HISTÒRIA DE LA GERMANDAT DEL SANT ECCE-HOMO

Es presenten els fets més significatius succeïts a la germandat del Sant Ecce-Homo al llarg de la seva història:

SEGLE XVI
1545: Constitució confraria Sang : Esparters i espardenyers
1547: Autorització de l'entrada de confrares d'altres gremis.
1565: Imatge de l'Ecce-homo, misteri fundacional (4/9)
1586: Trasllat de la imatge de l'església de Natzaret fins a l'església del Miracle.
1588: 1era documentació certa sobre l'existència de la sortida de la Processó.
1591: Pintura de la talla de l'Ecce-Homo pel pintor Hernàndez.
1592: Imatge esculpida al timpà de la porta de l'església de Natzarè per l'artista Jeroni Sanxo.

SEGLE XVII
1615: Pali domàs carmesí (inventari Sang)
1621: Canvi de tabernacle
1632: 1era Documentació de Processó de Sta. Maria del Miracle fins a la Catedral
1666: Acompanyament de l'Ecce-Homo per les figures de P.Pilats i Jueus.

SEGLE XVIII
1728 o 29: Cisma de la confraria. Trencament amb la Congregació de la Sang.
Es separa en:
- Congregació Sang : Religiós.
- Gremi Espardenyer : Gremi (forçada)
1738: Misteri passa de la Basílica de Sta. Maria del Miracle al Convent de St. Llorenç PP Carmelites Descalços.
1750: Portat el pas pels gitanos.
1752: Portat pels fadrins menestrals, no com a confradia sinó com a particulars.
1753: Tornen a portar els gitanos el pas.
1754: El pas és portat pels mestres espardenyers, que fan fora els gitanos.
1758: Cada confrare paga l'iluminació (compra la seva pròpia atxa)
1794: Divergències entre la congregació de la Sang i el gremi d'Espardenyers, deixant aquest darrers de sortir
(3 anys) amb el Penó i el Misteri.
1797: Els Espardenyers demanen tornar a portar el pas. Denegat.

SEGLE XIX
1804: Renovació de la imatge. Imatge de Guri. Pas de N. Gurri (1804-1917)
1805: 2ona petició dels Espardenyers de tornar a sortir. Denegat
1804-1806 : Vestits brodats de la imatge per la senyora Teresa Bartolí.
1811: Nit 19-20 Febrer. Espoli Església Natzaret per tropes napoleòniques passades a
l'altre bàndol.
28 Juny: Durant l'assalt napoleònic, la imatge rep un cop de sabre que li mutila la cara.
1813: Restauració de la cara per un escultor Suïs anònim.
1820: El gremi de Boters sol.licita acompanyar el pas en la Processó de Dijous Sant.
1834: Epidèmia de còlera.
1835: Enclaustració del Misteri. Desapareix l'església dels PP. Carmelites. El misteri
passa a la Catedral.
Veïns del carrer Cós del Bou i adjacents s'encarreguen de tenir cura del Pas.
1859: Constància escrita del fets anteriors al diari Local "El Tarraconenese".
1860: Es trasllada la imatge a l'església de Sant Francesc, seguint el costum de portar
el pas al Cós del Bou el Dijous Sant.
1866: Acompanyat pel Gremi d'Artesans, segueix la Devoció dels Veins del Cos del Bou.
1867: Constància escrita dels fets anteriors.
1868: Es trasllada la imatge a l'església de Natzaret degut al prec fet pels Veins del Cós del Bou.
Es crea la Sta Germandat de l'Ecce-homo. Té el doble caire d'entitat religiosa i societat de socors mutus.
1869: Revoltes polítiques impedeixen l'aparició oficial de la Germandat.
1870: 1er any que van de Processó.
Constatació pel Diari sortida "Pia Hermandat del Sto. Ecce-Homo con su nuevo y hermoso pendón". Penó Nou.
1871: Constitució oficial de la Germandat.
1873-74: No va haver processó (proclamació de la 1era República).Dissolució de la Germandat.
1875: Refundació o reforma (es torna a formar)
1876: Tornen a sortir a la Processó de Divendres Sant.
1877: "Lucidísima Procesión". S'agreguen per a acompanyar el pas el Col.legis de 1era Ensenyança Reverté,
Dols i Porta.
1881: Discrepàncies entre els associats. Es separen les parts del Culte i el Montepio (Gener).
19 Novembre: Es demana a l'Arquebisbe que aprovi la constitució de l'Administració del Sant Ecce-Homo (secció dels associats que volen seguir amb el culte). Penó Nou.
1882: 2 Gener. Aprovació Constitució de l'Administració per l'Arquebisbe.
L'Arquebisbe concedeix indulgències als associats (53 socis). Cópia de la carta de constitució.
8 Març . Aprovació reglament. Pocs anys després va desaparèixer la branca del "Montepio".
1889: Referència al Diari sobre el fet que la Germandat surt des de el Colegi del Niño Jesús a la Plaça de la Font.

