documentació on podem trobar tot tipus d'idees pràctiques per al desenvolupament d'activitats educatives emmarcades en l'Educació per la Pau: experiències, lectures, eines, jocs, reflexions, notícies, bibliografia... Sense cap dubte poden convertir-se en un material importantíssim per al desenvolupament curricular i la formació docent.

SEMINARIO DE EDUCACIÓN PARA LA PAZ APDH-CIP (1990): Educar para la paz. Una propuesta posible. Madrid: Centro de Investigación para la paz. Paco Gascón, Rafael Grasa Montse González, Jesús Jares... entre d'altres, figuren com autors d'aquest llibre imprescindible per als interessats en el tema de l'Educació per la Pau. En el mateix es fa un repàs a les diverses concepcions de Pau i a les implicacions educatives de l'Educació per la Pau. Ofereix també un recull d'exemples concrets, activitats, materials i recursos.

SIGUÁN, M. (Coord.) (1991): Las lenguas y la educación para la paz. Barcelona.: Ed. ICE Universitat de Barcelona/Horsori. Representants de seixanta països es reuniren a Sitges l'octubre de 1987 per tractar el tema de "L'ensenyament de les llengües i la solidaritat internacional" . Bona part dels informes i de les comunicacions presentades i discutides en el Seminari es recullen en aquest llibre.

VIDAL, L. (1985): No-violencia y escuela. Madrid: Escuela Española. Llorenç Vidal és el precursor de la celebració dels DENIP (Dia Escolar de la No-violència i la Pau) al nostre país. En aquest llibre ens presenta diferents recursos, suggeriments i experiències aplicables a l'aula per a dur a terme la celebració d'aquesta diada.

WEIL, P.(1991): L'art de viure en pau: Cap a una nova consciència de la Pau. Barcelona: CENTRE UNESCO. Original manera d'entendre l'Educació per la Pau. Llibre detallat i útil on es defèn l'educació per la pau des de l'interior de la pròpia persona però amb una perspectiva holística de l'univers.

 

MATERIALS CURRICULARS, TEXTOS, etc.

ASSOCIACIÓ PER A LES NACIONS UNIDES A ESPANYA (1992b): Informe sobre la ex Yugoslavia. Barcelona: A.N.U. -:Convenció sobre els Drets de l'Infant. Carpeta d'informació.-:La infancia y el medio ambiente. Documentació útil per abordar diversos temes com la crisi dels Balcans, drets humans o ecologia.

CREU ROJA JOVENTUT (1990): Projecte Educatiu. Madrid: Departamento Central de Cruz Roja Juventud. Fulletó informatiu amb les finalitats i objectius d'aquesta organització.

LARA, C. I VIÑAMATA, A. (1985): Fem un sol món. Barcelona: Edimurtra. Conegut llibre que van divulgar Mans Unides i la Generalitat de Catalunya per les escoles del país. Està autoclassificat com a "Manual d'Educació per al Desenvolupament". En ell s'apleguen tot un seguit de documents, estudis i dades per a treballar en qualsevol àrea, amb especial la de Ciències Socials. Segurament el podreu trobar a l'ecola.

MANS UNIDES-GENERALITAT DE CATALUNYA (1992): Amèrica llatina a la recerca del seu destí i Àfrica. La gran esperança. Dossier E.G.B. Barcelona: Mans Unides. Material didàctic elaborat per aconseguir l'objectiu de donar a conèixer Àfrica i els seus valors en el món escolar, tot contribuint a fomentar una consciència solidària amb els pobles d'aquell continent. Hi trobareu dues parts: una de documentació i una altra d'activitats. Molt interessant per a l'elaboració dels tercers nivells de concreció i els eixos transversals.

MANOS UNIDAS (1994): Tema transversal "Educación para el consumo y el medio ambiente. (Primaria y secundaria). Madrid. Ed. Manos Unidas. Dos carpetes de materials curriculars perfectament desenvolupats en el tercer nivell de concreció per aplicar com a temes transversals. Es composen d'un diari de notícies, dades i textos sobre els que treballar, i un conjunt de fitxes de treball on hi consten la guia de treball, les descripcions de les activitats, una bona bibliografia, contes, concursos i un document bàsic. Interessantíssim. També estarà disponible d'aquí a molt poc la versió en català.

