Antònia Serres
Publicat a Gràfiques del Matarranya, Calaceit
Format: 21x30 cms.
Pàgines: 160
Preu: 20 euros
És una satisfacció poder presentar avui el llibre Desfeta i Recuperació a la Pianola, el local d’una de les tres Societats de Socors Mutus que hi havia al Pinell. Van ser les primeres organitzacions socials del poble, que als anys trenta donarien lloc als partits polítics. La primera, la Sociedad de Socorros Mutuos del Sagrado Corazón, coneguda com lo Centro, es va fundar l’any 1911 i agrupava al sector més conservador del poble. Uns anys més tard, el 1917 es va crear la Sociedad de Obreros, Agricultores y Socorros Mutuos Victoria, anomenada la Societat, y finalment un grup de socis del Centro es va separar y van fundar l’any 1925, la Sociedad Recreativa, Instructiva y Socorros Mutuos Agrícola, batejada com la Pianola. Els socis de la Pianola quan van inaugurar aquest local, no es podien imaginar que només tindria uns tretze any de vida, ja que fou bombardejat per l’aviació franquista al juliol de 1938 i ha estat setanta en runes, fins el 15 de març d’enguany, que es va inaugurar aquest nou centre.
El 70è aniversari de la Batalla de l’Ebre és una bona ocasió per presentar aquest llibre. En un moment que s’estan realitzant molts actes a la comarca per recuperar llocs de la memòria. Són els centres d’interpretació de la Batalla de l’Ebre, com el que tenim al Pinell “Les Veus del Front”, i que el COMEBE ha inaugurat a Batea, dedicat als hospitals de sang o el centre de Corbera que fa referència als 115 dies de la Bta de l’Ebre. Demà s’inaugurarà a Vilalba l’espai dedicat a la vida dels soldats a les trinxeres i pròximament s’obrirà el de la Fatarella destinat a les Brigades Internacionals.
Un llibre també és un estímul per a la memòria amb tota la història que ens acosta a fets i gent del passat, que són molt propers perquè van succeir al Pinell. La majoria dels protagonistes són ja morts i cada vegada el passat queda més tèrbol per a tots, d’aquí l’interès del testimoni que queda escrit per al futur.
Desfeta i Recuperació ens presenta les conseqüències de la Guerra Civil al Pinell de Brai. Ja sé que són uns fets dolorosos que van causar moltes víctimes i patiment a moltes famílies També tinc present que hi ha sectors de la població que pensen que això és remoure un passat que és millor oblidar, però el coneixement dels fets del que va passar aquells anys, el reconeixement de totes les víctimes, no tenen perquè fer néixer vells odis, sinó aprendre de l’experiència per construir un futur millor.
La primera intenció va ser publicar un llibre de fotografies que mostrés les cases caigudes del poble, però la desfeta més important la van patir les persones. D’aquí la necessitat de recopilar els noms de tots els veïns que van patir la Guerra per diferents circumstàncies: els executats, els morts al front, la població civil morta a causa dels bombardejos, o a la postguerra anant a buscar metralla, fins hi tot els morts als camps de concentració alemanys, els exiliats, els empresonats, els desterrats, els joves dels Batallons de Soldats Treballadors. Tot això va succeir a partir del juliol de 1936, però no podia deixar de fer una breu repassada de la vida social i política del poble a partir de 1911, quan apareixen les primeres organitzacions socials, les Societats de Socors Mutus. Aquest és el primer capítol del llibre.
Segueixo amb els resultat de les eleccions legislatives des de l’any 1907 fins l’any 1923, que ens mostra la tendència dels electors del Pinell. Sempre es decanten pel candidat republicà. Normalment els resultats del Pinell eren els mateixos que al districte de Gandesa primer i a la província després, però a unes eleccions molt significatives, les de febrer de 1936 que s’enfrontaven dues gran coalicions: el Front d’Esquerres i el Front d’Ordre, al Pinell va guanyar el Front d’Esquerres amb el 52,8% dels vots, mentre que a la resta de la comarca va guanyar el Front d’Ordre amb el 58,16% dels vots. A nivell municipal també es comprova que quan els partits de centre esquerra (la Societat i la Pianola) es presenten dividits o s’abstenen, guanyen les forces conservadores, però si es presenten units, com va ser a les municipals de l’any 1934, guanyen les forces progressistes.
També parlo de la proclamació de la República, l’any 1931, amb totes les esperances de millora que la gent n’esperava del nou sistema polític: a nivell social millorant les condicions de vida i treball; a nivell cultural millorant l’escolarització de tots els xiquests i xiquestes ( s’ha de tenir en compte que l’any 1934, al Pinell, el 45% del homes i el 55% de les dones eren analfabets) i a nivell polític fent efectiva la democràcia, ja que des de sempre, al poble, les mateixes famílies s’havien repartit el poder municipal. Nomes a les eleccions municipal de 1934 començarà a canviar aquesta tendència.
