*


Emilia Altarriba

 

Abolirà la pena de mort als USA la presidència compasiva de Bush?

Tres experiències que tenen els USA i la pena de mort com a protagonistes:

Primera- El 30 de novembre del 2000 els internautes de tot el món van tenir la possibilitat d’ assistir a una manifestació virtual contra la pena de mort per Internet a través del seu ordinador. Fou organitzada per la regió de la Toscana italiana per celebrar l’aniversari de la renúncia del Gran Ducat d’aquesta regió a aplicar la pena de mort (els primers al món, el 1786).

 

L’objectiu d’aquesta desfilada virtual era el de obstaculitzar i bloquejar durant una hora l’accés a la Web de l’Estat de Texas i a la del seu Departament de Justícia com a protesta pacífica per l’aplicació  de la pena de mort en aquest estat, que ha batut récords i del qual n’era encara governador l’actual president dels USA, George W Bush. L’objectiu fou assolit i els participants van poder canviar impressions i llançar eslògans xatejant entre ells. La majoria dels escrits eren en anglès i en italià, però també hi havia alguns manifestants dels Països Catalans.

 

Segona- El passat mes de gener es va fer a Nova York una manifestació presencial també contra la pena de mort. Hi assistiren persones rellevants del moviment de defensa dels Drets Humans, entre ells la germana catòlica Helen Prejean, coneguda a nivell mundial gràcies a la pel.lícula Pena de mort, basada en el llibre on la germana explicava la seva experiència com a consellera espiritual de Patrick Somier, condemnat a morir a la cadira elèctrica a la presó estatal de Louisiana per haver mort dos adolescents.

 

No feia massa- el desembre passat- que la germana Prejean, que és membre d’Amnistia Internacional, havia explicat la seva experiència a Tarragona, convidada per la Comunitat de Sant Egidi d’aquesta ciutat. Durant la seva xerrada va parlar del dolor dels pares de les víctimes i de la conversa que havia mantingut amb el pare d’una d’elles; però també va exposar, amb molta sensibilitat, el patiment  de la mare de l’assassí i la seva soledat en el moment que el seu fill era executat, així com la convicció que la pena de mort no té cap sentit.

 

Tercera- Quan Amnistia Internacional-Tarragona i el col.lectiu AUMA (Ajuda Urgent Mail Art) van fer una exposició interactiva amb les obres d’art rebudes en una convocatòria de mail-art contra la pena de mort, es demanava als assistents que s’impliquessin en aquesta acció, triant una obra i enviant-la  a la delegació de l’ONU d’un dels països on és legal la pena capital. La majoria varen triar enviar-la als USA, tot i que hi ha països on és major el nombre d’execucions.

 

Aquesta coincidència en el destinatari de totes aquestes protestes dóna lloc a diverses interpretacions. Per exemple, que la gent té la percepció que els Estats Units és el país on s’emmirallen molts altres, que s’excusen en el gran mestre per mantenir en el seu sistema legal la pena de mort: si als USA, baluart de les llibertats i gendarme del món civilitzat, maten legalment, és que deu ser correcte fer-ho.

 

I amb això sembla que hi estan d’acord  molts nord-americans, tant els que votaren a Bush com els que ho feren per Gore, ja que ambdós es manifestaren a favor de la pena capital durant la passada campanya electoral per la presidència. Perquè, no ens enganyem, la pena de mort, que fou reinstaurada als USA l’any 1976, és popular i fa guanyar vots. El mateix Clinton no va acceptar commutar la pena capital a la primera persona que havia de ser executada per un delicte federal des del 1963, només va aplaçar sis mesos l’execució; és a dir, li va passar la pilota al seu successor.

 

Però també és cert que va augmentant el nombre de ciutadans  que qüestionen el sistema judicial americà, encara que no tant en el sentit d’abolir la pena de mort, com en el de les garanties  judicials. Les denúncies públiques sobre la mala qualitat de l’assistència letrada als acusats de delictes penats amb la mort creixen. I és que s’ha de tenir en compte la coincidència entre els fets que la justícia als USA és molt cara (l’espanyol Joaquín J Martínez haurà de pagar per un nou judici uns 75 milions de pessetes) i que la majoria dels condemnats a mort són persones de pocs recursos.

 

Respecte a les garanties judicials, un article de la revista Newsweek del maig del 2000 qüestionava el sistema judicial americà i el poc entusiasme amb què fiscals i polítics aprofiten els avencos tècnics per comprovar la innocència o culpabilitat dels que ja han estat condemnats en un judici. Per exemple, la majoria de fiscals només han autoritzat la prova de l’ADN, considerada com l’equivalent modern de les empremtes dactilars, a presos sota l’amenaça d’un litigi, tot i que s’ha demostrat que pot ser determinant per fer palés els errors judicials que poden haver portat una persona innocent a la pena de mort o a la cadena perpètua. La seva aplicació ha permès alliberar 72 presos (8 del corredor de la mort).

 

Però, paradoxalment i malgrat el reconeixement de la seva efectivitat, només dos estats, Illinois i Nova York, ofereixen als presos el dret a demanar la prova. Els projectes de llei per fer el mateix a nivell nacional dormen als arxius, tot i haver-se comprovat que la prova de l’ADN, aplicada actualment de forma rutinària als arrestats per la policia com a sospitosos, mostra unes errades del 26% en les detencions. No ens podem deixar de preguntar quin percentatge d’errors judicials s’han comès amb reclusos (sobretot els condemnats per delictes sexuals) que no han tingut, ni se’ls facilita, accés a aquesta prova.

 

Mentrestant, la màquina de la mort continúa funcionant als USA. Des de 1977, prop de 700 persones han estat executades, més de la meitat d’elles els últims cinc anys, i també més de la meitat  només entre Texas, Virginia, Florida i Misuri. I Texas ha tingut, els darrers quatre anys, Bush com a  governador, amb un récord de 153 execucions. Un historial inquietant per confiar en que la situació canviï ara que és president.

 

Amnistia Internacional ha mostrat la seva preocupació al respecte amb declaracions com aquestes:

“Estats Units ha de reconèixer el mal que està fent a la seva reputació internacional l’ús implacable d’aquesta embrutidora pena…”.

 “Creiem que la trajectòria de Bush respecte a la pena de mort no fa pensar en un bon final per als esforços encaminats a frenar el creiexent nombre d’execucions als USA”.

 

També li va enviar una carta amb motiu de la seva presa de possessió del càrrec de president en la que l’instava a concedir atenció preferent als DDHH en el seu programa de govern tal com va prometre en presentar la seva campanya sota el lema de presidència compassiva.

Emília Altarriba

AMNISTIA INTERNACIONAL-Tarragona