VARIS (1994): "Monográfico: Las transversales. ¿Otra educación?" Cuadernos de Pedagogía .nº 227 -juliol-agost. Barcelona. Ed. Fontalba. Trobareu l'actualitat dels temes transversals.

 

CONFLICTES, VALORS...

ALUMNES DE L'ESCOLA BARBIANA (1970): Carta a una maestra. Barcelona: Nova Terra. Clàssica obra dels alumnes de Lorenzo Milani. Els alumnes s'expressen críticament sobre el sistema educatiu italià. En el seu dia va representar un daltabaix a Itàlia. Avui, la filosofia que el sustenta no ha perdut, ni de lluny, actualitat.

CAMPS, V. (1994): Los valores de la educación. Col. Hacer Reforma Madrid: Anaya. Si l'educació ha de proposar-se no solament la instrucció en unes matèries, sinó la formació de les persones, és urgent que incorpori explícitament els valors ètics que avui jutgem com a bàsics i fonamentals. És lícit i possible partir d'una ètica universal i laica, acceptable per tots, fruit de segles de tradició i pensament, de la barreja de cultures, ideologies i religions, i pressupòsit imprescindible d'una societat democràtica. Valors que, lluny de constituir-se en pilars de doctrines retòriques, són el punt de partida ineludible pel diàleg i pel consens sobre normes i actituds que encara no compartim.

FISAS, V. (1987): Introducció a l'estudi de la pau i dels conflictes. Barcelona: La Magrana. Clàssic dins el món de l'educació per la pau. El seu autor és un dels peoners en aquest camp i veterà compromès en les causes pacifistes i de lluita social. En el llibre trobem les bases que sustenten bona part de la teoria actual de l'educació per la pau.

FREINET, C. (1972): L'educació moral i cívica. Barcelona: Laia Malgrat el pas dels anys és un llibre que es deixa llegir amb facilitat i actualitat. En ell, des de la perspectiva de l'Escola Moderna, Freinet defèn la formació moral i cívica enfront el tecnicisme i l'excesiva cientificitat dels darrers anys. Interessants les visions sobre cooperativisme i diari escolar.

JOXE, A. (Coord.) et al.(1981): La violencia y sus causas. París: UNESCO. En els anys setanta UNESCO es va interessar per esbrinar el què i perquè de la violència. Va trobar entesos en la matèria, procedents de camps diversos del saber, i els convidà a què investiguessin a fons el tema. Els resultats es poden trobar en aquest llibre.

VARIS (1991): "El tractament dels conflictes bèl.lics" GUIX . 170. Barcelona: Serveis Pedagògics S.A. Número de la coneguda revista educativa catalana dedicat al tractament didàctic dels conflictes bèl.lics a l'escola, fent especial esment a l'àrea de C.Socials i a l'Educació Secundària Obligatòria. Es tracten els fets de la Guerra del Golf i l'Europa d'avui. També hi ha una interessant i copiosa bibliografia.

VARIS (1992): "Els conflictes a l'escola i a casa" GUIX - El recull. Separata nº 174. abril. Barcelona. Ed. Serveis Pedagògics. Monogràfic sobre el tractament dels conflictes. Des de la defensa d'una determinada disciplina fins a la resolució de conflictes a l'aula.

VARIS (1992): "Els valors a l'escola" GUIX nº 180. octubre. Barcelona. Ed. Serveis Pedagògics. Per als interessats en l'estudi del desenvolupament d'actituds, valors i normes a la Reforma. Es tracten els temes de l'autoconeixement, la resolució de conflictes, el diàleg i la discussió de dilemes morals entre d'altres.

VARIS (1993): "Educació intercultural" GUIX . nº 184. febrer. Barcelona. Ed. Serveis Pedagògics. L'apartat temàtic està dedicat al tractament de la diversitat des de la realitat actual de la nostra societat. Hi trobareu informació per a construir unitats didàctiques sobre el tema i una important bibliografia.

