*


Emilia Altarriba

Aquest article fou publicat al Diari de Tarragona, fotocopiat i distribuït per recollir signatures amb motiu d’una mobilització d’Amnistia Internacional i altres oganismes per evitar una lapidació legal a Nigèria. Aquesta mobilització va tenir èxit en el cas de Safiya, que no fou executada.. Però no ha servit per canviar una situació que es viu en països on actuen els tribunals islàmics extremistes que continúen condemnant dones a la lapidació, la violació…

ACCIÓ URGENT PER EVITAR UNA LAPIDACIÓ

Si ets dona, vius en un país musulmàI integrista, ets violada per un casat, i no téns quatre testimonis del delicte, procura no quedar embarassada, perquè aquest fet és considerat la prova que has comès adulteri, ergo, que has disfrutat d’unes relacions sexuals extramatrimonials satisfactòries o, al menys, consentides, encara que diguis el contrari i denunciïs l’agressor.

Aquest rocambolesc consell faria una certa gràcia si no hi hagués un cas real darrera i no anés acompanyat d’un càstig de mort per lapidació. Saben com es realitza una lapidació? La persona, en aquest cas una dona, és enterrada fins a les aixelles per a que no pugui moure’s; després li és apedregat el cap fins a la mort. Com més petites les pedres més llarga l’agonia, que pot durar hores.

Exageració? Malauradament no. Safiya Husseini, nigeriana de 35 anys, divorciada, embarassada –segons ella- per violació d’un seu cosí casat, s’enfronta a aquesta terrible forma de mort si abans del 18 de març, quan es té previst que es dicti sentència definitiva sobre el seu cas, les apel.lacions dels seus advocats defensors no prosperen i la intervenció internacional no aconsegueix aturar la pena de lapidació pública.

Diverses ONG, entre elles Amnistia Internacional, estan lluitant per evitar aquesta execució. En aquest sentit, un dels aspecte que destaca AI dintre de la campanya endegada per salvar Safiya hi ha l’al.legació que el tribunal islàmic  que la va condemnar no tenia potestat per dictar sentències de pena de mort i dubta que la dona hagi tingut plena representació legal en “un procés injust que, a la vegada, posa en evidència la discriminació per gènere”.

Cal també destacar la carta que ha enviat el Parlament Europeu signada per 77 diputats, al president de Nigèria per a que impedeixi una sentència que consideren “salvatge, bàrbara i cruel”. També les accions de la Comunitat de sant Egidi que des del novembre passat porta a terme una campanya de tramesa massiva de correus electrònics al govern nigerià que, malauradament, han estat bloquejats. O, dintre la mateixa Nigèria, l’ala femenina dels Amics de Pentecostés, que va celebrar una manifestació silenciosa a Lagos. De tota manera, les campanyas d’associacions cíviques i de dones no qüestionen el dret dels Estats a la aplicació de la sharia, només protesten per la inoportunitat i duresa de la sentència.                          

I tot això passa en un país, Nigèria, que es va independitzar del Regne Unit el 1969 i que, després  de diversos cops d’estat, semblava que havia trobat el seu camí per la via democràtica, constituint-se  en federació  de 36 estats. El fet que la meitat dels 126 milions de ciutadans siguin de religió musulmana ha comportat que un terç dels estats siguin de majoria d’aquesta religió i hagin implantat la sharia i creat els tribunals islàmics.

La sharia és la llei religiosa o dret canònic de la religió islàmica basada en l’Alcorà i que reglamenta la vida política, religiosa i social de les persones en els estats on està instaurada. Entre altres lleis, condemna l’adulteri amb la mort per lapidació. La seva implantació als estats del nord de Nigèria trencà l’equilibri religiós del país i –diuen els entesos- que serveix a finalitats polítiques de qüestionar la unitat de l’Estat Federal, el president del qual és catòlic. De fet, la introducció de la lapidació a Nigèria fa tres anys està íntimament relacionada amb el funcionament d’aquests tribunals islàmics i amb la por del govern a tensions religioses. I, així, Safiya, de l’estat islàmic de Sokoto, pot tenir el dubtós honor de ser la primera dona lapidada -per adulteri- en aquest país.

A més de posar en dubte la legalitat del judici, Amnistia Internacional també ha estat rotuda a l’hora de qualificar la lapidació com una “forma atroç de pena cruel, inhumana i degradant”. I demana més pressió internacional per evitar que Safiya sigui sentenciada a mort. Per exemple amb l’enviament de cartes dirigides a l’embaixador de Nigèria a Espanya o la complimentació de dades personals per a la tramesa per Internet a www.amnistiaporsafiya.org/.

Per cert, saben què se’n ha fet del presumpte violador, que va confessar la seva culpa davant tres funcionaris?  Ai las, segons la sharia se’n necessiten quatre per a que prosperi la demanda i, per tant, fou posat en llibertat per falta de proves i es troba en destí desconegut.

I en saben una altra? Si Sayiba fos soltera en comptes de divorciada només hauria estat castigada a rebre cent fuetades que, davant la perspectiva de la lapidació, deuen semblar unes simples plantofades al cul.

Adúltera o no, Safiyaa no mereix morir. El temps fins al dia 18 s’esgota.

Emília Altarriba

AMNISTIA INTERNACIONAL Tarragona