HUMILES LABORANT, UBI POTENTES DISIDENT

per

Vicens Abellan i Armelles

Cap de Programes de Formació Permanent

La nostra llengua és filla de la branca lingüística italo-cèltica, que ens
condueix al tronc comú: l'indoeuropeu, la llengua d'uns avantpassats
nostres molt llunyans en el temps. A partir de les llengües actuals i d'altres
antigues com el llatí, el grec, el celta i d'altres més, els estudiosos han
arribat a reconstruir un lèxic, fonamentalment de lexemes, entre els quals
hi ha l'arrel *pà-, que significa "protegir". 

La paraula PAU, per tant, té una arrel significativa de "protecció", la PAU,
doncs, protegeix a qui la practica, però aquesta protecció no és física, la
PAU n'és una virtut, un valor. Virgili, a l'Eneida ens diu que la PAU es
practica  i que no és patrimoni dels poderosos: "Humiles laborant, ubi
potentes disident" ("Els humils treballant mentre els poderosos
discuteixen"). Per exclusió lògica, la PAU és dels que "laborant", és a dir,
dels humils.

Anys més tard Crist beneïa els pacífics per sempre. Al final del s.II, Marc
Aureli, estoic i emperador va transcriure els seus pensaments a la seva obra
Meditacions : "A tothora pensa en fer totes les coses amb amor, llibertat
i justícia", és la forma d'aconseguir la PAU, "com si cada acte fos l'últim
de la teva vida". Aquests missatges i altres més, al final d'aquest segon
mileni, tornen a ser recollits com constants referents necessaris de
l'educació dels alumnes de la nostra societat, del nostre país.

L'educació per la PAU pot ser integrada en el currículum dels nostres
alumnes com un eix transversal amb el consens de tot l'equip docent d'una
forma harmònica i vital alhora. No manquen testimonis ni missatges del
passat, el que pot ser manquen són humanistes del present amb visió del
futur.

TORNAR AL MENÚ ANTERIOR