SEGLE XX
Inici Segle XX: El Sr. Inglés regala canya i corona d'espines d'argent a la imatge de Guri Pas de J. Rius (1918-1936)
1917: El diari de Tarragona publica que l'Ecce-homo dona 1000 pts (22 Març).
1918: La Congregació de la Sang demana que es faci un nou misteri. El fa J.Rius i
tarda set anys.
1919-1928: El pas no es acompanyat pels confrares de l'Ecce-Homo, sino pels
diferents col.legis de la ciutat
1928: El bisbe López Peláez decideix sobre el misteri de J.Rius:
- El misteri : propietat del bisbat
- La custòdia : responsabilitat de la Sang
- El culte i processó : responsabilitat de l'Administració St. Ecce-Homo
1931: Es proclama la 2ª República (14 Abril). Es crea un gran sentiment anticlerical.
1932: Supressió del actes de Setmana Santa públics. Es continuen fent dins de les
esglésies.
1934: Es celebra a l'interior de la Catedral la Processó, amb sols el misteri de "El Sant
Sepulcre". Es constata la presència de l'Administració del St. Ecce-Homo.
1936: Actes una altra vegada enclaustrats.
El 21 de Juliol són destruïts els Misteris, entre ells el de l'Ecce-Homo de J.Rius. Pas d'En Rafael Cases (1943)
L'inici de la guerra suposa la dissolució de l'Administració.
1939: S'esmicola el misteri de Gurri.
S'improvisa una processó a la qual l'Administració no hi va assistir. 20 socis amb 7 vestes.
1940: Es reorganitza una nova Junta, s'aproven uns nous Estatuts que referma el
Cardenal Vidal i Barraquer, adoptant el nom de Germandat del Sant Ecce-Homo.
Apareix el penó de 1881 que el tenia una dona guardat a casa seva.
1941: L'Associació Femenina de Joves d'Acció Catòlica regala la bandera brodada de
la Germandat.
1942: Pas nou de Rafel Cases. Només va sortir un any a causa de la seva manca
d'estètica. Lluïa la corona i la canya d'argent que portava la imatge de Guri.
1943-45: Assistència a la processó sense misteri.
Domiciliació de la Germandat a l'església de la Mercé de la Casa de Beneficència.
1946: Inauguració del nou Pas d'en Carles Moya a l'església de Sant Agustí. Es tenen
180 socis, la meitat dels quals son treballadors de la Tabacalera.
1946-49: Via Crucis a l'església de Sant Agustí. Pas d'En Carles Moya (1946-1958)
1949: Descontent del Gremi de Pagesos pel trasllat provisional del Pas a l'església
de Sant Llorenç a causa de les obres de remodelació de Sant Agustí.
1950: No es porta a terme el Via Crucis per manca de domicili.
1951: S'instal.la el pas a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
1952: Compra del Sant Crist per el Via Crucis de Dilluns Sant per 2.500 Ptes i venda
de la canya i la corona d'espines d'argent de principi de segle.
1952-63: Assistència amb el Misteri al Rosari del Dolor
1952-57: Via Crucis a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
1957: A causa de les obres a la capella de l'Hospital el pas ha de ser novament
retirat i col.locat a l'església de Natzaret sota l'acceptació de la Congregació de la Sang, de manera provisional, encara que resta allí fins al moment present. Els actes religiosos es continuen fent a l'Hospital.
1958: S'aprova el nou misteri del Pare Vera, que es dedica al Crist i a altres dues
escultures, Pilats i un soldat romà. Col.labora directament amb ell Salvador Voltas, de Vila-seca.
1959: El Dilluns Sant es beneeix el nou pas dintre dels actes del Pas del Pare Josep M. Vera (1959-1993)
Via Crucis realitzats a l'Hospital. Els padrins van ser el Sr. Joan Creus Cañellas, batlle de Salomó i la Sra. Josefa Antnesa Delgado de Monegal. El cost va ser de 53391,50 ptes.
1960: Benedicció de la Nova Bandera de la Germandat, donada pel matrimoni Esquius i
Lifano.
1966: Gestions per substituir la peana antiga per una de nova.
Estrena del Nou Penó de Seda Negra donat pel matrimoni Portillo i Ribas.
1967-68: Es posa la nova peana pagada pel Sr. Salvadó Miró Palau, el valor de la qual
és de 160.000 ptes. Repintat de les figures i estrena de fanals nous.
1968: El Via Crucis es fa sols dins de la Capella de l'Hospital.
1970: Es deixa de fer el Via Crucis.
1970-77: Davallada esgarrifosa de les files de la Germandat.
1977-79: Es cedeix el misteri a la Sang per impossibilitat de treure'l i aquesta el
passa a la Confraria del Nostre Pare Jesús de la Passió que no en té.
1980: La nova generació de l'Ecce-Homo el torna a portar. Pas de Emili Soler (1994-...)
1981: Refermada per l'Associació Juvenil del Loreto, encapçalada pel Pare Carmelo,
el Via Crucis es porta a la muntanya del Loreto.
1985: Recuperació històrica de l'antic vestuari de la Germandat. Capa granat i pitet
blanc sobre vesta negra.
1986: Incorporació del Pare Mario Buonanno a la Consiliaria de la Germandat
substituint el Pare Carmelo.
1990: Millores del pas per poder-lo portar a coll.
1991: Benedicció del Pas reformat a la plaça del Rei.
1992: Projecte i aprovació en junta extraordinària de la recuperació històrica del Pas
d'en Rius, cremat durant la Guerra Civil.
Presentació de la banda pròpia de timbals i grup de grallers.
Presentació del 1er opuscle.
1993: Construcció de les noves figures per l'artista Emili Soler.
1994: Muntatge i presentació del nou pas. Any del 125è Aniversari de la fundació de
la Germandat.

Con es pot veure, la Germandat de Sant Ecce-Homo, al llarg de la seva història ha sofert moltes i variades etapes, totes elles conseqüència tan dels problemes que pateix qualsevol associació, com dels relacionats amb els fets polítics de cada època.

Però sens dubte, el fet més significatiu és que molt aprop del segle XXI, amb 452 anys després de la primera notícia i 126 anys després de la Constitució de la Germandat en el seu estat actual, la Germandat de Sant Ecce-Homo segueix existint dintre del mon associatiu de Tarragona, aportant la seva presència activa en el actes de la Setmana Santa de Tarragona.

Tornar a la pàgina Principal de la Germandat

Angel Blasco / Març 1997