Però els canvis i millores propiciats per la República no van tenir temps de desenvolupar-se. Cinc anys després de la seua proclamació, un cop d’Estat fracassat l’any 1936 va dividir Espanya en dues zones i va començar una terrible guerra civil que va durar tres anys. Amb unes conseqüències doloroses per als pinellans: (94 morts, 75 empresonats, 25 joves als Batallons de Soldats Treballadors, 150 exiliats a França, gent que va abandonar el poble i 79 cases caigudes...).
Després de la desfeta de la Guerra va venir la recuperació material dels habitatges i sobretot de la gent. La Dictadura els havia privat de la categoria de ciutadans, tornaven a ser súbdits, sense drets. Per superar el trauma de la guerra només els quedava el treball i les festes. Per això, la segona part del llibre mostra una sèrie de fotografies de com treballaven homes i dones els anys quaranta i cinquanta, al camp, a la mina, llatant i cosint cabassos i sàrries...I també la forma de celebrar les festes amb el futbol, el cap de dansa, les processons, les romeries a l’ermita de Santa Magdalena.
El llibre parteix d’uns articles publicats a la revista Fatumer des de l’any 1998, ampliats amb la consulta a diversos arxius (Arxiu Històric de Tarragona, l’Arxiu de la Diputació de Tarragona, Hemeroteca de la Biblioteca Pública de Tarragona, Arxiu Municipal del Pinell, Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, l’Arxiu Militar de Guadalajara, l’Arxiu Nacional de Catalunya, el Archivo General de la Guerra Civil de Salamanca, Archivo Histórico Nacional de Madrid i) i de dues exposicions de fotografies de l’any 2006 i 2007.
Molt importants també han estat les converses i la informació que m´han passat nombroses persones del poble que van viure els fets. Desgraciadament la majoria ja ens han deixat. A tots agraeixo la seua col·laboració i vull mencionar a dos d’ells. Són Pere Ferré Guarí de Peret, un home, com sabeu gairebé cec, però que tenia una memòria prodigiosa i Agustí Martínez Ferré, de Llobat.
Aquesta pinzellada d’uns fets locals, emmarcats en la situació general pretén recuperar imatges i testimonis d’un passat molt divers, on van succeir moltes coses en pocs anys. Els anys vint i trenta del segle passat la societat vivia un procés de canvi i la gent més senzilla aspirava a millorar les seues condicions socials. Llàstima que la guerra va acabar amb tots els somnis de progrés.
Per alguns, encara és un tema del que no volen parlar, però la millor manera de superar un fet dolorós, no és amagar-lo, sinó reconèixer la seua realitat i treure’n les conseqüències positives per al futur. Aquesta ha esta ta meua intenció. Gràcies.
Les imatges del poble enrunat procedeixen de la Biblioteca Nacional de Madrid i gairebé podríem dir que les vaig trobar per casualitat, ja que quan vaig sol·licitar les imatge del Pinell, el poble no existia al catàleg. Gràcies a una funcionaria que em va facilitar una caixa catalogada a Pinell del Solsonès, vaig localitzar les 36 fotos del Pinell de Brai. Possiblement durant tots aquests anys ningú les havia vist. Les fotos van ser realitzades el 4 de novembre de 1938, quan les forces franquistes van ocupar el Pinell, uns dies abans d’acabar-se la Batalla de l’Ebre. Recuperem així les imatges del poble després dels bombardejos de l’aviació nacionalista. Amb els perxes de la Plaça, mig enrunats, però amb els arcs que els aguantaven en bon estat. Llàstima que després van acabar d’enderrocar-los.
Algú va dir que la primera víctima d’una guerra és la veritat. Així ens ho mostren les frases escrites darrera d’algunes fotografies: “Estado en que quedo el pueblo de Pinell después del paso de los rojos”. “Así dejaron los rojos el pueblo de Pinell”. En realitat va ser l’aviació franquista qui va bombardejar el poble el mateix 25 de juliol, el dia que es va iniciar la batalla de l’Ebre. Així escrivien la història els vencedors.
Les fotografies del poble desenrunat han estat cedides per l’Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre de Tortosa i mostren i el procés de construcció de l’Ajuntament, les escoles, la caserna de la Guàrdia Civil, dotze cases unifamiliars i la restauració de l’església per Regiones Devastadas. La resta de fotografies sobre el treball i les festes han estat cedides per veïns del Pinell.