*


Emilia Altarriba

 

SABEM A QUÈ JUGUEN ELS NOSTRES FILLS?

Fes clic i tortura

 

Estem contents que els nostres fills aprenguin a dominar les noves tecnologies –de les que tothom diu que són el passaport cap al futur- i no perdent el temps davant el televisor o al carrer amb qui sap quins amics. Estan tancats a la seva habitació, on tenen instal.lat l’ordinador, navegant per Internet o jugant amb aquests videojocs que ens han demanat i dels quals no en sabem ni el nom.

 

Doncs, bé, resulta que aquesta forma lúdica i educativa de passar el temps pot, en segons quins casos,  no ser  tan inocua com ens pensem. Al costat de molts videojocs educatius n’hi ha d’altres amb un alt contingut de violència, que permeten torturar lentament els enemics, degollar un centinella, liderar una banda a la presó… només clicant el ratolí. I aquests jocs estan a l’abast –sense restriccions- de nens i adolescents.

 

Heus aquí algunes frases il.lustratives de les instruccions dels jocs i de la publicitat que es fa servir per vendre’ls, on els atractius que es ressalten són les tortures, les matances i la sang:

1- Un que juga a atropellar vianants: Coneix el teu vehicle (…) aprèn la seva acceleració (…) i no hi haurà ningú que pugui escapar del teu paraxocs /  Sigues creatiu (…) la sang fàcil sempre agrada, però un assassí amb classe busca la forma més imaginativa d’atropellar algú, no et conformis amb passar-los només per sobre.

 

2- Un altre que serveix per torturar presoners: pots prolongar l’agonia dels teus presoners i mantenir-los vius (…) augmentant la teva diversió i la de la dama com a mirons / Si els teus sequaços semblen no tenir cap entusiasme per les seves tasques, resulta raonable fer-los veure qui és el  “jefe”, mitjançant unes oportunes bufetades. Algú dirà que les bufetades freqüents poden desquiciar-los i que el dany causat els produeix angoixes. Bé, és veritat, és del que es tracta.

 

3- O un de nou que sortirà aviat a la venda i que recomana al futur usuari que es vagi preparant per treure a relluir el dictador que porta dins: Ets un dictador? Llavors Tròpic t’interessa. Hauràs de mantenir a ratlla qualsevol focus de disidència o potestat entre els súbdits. Del contrari, rodaran caps, entre ells el teu… Un quarter de policia secreta i mesures com la llei marcial poden ajudar-te …

 

4- Fins i tot, en un altre joc, s’exalça que a Espanya es podrà comprar i gaudir--lo sense els talls de censura que han introduït altres països per fer versions més suaus.

 

Aquests, i molts d’altres, es poden trobar a les botigues de venda de videojocs i centres comercials, barrejats amb d’altres tipus apropiats per a nens i no en espais per a adults com el seu contingut aconsellaria. O els poden comprar per  Internet. De fet, la majoria dels jocs ni tan sols adverteixen a la caràtula si són per a adults (adults?) o per a menors de 18 anys, si bé alguns especifiquen que són per a majors de 15 anys. Però, fins i tot, n’hi ha que són recomanats a partir dels 3.

 

AMNISTIA INTERNACIONAL ha denunciat l’existència d’aquest tipus de videojocs que fomenten pràctiques que atenten contra els DDHH, així com el fàcil accés que hi tenen els menors, que poden fer de la tortura virtual una pràctica quotidiana.

 

AI també denuncia la indefensió dels pares si volen posar controls a l’accés dels seus fills a aquests videojocs, ja que no existeixen lleis que permetin regular-ne el foment ni la venda. Les denúncies que han fet molts pares no han servit per a res.

 

L’acció d’AI no s’ha aturat en la denúncia. Amb el seu informe pretén que els Estats promulguin lleis al respecte. Per exemple, que es creï un CODI DE CONDUCTA que reguli aquest sector del mercat (amb un potencial tan alt com són milers de milions de pessetes). En definitiva, es tracta de promoure una legislació i uns codis ètics que omplin el buit legal de protecció del menor que s’ha creat en aquest camp amb l’accés massiu a les noves tecnologies.

 

Amb aquest objectiu s’han fet tota una sèrie de gestions davant les institucions de l’Estat, governs autonòmics, associacions de fabricants de joguines, empreses de videojocs, associacions de pares i consumidors i professionals de l’educació, amb la finalitat d’implicar-hi tots els sectors de la societat, des de la base que tots ells són responsables en el foment als nens i nenes, nois i noies, d’uns valors fonamentals, com el respecte, la tolerància, la solidaritat… per aconseguir un món més just.

 

I és que aquest tipus de videojocs són especialment flagrants si tenim en compte que la realitat no ens mostra un món gaire just en aquest aspecte. Segons els informes d’AI, s’han documentat casos de tortures en més de 150 països, dels quals, en més de 50 i durant els últims tres anys, els torturats han estat nens i nenes. I, mentrestant, a casa nostra qualsevol pot acostumar-se a passar-s’ho bé torturant, encara que només sigui virtualment.

 

Tant la presentació d’informes com les gestions realitzades per Amnistia Internacional des del 1999, no han obtingut la resposta contundent que es mereixien davant la gravetat de les dades, si bé sembla que hi ha alguns moviments per part dels governs, encara que molt lents.

 

A Espanya, per exemple, s’han redactat algunes mesures legislatives i d’autocontrol que estan en fase de discusió i que poden ser efectives si són aprovades;  recomanacions del Ple del Senat al govern per promoure –dins l’àmbit de la UE- mesures al respecte; en algunes comunitats autònomes hi ha hagut avenços -i també retrocessos- en matèria de regulació d’aquests tipus de videojocs; i  també s’ha avançat en l’elaboració del Codi de Conducta, encara que no se sap si serà de compliment obligat ni si contempla la creació de mecanismes de control.    

 

Mentrestant, la realitat actual és que tant a Espanya com en l’àmbit de la Unió Europea continua inexistent una legislació que protegeixi els menors del foment de violacions dels DDHH als videojocs, que se segueixen fabricant i venent sense cap tipus de regulació en l’aspecte ètic del contingut, mentre que SÍ existeix una legislació de protecció del menor en els aspectes de salut i seguretat física.

EMÍLIA ALTARRIBA 

Membre d’AMNISTIA INTERNACIONAL-TARRAGONA

(article publicat al Diari de Tarragona del 30/1/2001)