*


Emilia Altarriba

 

LA CULTURA ACCESSIBLE: EL MONESTIR DE SANTES CREUS

Afirmar que el monestir de Santes Creus és un dels referents culturals de les nostres comarques no és cap novetat. Dir que, a més, és un dels monuments que han estat adaptats per ser accessibles per a persones amb dèficits físics i visuals, pot ser-ho.

 

Doncs, sí, aquest monestir ha estat dotat de rampes per superar els graons entre estances, s’han adaptat els lavabos i s’ha instal.lat un ascensor i un elevador mecànic per poder visitar l’antic dormitori de monjos situat al primer pis. També compta amb un elevador portàtil per visitar el cementiri de monjos i la capçalera de sde l’exterior, encara que no és gaire viable quan el grup és nombrós. Les persones amb dèficits visuals tenen al seu abast unes maquetes de fusta del monestir.

 

També s’ha elaborat un plànol del monestir senyalitzant les adaptacions que hi ha per tal que es pugui seguir un itinerari d’acord amb aquestes i no trobar-se tallat per obstacles sense adaptacions. (Es pot consultar i imprimir aquest plànol a la pàgina Web de lalliga: www.lalligaonline.org).

 

Per a les persones que havíem trepitjat tantes i tantes vegades aquest monestir, és un repte haver-ho de fer seguint unes determinades pautes i, indubtablement, amb uns altres ulls.

 

SOM-HI. El meu consell és que, si les circumstàncies personals de mobilitat ho permeten, es comenci la visita des de l’antiga porta d’entrada al monestir, on hi havia la porteria, i que es vagi fent un apropament a l’espai que ocupa actualment, tot contemplant els dos recintes i els edificis nobles de les places de sant Bernat Calbó i de Jaume el Just.

 

Començarem pel visionat del multimèdia a l’antic Priorat,  que ens explica la història de l’Orde del Cister i com es desenvolupava la vida als monestirs a l’Edat Mitjana. Tant el muntatge com el contingut és molt interessant de veure.

 

Per una rampa accedirem al claustre posterior, construcció més antiga que el claustre anterior però bastit en aquest indret molt més tard, segurament amb elements portats d’algun altre lloc. En ell podem accedir al refetor per una rampa, i al pati del palau reial i a l’església de la Santíssima Trinitat mitjançant elevadors portàtils.

 

També és el moment d’accedir pel mateix sistema al cementiri de monjos i a la part exterior de la capçalera, únic lloc des d’on es pot veure la rosassa d’aquesta que, juntament amb les tres finestres d’arc de mig punt, dibuixa el símbol de la Trinitat: Déu, la rosassa, les tres persones (Pare, Fill i Esperit Sant), les tres finestres, i que no és possible veure des de l’interior perquè està tapat pel retaule.

 

Encara que en un recorregut normal esperaríem visitar el dormitori de monjos per les escales que el comunicaven amb el claustre anterior, la proximitat de l’ascensor d’accés recomana que s’aprofiti el moment per fer aquesta visita. Arribarem a una gran sala rectangular, amb una coberta de fusta a dues vessants sostingudes per arcs de diafragma que arrenquen de la paret, introduïda pels cistercencs als seus dormitoris i  copiada per l’arquitectura civil en permetre bastir grans sales sense pilars ni columnes al centre.

Una informació d’ordre pràctic: just al costat de l’ascensor hi ha els lavabos adaptats.

 

Travessem el locutori, amb bancs de pedra adossats, on els monjos anaven a parlar, ja que no ho podien fer ni al claustre, ni a l’església, ni al dormitori, ni al refetor.

Arribem al claustre gòtic construït al segle XIV en l’indret on hi havia hagut un claustre romànic, del que només queda el templet (on els monjos es rentaven les mans abans d’accedir al refetor), i alguns senyals de l’arquitectura anterior.

 

El claustre està format per un pati central amb unes galeries o ales cobertes que l’envolten i que servien per comunicar les diverses estances del monestir i per passejar, meditar, llegir... Convé observar les voltes de creueria, els finestrals d’arc apuntat amb decoració de traceria, les portes que donaven al refetor, la cuina i el calefactor, l’entrada al locutori, les escales que comunicaven amb el dormitori (que ja haurem  visitat gràcies a l’ascensor), l’entrada a la sala capitular i les dues entrades a l’església (la dels monjos de cor i la dels conversos).

 

És millor admirar la sala capitular des de la porta perquè al terra hi ha tombes d’abats amb proteccions de ferro que fan difícil moure’s-hi. En ella tenien lloc tots els actes importants del monestir: elecció de l’abat, professions... També s’hi llegia cada dia un capítol de la Regla de sant Benet.

 

Al segle XIV ja no eren tan rígides les normes de decoració interior dels monestirs cistercencs i havia canviat la –diguem-ne- moda. Així, podem passejar tranquil.lament pel claustre (la cadira bóta força per culpa del terra) gaudint de la màgia dels elements esculpits als capitells: hi ha dues sirenes (una de dues cúes  i una d’alada que, en trobar-se per la part del pati té poca perspectiva des d’una cadira de rodes), històries seqüenciades de la Bíblia (el capitell de la Creació), figures d’animals fantàstics (el griu) i d’altres de reals que tenien un simbolisme des del punt de vista cristià (el gall, l’elefant, el simi, el pelicà), un green man..., fins i tot dos autoretrats de Reinard des Fonoll, escultor de totes aquestes meravelles en pedra. Assegut es perden alguns detalls (pot ser interessant portar uns binocles), però les sensacions que desperta aquesta profusió d’imaginació són les mateixes.

 

A l’església només s’hi pot accedir per la porta dels monjos de cor, on hi ha una rampa per salvar els graons. També hi ha una rampa per accedir al creuer per poder veure les tombes dels reis Pere II el Gran (enterrat en una antiga banyera romana de pòrfid vermell) i la de Jaume II el Just i Blanca d’Anjou (la seva primera dona). Cal fixar-se en els detalls dels lleons i gossos de les tombes pel simbolisme que representaven: la força els primers i la fidelitat els segons).

 

Jo recomanaria finalitzar la visita amb una passejada general per l’església, descobrint la combinació d’elements romànics i gòtics, fruit de l’època de transició en la que va ser construïda.

 

Una rampa situada a la porta on hi havia el primer refetor ens portarà a la sortida. Bona estada.

EMÍLIA ALTARRIBA

lalliga

Lliga Reumatològica i Dèficits Motrius Crònics

Comarques Tarragona