*


Emilia Altarriba

CARTA DE lalliga ALS REIS MAGS

Benvolguts Reis Mags, coneixedors de la vostra constància i perseverància- ens visiteu cada any- des de lalliga us voldríem demanar unes quantes coses per al col.lectiu de discapacitats que, per circumstàncies de la vida, també ens hem hagut de convertir en constants i perseverants per poder viure en aquesa societat nostra de cada dia i d’any rere any.

Són coses no massa ambicioses ni costoses, però que ens ajudaria a millorar la qualitat de vida:

Una  tarjeta discreteta –i opcional- que complementi el “llençol” que certifica la nostra discapacitat i que fa basarda treure cada vegada  que ens trobem en una situació dificultosa per a molts de nosaltres: romandre dempeus en una cúa, poder seure als transports públics, avançar en la cúa dels taxis, etc. Som vergonyosos, no hi podem fer més.

Un  programa de la Sanitat Pública per poder anar, encara que no estiguem jubilats, als balnearis a rebre aquells tractaments que diuen que van de meravella per als reumatismes.

Més aparcaments reservats per a nosaltres, d’acord amb l’increment del col.lectiu. Per entendre’ns, que les previsions que es fan quan s’incrementa el parc mòbil s’apliquin a l’increment del parc de discapacitats.

Aparcaments amb les mides marcades pel Codi d’Accessibilitat per no quedar bloquejats dintre el cotxe sense poder treure la cadira de rodes. Que, si pot ser, n’hi hagi en llocs cèntrics, a prop dels edificis públics i privats d’ús públic, als CAPs, als hospitals… I que, en aquests llocs no estiguin sempre ocupats per personal del propi centre. Ens agrada poder escapar-nos de casa amb el cotxe.

Materials ortopèdics de disseny, elegants i divertits, com els de les ulleres (no deixen de ser també pròtesis però ben guapes i variades). Nosaltres també som presumits i, sovint, les pròtesis són els complements que portem amb més asiduïtat.

Medicaments gratuïts per a les malalties cròniques que, per a nosaltres són articles de primera necessitat i una contínua sagnia per a les nostres butxaques.

Portes que no pesin massa, o que no tanquin de cop que, com sabeu savis reis, són molt perilloses per als que anem amb crosses. No ens agrada que ens tiri per terra o ens doni un cop al cul una porta qualsevol.

Semàfors que ens donin prou temps per travessar el carrer als que hem d’anar a poc a poc i que ara provoquen situacions com les curses de velocitat dels nostres avis.

Lavabos adaptats dels que no haguem de retornar des del final del passadís al lloc on hi ha l’encarregat amb la clau màgica que els obre.

Edificis públics adaptats, com els marca la llei, i als que poguem accedir encara que sigui per anar-hi –entre d’altres diligències més agradables- a pagar els nostres impostos.

Rampes diferents de les que no es poden pujar amb cadira de rodes ni que hagis estat entrenant-te com un boig.

Passos de voreres que estiguin enrasats, per a que, en agafar “carrerilla” per pujar a la vorera, la cadira no quedi clavada pel glaó (petit però glaó en definitiva) i et llenci a l’aire.

Demanant coses per a nosaltres aniríem allargant la carta i no voldríem ser massa ambiciosos demanant més del que el vostre poder pot otorgar-nos. L’any que ve hi tornarem i, segurament, haurem de repetir molts dels desitjos d’aquest any.

També ens agradaria que portessiu regals –carbó si pot ser- a uns quants que sembla que no s’han enterat que existim o miren cap a un altre costat. Aquest any hem triat una empresa estatal de transports públics : la RENFE.

Carbó per a RENFE, per no tenir gairebé cap estació adaptada, ni places reservades per a discapacitats als trens normals. Per haver d’avisar amb temps que penses viatjar amb i en la seva companyia per a que et puguin muntar una  gimkama. I per dissenyar, en el segle XXI, un Tren d’Alta Velocitat amb només dues places adaptades, evitant així, que poguem anar de viatge amb la penya. Els podeu preguntar si han calculat el percentatge que representem o si han tingut en compte que si la plaça no és utilitzada per un discapacitat, ho pot ser per un “normal”, circumstància que no es dóna a l’inrevés? Si s’han adonat que van en contra de l’esperit de la Constitució i de l’Estatut que prohibeixen l‘exclusió social dels ciutadans.

EMÍLIA ALTARRIBA ALBERCH

lalliga

Lliga Reumatològica i Dèficits Motrius Crònics

Comarques Tarragona