VARIS (1994): Cuadernos de Pedagogía. nº 222 - març. Barcelona. Ed. Fontalba. Indispensable publicació per a tots aquells que vulguin abordar el tema del conflicte des de la vessant organitzativa de l'escola. Es presenten alternatives a la visió negativa de conflicte, presentant-lo com a necessari per l'evolució de l'organització escolar. Com és habitual, s'afegeix una selecta i ben classificada bibliografia comentada sobre el tema.

 

ANTI-MILITARISME, NOVIOLÈNCIA,...

MULLER, J.M. (?): Significat de la noviolència. Barcelona: M.O.C. (Material ciclostilat) Material del Moviment d'Objecció de Consciència de Barcelona (M.O.C.). Hi trobareu les tàctiques que fan possible la resistència passiva noviolenta.

UNESCO (1992): El manifiesto de Sevilla sobre la violencia. Preparar el terreno para la construcción de la paz. Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya. Petit llibretó signat pels científics de les diferents àrees del coneixement i la ciència que es reuniren a Sevilla sota el patrocini d'UNESCO per analitzar a fons algunes proposicions que pretenen justificar la violència i que semblaven donades com a correctes per la ciència. En aquest llibretó queda ben clar que no tenien cap fonamentació científica.

 

REFLEXIÓ

ÁLVAREZ-URÍA,F. (1992): "Microfísica de la escuela." Cuadernos de Pedagogía. 203. 55-59. Barcelona: Fontalba. Article interessant per apropar-nos a l'obra de Michel Focault. En ell l'autor analitza les relacions entre poder i saber a l'escola desemmascarant la realitat que s'amaga darrera de la disciplina.

APPLE, W.A. (1986): Ideología y currículo. Madrid: Akal. És un estudi del funcionament ideològic i polític de l'educació, una crítica teòrica incisiva dels modes dominants del pensament curricular . S'analitza amb nitidesa i claredat el complex paper de les institucions educatives en la creació i perpetuació de les condicions que recolzen l'hegemonia ideològica.

APPLE, W.A. (1987): Educación y poder. Barcelona: Paidós-M.E.C. Podríem dir que és una continuació de l'anterior. En aquest cas es plantegen les relacions entre educació i societat de l'abundància, l'autoria dels plans d'estudis, la cultura de cada escola o el currículum ocult. Indispensable obra del pensament crític.

FREIRE, P.(1974): Pedagogía del oprimido. Buenos Aires: S.XXI Llibre base per entendre la concepció d'educació del mestre brasiler. La dualitat educació-lliberament és inseparable i passa per la conscienciació de l'educand respecte la seva realitat quotidiana i la posterior acció en la mateixa. Els anys no el fan gens ni mica ranci.

FREIRE, P.(1990): La Naturaleze política de la educación. Cultura, poder a liberación. Barcelona: Paidós-M.E.C. Magnífic llibre prologat per Henry Giroux en el que trobem diferents articles i entrevistes de Paolo Freire. La seva lluita en pro dels oprimits des del camp educatiu es reflexa en les pàgines d'aquest llibre que podríem resumir com un compendi de la seva filosofia: l'acte d'estudiar, l'alfabetització d'adults, el rol del treballador social i els processos de canvi, conscienciació... tot de manera amena i clara.

GIROUX, H.(1990a): Los profesores como intelectuales. Barcelona: Paidós - M.E.C. El títol sembla allunyat del tema que ens ocupa però no és així. El docent pot trobar en aquest llibre la línia de pensament de Giroux, pedagog crític amic de Freire. La professionalitat del docent recobra noves perspectives i passa a ser considerat quelcom més que un transmissor de coneixements: un creador d'espais de difusió cultural i ideològica.

LOVELOCK, J. (1993): Las edades de Gaia. Una biografía de nuestro tiempo. Barcelona: Tusquets Editores. Per als afeccionats a l'ecologia i la conservació del medi ambient. Lovelock ha estat un dels màxims responsables a la NASA, però tip d'haver-se d'ajustar en les seves investigacions a interessos particulars allunyats en molts casos de l'esperit objectiu, va decidir independitzar-se. En el llibre trobem explicada la seva teoria Gaia, que considera el planeta terra com a una entitat viva capaç de respondre, com qualsevol altre organisme, a les agressions que amenacen el seu equilibri.


TORNAR AL MENU PRINCIPAL