*


Emilia Altarriba

 

AMNISTIA INTERNACIONAL: 40 ANYS DEFENSANT ELS DDHH

El 28 de maig de 1961 el diari britànic Teh Observer publicava l’article Els presos oblidats que començava així:

“Obrin el diari qualsevol dia de la setmana i descobriran que algú, en algun indret del món, ha estat empresonat, torturat o executat perquè les seves opinions o llur religió resulten inacceptables per al govern del seu país… El lector es queda amb una amarga sensació d’impotència. Si aquests sentiments poguessin unir-se en una acció comú…podria fer-se quelcom de positiu”

i que havia estat escrit per l’advocat Peter Benenson arran d’haver llegit un article sobre dos estudiants portuguesos que havien estat detinguts i condemnats a 7 anys de presó per brindar per la llibertat en un restaurant de Lisboa. Pensant en com es podia persuadir el govern portuguès que els deixés en llibertat, Benenson va adonar-se que només la  mobilització de l’opinió mundial podia aconseguir-ho. I va trobar la forma: inundar les autoritats portugueses amb cartes de protesta. En poc temps, més de mil lectors varen enviar cartes i ofertes d’ajut.  Fou l’embrió d’Amnistia Internacional i la introducció d’un nou concepte: el del pres de consciència o persona empresonada per les seves conviccions polítiques, religioses… així com per raó de la seva ètnia, sexe, color o llengua, però que no hagi practicat ni fet apologia de la violència.

 

Des de llavors han passat 40 anys i és cert que en molts països del món es continuen violant els drets humans. Però també ho és que les accions i denúncies d’AI, juntament amb les d’altres organitzacions, han aconseguit moltes victòries: els seus arxius estan plens de cartes de persones que foren presos de consciència o víctimes de tortures agraint el suport que varen rebre de l’organització sense el qual, en molts casos,  haurien estat morts o restarien oblidats en cel.les.

 

També s’ha aconseguit la prohibició internacional de la tortura (encara que es practica en secret en molts països), cada vegada hi ha més estats que aboleixen la pena de mort, s’ha creat un Tribunal Penal Internacional per jutjar els crims contra la humanitat.. i en totes aquestes fites assolides per la comunitat internacional, les accions d’AI han estat decisives.

 

I és que la idea de Benenson va anar cuallant, fent que Amnistia Internacional es convertís en la principal organització de drets humans de tot el món. Els seus principis operatius d’imparcialitat política, independència dels governs i fiabilitat de la informació han aconseguit la confiança de més d’un milió de membres, subscriptors i donants habituals en més de 140 països i territoris, dels quals rep el seu finançament ja que no accepta ajuts dels estats per garantir la seva imparcialitat.

 

Per aconseguir els seus objectius, AI realitza multitud d’accions i activitats. Per exemple, l’any 2000 els seus delegats varen visitar més de 70 països i territoris per entrevistar-se amb víctimes de violacions de drets humans, informacions que són comprovades abans d’emprendre accions o fer denúncies; varen assistir com observadors a judicis i es varen reunir amb autoritats i activistes de drets humans. Amb les dades recollides es programen les accions a realitzar per tal de pressionar els governs i altres entitats influents per a que posin fi a les violacions dels DDHH. Actes públics, tramesa de cartes, educació en drets humans, concerts per recaptar fons, crides específiques a favor de persones concretes, campanyes mundials sobre un tema o un país concret… són algunes de les fòrmules que utilitza l’organització.

 

Informe 2000

Cada any, Amnistia Internacional elabora un informe general en el qual es descriuen les violacions de DDHH comesos contra homes, dones i nens de tot el món. L’Informe 2001 –que serà presentat a Tarragona el 30 de maig pel Fiscal del Ministerio Público Especial de Guatemala- descriu els abusos comesos al llarg del 2000. En ell es donen dades com que hi va haver execucions extrajudicials, possibles o confirmades, en 61 països; es varen donar casos de desaparicions en 30 països; tortures per part de les forces institucionals de l’Estat; que hi ha presos de conciència o possibles presos de conciència en 63 països; detencions i empresonaments sense càrrecs ni judicis en 72 països; i que, al menys, foren executades 1457 persones en 28 països i 3058 condemnades a mort en 65 països.

 

Aquestes dades són les que ha recollit AI, però els mateixos responsables de l’informe afirmen que segur que les dades reals són molt més altes.

 

AI Espanya

Si AI va néixer fa 40 anys, la Secció Espanyola ja en té 23, els mateixos que la democràcia, tot i que la col.laboració havia començat molts anys abans, durant la dictadura i de forma clandestina, de la mà d’u n català, Manuel Casanovas, que va llegir l’article de Benenson i s’hi va posar en contacte. Van anar creixent el nombre de simpatitzants i membres de l’organització fins que el 10 de febrer de 1978 es va legalitzar la Secció Espanyola d’AI. A

 

Actualment a Espanya hi ha uns 17 mil socis i 86 grups de voluntaris repartits en tot el territori, entre ells el Grup Tarragona. Entre les fites aconseguides, en col.laboració amb altres organitzacions, hi ha l’abolició de la pena de mort del Codi Penal Militar (1995) que fou possible gràcies a la campanya d’AI i que va convertir Espanya en el país número 55 que eliminava totalment la pena capital del seu ordenament jurídic; o la ratificació del Tribunal Penal Internacional; la campanya (amb Greenpeace, Metges sense Fronteres i Intermón) per una major transparència en la venda d’armes a altri; l’arrest i processament de Pinochet o de RM Cavallo; l’aprovació d’un codi de conducta d’empreses i nou etiquetat per als jocs d’ordinador; la signatura del Protocol per a l’Eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona…

 

AI Espanya ha treballat activament per a l’alliberament de presos de consciència en diversos països, com Cuba i Perú. I, entre els presos de consciència de la dictadura de Franco que foren adoptats per grups d’AI estrangers (un grup no pot actuar al seu propi país) hi ha Marcelino Camacho, Miquel Coll i Alentorn i Jordi Pujol.

 

Benenson explicava el 1994 que la primera vegada que va encendre l’espelma envoltada de filferro espinós, el símbol d’AI, va pensar en el vell proverbi xinès: “És millor encendre una espelma que maleir la foscor”. Una espelma que Amninstia Internacional mantindrà encesa fins que els Drets Humans siguin una realitat a tots els indrets del món.

Emília Altarriba

Amnistia Internacional-Tarragona