Escut Poblet

Escut Poblet

RESUM HISTÒRIC DEL MONESTIR DE POBLET

En aquesta pàgina trobareu un petit resum històric del Monestir de Poblet


Encara que hi ha una llegenda que diu que Poblet es va fundar gràcies a la salvació miraculosa davant del rei moro de Siurana, Almira Almominiz, d'un monjo anomenat Poblet, que feia vida d'ermità en el lloc de Lardeta prop de l'actual emplaçament de monestir, la veritat és que la història de Poblet comença quan Ramon Berenguer IV va fer una donació de terres al monestir cistercenc de Fontfreda, a Occitània. Aquestos van enviar dotze monjos, que van fundar el monestir a Poblet el 1151 consagrant-lo a Santa Maria.

El que era en principi un petit monestir es va anar incrementant amb altres donacions del propi Ramon Berenguer IV i de nobles i senyors, arribant a ser Poblet un dels grans propietaris del país amb unes possessions que abastaven des de pastures del Pre-Pirineu fins al nord del País Valencià.

A més, si bé Alfons el Cast i Jaume I ja havien estat enterrats a Poblet, fou Pere III el Ceremoniós qui elegí el monestir com a Panteó Reial de la Corona Catalano-Aragonesa, per a ell i la seva descendència.

Les circumstàncies esmentades van ajudar a fer de Poblet un focus de cultura de la zona, amb una biblioteca que encara conté avui llibres tan significatius com el manuscrit més antic conservat de la Crònica de Jaume I el Conqueridor, fet copiar per l'abat Copons al segle XIV.

A més Poblet va arrivar a tenir una certa influència i pes polític, destacant-se el abats Joan Payo i Francesc Oliver, els quals foren presidents de la Generalitat als segles XV i XVI.

L'esplendor del monestir es va apagar momentàniament al segle XIX (1835), quan la Desamortització de Mendizabal va obligar als monjos a abandonar Poblet, venent-se les seves terres en pública subhasta i patint una greu expoliació.

Llavors començà una fase degradació que va malmetre d'una forma significativa els edificis del Monestir, arribant a un nivell de destrucció tan gran que el monestir era quasi un conjunt de ruïnes.

Aquesta situació va començar a canviar l'any 1921, quan Poblet és declarat Monument Nacional; al 1930 al crear-se un Patronat que vetllaria per la restauració i conservació del Monestir, i principalment a l'any 1940 quan Poblet torna a tenir comunitat monàstica.

Des de aquella data, les continues etapes de reconstrucció del diferents edificis han permès que el Monestir de Poblet tingui la majestuositat i alhora la senzillesa que avui coneixem arribant a ser reconegut per la Unesco com Patrimoni de l'Humanitat.

Tornar a la pàgina Principal de Poblet .../... Seguir l'itinerari: Els recintes exteriors

Angel Blasco / Febrer 1997